Ple a vesar en l'acte de commemoració dels 100 anys de l'accident ferroviari a la riera de Riudecanyes
 |
| Ignasi Martí, Montserrat Flores, Marcel Blázquez i Robert Benaiges, en un moment de l'acte d'ahir al vespre al Centre Cultural |
La sala d'actes del Centre Cultural es va omplir a vesar, ahir al vespre, en l'acte que, organitzat per Revista Cambrils i l'Arxiu Municipal de Cambrils va servir per recordar l'accident ferroviari que va succeir el 25 de novembre de 1907, ara fa 100 anys. Un dels atractius de l'acte, a més, era el de contemplar les imatges cinematogràfiques d'aquell desastre, unes imatges que són les més antigues que es conserven de la demarcació de Tarragona.
9 minuts i 48 segons de pel·lícula
Montserrat Flores, arxivera municipal, va destacar la importància d'aquests 9 minuts i 48 segons de pel·ícula d'ara fa 100 anys, una pel·lícula que Albert Marro va gravar 11 anys després de la presentació a Barcelona del cinematògraf, l'any 1896. Per què es va gravar aquest desastre? Segons explicava Flores, el cinema començava a agafar peu i es començava a projectar en barraques, a les avantsales dels teatres o a les primeres sales de cinema, "a part del cinema còmic tenien força interès els reportatges d'actualitat". Aquest reportatge gravat a Cambrils hi ha constància documental que es va projectar a Igualada i, segons Flores, "és de suposar que es va projectar a Barcelona, València i Reus, entre d'altres ciutats".
En la pel·lícula s'observen tres escenes diferents. En la primera es veu l'accident amb els vagons caiguts damunt la riera i la gent movent-se pels voltants del sinistre. La segona escena és el transport de taüts al passar prop del cementiri de Cambrils, que en aquella època estava situat al costat de l'Ermita. La tercera escena és l'enterrament a Cambrils amb el detall de la processó per un dels carrers de la població. A més, la pel·lícula es va projectar, ahir, amb una banda sonora especialment composada pel vinyolenc Àlex Galera.
22 morts i més de 40 ferits
L'historiador i redactor de la Revista Cambrils, Ignasi Martí, va desgranar algunes de les particularitats que van envoltar l'accident, un accident que tal com va dir "estava cantat" ja que el pont de la riera de Riudecanyes feia tres anys que estava apuntal·lat amb unes fustes. Segons va explicar Martí, "hi havia un senyal en que s'indicava que els trens circulessin per aquest a 6 km/h quan la velocitat mitjana de circulació era de 50 km/h". Un diputat reusenc, Julià Nogués ja havia fet arribar amb anterioritat una notificació al Ministeri denunciant el mal estat de diferents ponts ferroviaris, entre ells el de la riera de Riudecanyes.
La catàstrofe, finalment, es va produir el 25 de novembre de 1907 produint 22 morts i més de 40 ferits. Tal i com ja s'ha explicat en diferents ocasions, els primers a socórrer les víctimes van ser els pagesos de Mont-roig i de Cambrils que treballaven als trossos dels voltants.
El multitudinari enterrament que es va fer a Cambrils i que recullen les imatges va ser el dia 7 de desembre de 1907, el dia abans de la Festa Major. A Cambrils es van enterrar les set víctimes de la família Baviera, de Torrent. és per això que entre Cambrils i Torrent es van establir uns vincles molt estrets. Torrent va posar el nom de Cambrils a un dels seus carrers mentre que a Cambrils, segons va dir Ignasi Martí, consta la proposta de posar el nom de plaça de Torrente a la plaça de l'església de Santa Maria.
Arran de l'accident, a més, es va crear un moviment de solidaritat a nivell popular tant a Cambrils com a Reus o a Barcelona. A Cambrils es va fer una assemblea a l'Ermita en la que, tal com consta, "hi van participar tant vileros com mariners" i en la que es va redactar un manifesta de protesta. De totes maneres els fets no es van investigar mai. La Compañía de Ferrocarriles del Norte, que era l'empresa ferroviària de llavors, va donar la culpa al maquinista, que va ser una de les víctimes de l'accident.
Ignasi Martí també va destacar el paper cabdal que va tenir l'alcalde de Cambrils, Josep Rovira Martí, en el suport als ferits, "la família Baviera va fer que el nomenessin fill predilecte de Torrent". Ara bé, dos anys després, amb l'entrada dels conservadors al govern municipal, la tasca de l'alcalde en l'accident ferroviari es va posar en entredit al ser acusat de desviament d'una quantitat de diners destinada al trasllat dels fèretres. Aquesta acusació, però, no es va poder provar.
Ignasi Martí, a més, va comentar un seguit de fotogrames de la pel·lícula per a destacar-ne els detalls tant de les vestimentes de la gent com de les localitzacions dels llocs.
Futur treball en format DVD
L'acte es va iniciar amb unes paraules de benvinguda a càrrec de l'alcalde, Robert Benaiges. A continuació, el president de l'Associació Cultural Revista Cambrils, Marcel Blázquez, va explicar la tasca que Revista Cambrils està portant a terme en el camp dels audiovisuals i va explicar la intenció que es té, per part de la publicació, d'editar en format DVD un treball audiovisual relacionat amb aquest desastre ferroviari que inclouria les imatges de fa 100 anys. Aquest treball, segons va explicar Blázquez, es tirarà endavant sempre que es trobi el suport econòmic necessari.
En cas de materialitzar-se, aquest treball en format DVD s'afegiria als dos ja editats, La força d'una rierada i Revista Cambrils, 50 anys pàgina a pàgina, a més del tercer treball al voltant de l'evolució urbanística de Cambrils que està previst que surti a la llum a principis d'aquest any vinent. El president de l'Associació Cultural Revista Cambrils va agrair la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Cambrils, del Centre d'Estudis Mont-rogencs i del Centre de la Imatge Mas Iglésies de Reus.