El cambrilenc Anton Llaveria està recuperant i restaurant un antic bot de vela llatina dels anys 60
 |
| Anton Llaveria treballant en el seu bot, ahir a la tarda en el seu taller |
El cambrilenc Anton Llaveria està recuperant i restaurant un antic bot de vela llatina, construït segons sembla cap als anys 60 i procedent de la Costa Brava, més concretament a la població de Palamós. L'Anton Llaveria porta treballant en ell gairebé mig any i segons explica encara li queden força mesos de feina per endavant, amb l'objectiu d'enllestir un bot amb les característiques més fidedignes a l'original i també poder tornar-lo a l'aigua per fer-lo navegar.
Aquest, ha volgut explicar a Revista Cambrils Diari Digital alguns detalls del seu treball sobre aquesta peça tan valuosa. L'Anton Llaveria treballa en el sector nàutic i des de sempre li ha agradat tot el tema relacionat amb les embarcacions, la navegació i el mar. Va començar a navegar amb un altre cambrilenc aficionat a la vela llatina en Jordi Piqué, membre de l'Arjau-Vela Llatina de Cambrils i segons afirma "em va fer gràcia i vaig començar a buscar una embarcació: primer per internet, en anuncis... I em va costar una mica, perquè ara bots en fusta no hi ha gaire cosa". Finalment, va trobar a Palamós un bot sota el nom d'"Aire", que portava un parell d'anys fora de l'aigua. Segons comenta, "el tenia una persona aficionada a la vela llatina, però sigui pel que sigui, perquè se li va fer vell, perquè mantenir-lo costa molt o pel que fos va fer el que convenia fer, perquè sinó s'hagués perdut. O feia una restauració gran o el cremaven".
El bot que va adquirir l'Anton Llaveria data entre els anys 60 o gairebé els 70, tot i que no se sap exactament. Segons detalla aquest, "és un bot de vela llatina, però suposo que en els seus inicis no estava fet per vela llatina. Potser era de passeig o de pesca, tot i que tampoc crec que fos un bot de feina feina, però tampoc ho puc confirmar".
Arranjament i restauració a l'antiga
Els treballs derecuperació del bot s'estan seguint amb les tècniques més tradicionals, per tal de mantenir l'aspecte original. El bot té unes dimensions de 4,60 metres de llarg per 1,60 metres d'ampla i en termes mariners el bot té unes dimensions de 22 pams. Segons explica Anton Llaveria, en principi semblava que el bot estés en bon estat, però ha hagut de treure tota la pintura, ha anat reforçant totes les parts de l'estructura de l'embarcació, ha reclavat les peces i ha intentat salvar al màxim les fustes originals. De fet, com que aquest era un bot de platja que es treia per la sorra, portava la quilla i dues escues laterals que són les peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior per tal que l'embarcació es mantingui dreta quan es treu a terra. Com que aquest ja no es treurà més a la platja, l'Anton ha retirat aquestes quilles petites i ha posat una quilla molt més gran, fet que li servirà per a navegar més fàcilment a vela. Aquesta serà la transformació més important que tindrà l'embarcació, perquè es recuperarà al màxim de com podria ser abans. També porta un motor interior, que també el restaurarà conservant al màxim el seu funcionament i estat original. Aquest però, no és el motor incial que es deuria instal·lar quan es va construir el bot, sinó que es va col·locar posteriorment.
L'Anton és el principal impulsor d'aquest treball, però també compta en aquestes feines amb l'ajuda del seu pare Anton Llaveria que de jove també va navegar en vela llatina. A banda, també hi ha dues persones més que li donen un cop de mà en les seves tasques de documentació i tècniques de restauració: en Joan Vives, l'últim mestre d'aixa de Cambrils i que segons Anton Llaveria és el calafat de tota la vida de Cambrils i també l'Albert Piqué, que és un tècnic en restauració. Segons comenta l'Anton Llaveria, "sempre vaig a parar a ells. Comentem, m'expliquen com fer-ho. Jo treballo en nàutica, però és clar, això és totalment diferent".
L'Anton afirma que treballa en aquesta peça a estones i com una afició que li agrada molt, per això comenta que no té pressa en acabar-lo, "el que no vull tenir és pressa. Val la pena fer-ho, fer-ho bé i deixar-lo bé amb les tècniques el màxim de semblants a les d'abans. La meva il·lusió és navegar i per això el faig, però també em fa molta gràcia deixar-lo bé i ara hi disfruto molt. Per tant, estarà acabat quan estigui". Tot plegat, pot allargar-se uns sis mesos més o potser més.
Anton Llaveria també forma part del grup de l'Arjau-Vela Llatina de Cambrils des de fa uns sis o set mesos, i aquest bot, és clar, també podrà formar part de la seva flota per sortir a navegar amb ell. D'altra banda, i com a rebateig de la nova embarcació, l'Anton afirma que li faria gràcia posar-li "Anyic", "que és el renom de casa, del meu pare dels meus avis i és així com ens coneixen a la platja".