El cambrilenc Josep Maria Ferrando Vidal va celebrar, ahir, cent anys. Va ser un dia molt especial que l'Ajuntament va voler commemorar amb la visita de l'alcalde, Oliver Klein, i de la regidora de Benestar Social, Mar España, que li van fer entrega de la Medalla Centenària de la Generalitat gravada amb el seu nom i l’any de naixement, a més d'un ram de flors i del llibre Cambrils Desaparegut. A banda, van compartir una estona amb ell, la seva filla Anna i els seus fills Josep Maria i Plàcid.

Josep M. Ferrando Vidal va néixer a Cambrils el 8 d’abril de 1925, al número 11 del carrer Castlà, a tocar de les muralles de la vila. És el tercer de quatre germans i la seva escolarització la va fer al Col·legi La Salle. L’any 1936, quan tenia 11 anys, va esclatar la guerra. El seu germà Francesc, que va formar part de la Lleva del Biberó, va morir a la batalla de l’Ebre.

Ferrando recorda amb nostàlgia que, de ben petit, havia ajudat al seu pare que tenia una barberia a la plaça de l’Església de Santa Maria. Li havien de posar un tamboret perquè no arribava a la cara dels clients quan els havia de remullar. Més tard, després de la guerra, ja va anar a treballar al tros. Va fer de pagès durant anys fins que va començar a treballar per compte aliena en diverses feines. Una va ser de sereno a la Granja Gibert i la darrera feina va ser a la Cooperativa Agrícola, on va estar 17 anys fins que es va jubilar l’any 1990. Els pocs moments d’oci que tenia anava amb la colla d’amics als cinemes de la Cadira o a la Sala Nova.

Ferrando va col·laborar en el llibre que va publicar Montserrat Vidiella Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal, aportant informació sobre el nom de les cases i malnoms, que havia anat recollint i apuntant en una llibreta. A la seva família, per exemple, sempre li han dit vila-secà, perquè el seu avi era de Vila-seca. De tots els amics i família que tenia en aquells moments diu que només queda viu el seu amic Lluís Recasens i que ell que no ha fet res d’especial per viure tants anys. Explica que els moments més feliços de la seva vida són quan es va casar amb Josefina Vidal Sabaté, natural de Pratdip, i el naixement dels seus tres fills. Recorda que per festejar va anar 25 vegades en bicicleta a Pratdip.

Ell mateix comenta que pel seu caràcter prefereix creure que manar. És una persona ben informada i es considera molt religiós. Des del 1990 cada matí llegeix La Vanguardia i també llibres, sobretot religiosos, però reconeix que la vista li comença a fallar.