El món de la publicitat, de la mà de Gabriel Moese Ruiz, va protagonitzar la xerrada de la reunió del Rotary Club de Cambrils del passat dijous 3 d'abril. Moese va explicar que la seva trajectòria professional ha estat lligada a la publicitat des de l'any 1989 i que actualment compagina la seva activitat com a gerent de la multinacional portuguesa de PTO (Publicitat a Través d'Objecte), Paul Stricker, S.A., amb la presidència de l’associació professional del sector, FYVAR (Associació de Fabricants i Venedors d'Articles Promocionals i Publicitaris) . Tot seguit va entrar en matèria i va aportar unes quantes dades històriques curioses: "el primer anunci conegut es va fer a Mainz l’any 1472, i anunciava bíblies; el primer anunci publicat en un diari data de 1652, al Weekly News del Regne Unit, promovent remeis contra plagues; el primer article promocional apareix el 1789 durant la campanya electoral de George Washington: botons i gemmells amb el seu rostre; la primera tanca publicitària, del món del circ, es va instal·lar a Nova York el 1835; el primer anunci de ràdio, amb una durada sorprenent de 10 minuts, va ser emès el 1922 a Nova York, promocionant uns grans magatzems; el primer anunci televisiu es va emetre el 1941, amb una durada de 10 segons, i promocionava un rellotge; els primers bàners digitals daten del 1994 i, curiosament, el primer anunciant era el propi mitjà com a canal publicitari."

Gabriel Moese va explicar que a partir del 1994, la publicitat va incorporar uns nous actors: les xarxes socials i els influencers. I va definir el concepte d'objecte publicitari que va dir que és "qualsevol article tangible que es pot personalitzar amb un missatge promocional o logotip (o tots dos) amb l’objectiu d’atreure l’atenció i/o fidelitzar clients. De fet, tradicionalment se’ls ha anomenat “reclams publicitaris” per la seva capacitat d’“atreure” l’atenció del receptor". Moese també va definir els avantatges de la PTO com són  l'adaptabilitat pressupostària (existeixen articles des de 0,10€, fins i tot menys); la segmentació geogràfica precisa que permet enfocar la campanya en àrees concretes on es vol captar o fidelitzar clients i la fidelització de marca ja que com que es tracta d’un obsequi, el receptor tendeix a “compensar” aquest gest mostrant simpatia cap a la marca.

Gabriel Moese va concloure dient que "si acceptem que la publicitat és present en gairebé tot allò que fem per “vendre’ns”, ja sigui un producte o a nosaltres mateixos, la PTO representa una alternativa escalable i econòmicament controlable".