El cambrilenc Fernando Garsot Grivé celebra 100 anys de vida
Maricel Llaveria i Robert Benaiges, juntament amb l'homenatjat Fernando Garsot Grivé |
El cambrilenc Fernando Garsot Grivé va celebrar aquest passat dissabte 12 de gener, un segle de vida. En el seu domicili de la rambla de Jaume I va rebre el reconeixement oficial per part de l'Ajuntament de Cambrils, amb la visita de l'alcalde Robert Benaiges i la regidora de Polítiques Socials i Salut Maricel Llaveria, que van fer-li entrega d'un ram de flors i d'una reproducció en miniatura dels gegants cambrilencs.
Fernando Garsot Grivé va néixer a Cambrils, el 12 de gener de 1908. Actualment viu amb el seu fill i l'esposa d'aquest, i té dues nétes i dues besnétes. Tot i els seus recent 100 anys, Fernando Garsot gaudeix de molt bona salut, tot i que ell mateix es queixa d'alguns problemes de sordesa. Fins i tot va superar un càncer de pell al cap fa uns quatre o cinc anys. La seva fortalesa, la seva vitalitat i la seva memòria són realment envejables. Ell mateix explica que sempre s'ha cuidat, mai ha fumat, mai a begut i només hi ha hagut una dona a la seva vida: la seva esposa.
Aquest cambrilenc de tota la vida, camina pel seu propi peu i de tant en quant surt al carrer tot i que té por de refredar-se, manté una alimentació molt variada i equilibrada, ja que menja de tot, i fins i tot fa exercici en una bicicleta estàtica que té en el seu antic taller de treball. De fet, fins fa pocs anys, Fernando Garsot encara es dedicava a construir mobles de fusta i restaurar tot tipus d'objectes. A casa seva mostra orgullós les seves darreres creacions: una tauleta, una petita llibreria...
La fusta, la seva eina de treball
Des de ben petit, aquest cambrilenc va aprendre a treballar com a ebenista, i la fusta sempre ha estat la seva eina de treball. Va aprendre l'ofici a casa del seu oncle, quan tant sols tenia 7 o 8 anys i feia d'aprenent. Amb 11 anys, ja va iniciar-se de veritat en l'ofici. Aleshores cobrava dos rals cada dia i tres pessetes a la setmana. L'any 1925, amb 17 anys, va participar en la construcció del Pòsit, fent els mobles, els bastiments, les portes i tot el que fes falta. Fins l'any 1953, la fusteria i l'ebenisteria van ser les seves principals activitats. Després va entrar a treballar a Cal Trempat per fer agulles de sàrcia que s'enviaven arreu de tot l'Estat i fins i tot a l'estranger. En aquesta coneguda botiga cambrilenca s'hi va quedar fins que es va jubilar. Les bones mans i la traça del Fernando li van valer el renom de "l'arreglero" a Cal Trempat, perquè arreglava tot el que li queia a les mans: restaurava mobles vells, petits electrodomèstics i sobretot rellotges de tot tipus, la seva gran passió.