Tret de sortida ahir a la programació literària de Dies de Llibres, les activitats prèvies a la diada de Sant Jordi. El Centre Cultural va acollir una taula rodona, conduïda per la bibliotecària i escriptora Rosana Andreu, amb tres novetats literàries com a protagonistes, totes elles amb tints de novel·la històrica. Es tractava de les escriptores Anabel Sáiz, Cristina Canamasses i Salvador Balcells que van presentar els seus respectius treballs.

Sáiz és doctora i catedràtica de llengua i literatura i la seva novel·la He viso un hada s'acosta a la vida de Federico García Lorca a través de la mirada del seu amic fictici Antonio: “un dia se'm va aparèixer aquest personatge i vaig decidir que havia de ser el meu narrador”. A través de l'amistat de l'Antonio i el Federico, cultivada a la Residencia de Estudiantes, Anabel Sáiz explica el costat més humà de l'escriptor granadí.

Per la seva part, Cristina Canamasses va presentar Aigües de llibertat, la seva primera obra que ha estat mereixedora del Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils a més d'altres reconeixements. Aquesta novel·la històrica ambientada en el segle XIX explica les vides de tres personatges que queden entrellaçades en el context històric dels indians, l'esclavatge i la pirateria.

En la mateixa època està localitzada l'obra de Salvador Balcells, L'estafa del segle, la tercera part d'una saga que també narra una història d'ultramar barrejant els estils històric i criminal. En aquest cas, però, es tracta d'una novel·la basada en fets reals, concretament en una estafa que va tenir lloc a Barcelona al voltant de 1880 mitjançant la qual un empresari va enganyar desenes de persones per viatjar en vaixell fins a una illa d'Oceania.

La importància de la documentació

Els tres autors van reflexionar sobre el procés de documentació necessari per fer una novel·la d'aquestes característiques. En el cas de Sáiz, evidentment, va llegir tota la obra possible de García Lorca i va haver de prioritzar en la recerca d'informació documental, ja actualment se'n pot trobar molta. A l'autora li va interessar més entendre com era el poeta i com es relacionava amb la gent i els amics per poder fer-ne un retrat emocional.

En el cas de Balcells, la documentació sobre l'època històrica en què s'ambientava la novel·la es va basar en la lectura de premsa antiga i també en comprendre els fets històrics que van marcar la societat barcelonina de finals de segle XIX. “Va ser una època convulsa, una dècada molt marcada per la Primera República, la Restauració Borbònica, els inicis del capitalisme...”, explicava l'escriptor, que va haver de comprendre tot aquest context per entrellaçar diverses històries paral·leles i per introduir personatges històrics reals a la novel·la, com per exemple, Valentí Almirall.

Per Cristina Canamasses, la documentació ha estat una fase fins i tot més important que la pròpia redacció del llibre. En el primer capítol, per exemple, transmet la duresa de l'esclavisme a través de la descripció d'un viatge en vaixell, episodi pel qual va haver de conèixer com es traslladaven aquestes persones.

La taula rodona es va tancar amb les preguntes dels assistents i la recomanació de la presentadora. “Les tres novel·les valen molt la pena”, va concloure Andreu.