La Cripta, orígens, passat i futur
Actuació a la Cripta en el II Festival de Música lany 1975 |
Lany 1968, amb la fundació de la Coral Verge del Camí, aquesta entitat es fa càrrec dalgunes modificacions i millores i a partir de lany 1971 sestableix com a seu daquesta entitat amb la cessió verbal per part del rector de la parròquia de Santa Maria, titular de la Cripta.
En els darrers anys de la dictadura franquista shi van realitzar diferents actes reivindicatius, però principalment la Cripta ha acollit espectacles culturals, especialment musicals, gràcies a les condicions acústiques que sestableixen amb larquitectura de la sala. Ha acollit músics clàssics de prestigi com els germans Claret, José M. Pinzolas, Sviatoslav Richter o el Trio Mompou, també espectacles teatrals amb Tricicle, Rosa M. Sardà, Mercè Broquetes o altres tipus despectacles amb Jaume Arnella, Elèctrica Dharma, Mester de Juglaria o Ovidi Montllor.
Ara es proposa una rehabilitació que converteixi la Cripta en un auditori amb unes condicions acústiques molt interessants, amb un aforament entre 150 i 180 persones depenent del tipus despectacle que shi realitzi, ja que lescenari es pot configurar de diferents maneres i mides en funció de les necessitats de lactuació que shi hagi de fer. El projecte transforma lactual Cripta en una sala amb molts avanços tècnics per aquests tipus despais i amb unes condicions de comoditat i visibilitat excel·lents per al públic.§ Un projecte que busca lequilibri entre un espai emblemàtic i el nou auditori §
Lavantprojecte del nou auditori de la cripta de lErmita ha estat realitzat per lempresa Efímers Perdurables, sota la direcció del cambrilenc Ignasi Cristià, precisament excantaire de la Coral Verge del Camí i en moltes ocasions usuari de la Cripta. Segons el president de la Coral, Fernando Sarasa: es va pensar en aquesta persona per la seva vinculació amb la Coral i la seva resposta ha estat plena dentusiasme i implicació.
Principals característiques
La intervenció contempla la recuperació de laccés a la Cripta des de la part oposada a lescenari i des daquest accés, que suposa el punt més alt, un joc de desnivells del paviment flotant de fusta acaba en el punt més baix, que és la part posterior de lescenari. Aquesta actuació permet que lassistent a un concert tingui un punt de vista privilegiat quan arriba a la Cripta, tot i que se situa en un hall dentrada separat de lauditori per un mur de vidre amb una porta.
Lactual paviment desapareix sota el terra de fusta, però es podrà observar en una cata feta just davant lescenari. Els braços del creuer seran utilitzats com a dos espais polivalents per a les necessitats de la Coral (assajos, reunions, arxiu...) o per a ús en les actuacions com a vestidors. Aquests espais no estan tancats de manera opaca fins a la volta sinó que en la part superior shi col·loca un tancament de vidre que permet la visió de les voltes des del seu punt darrencada.
La il·luminació de la sala també respecta la puresa de larquitectura i shan projectat dues línies de llum que recorren els laterals del terra conformant una llum indirecta a la sala i que dirigeix latenció de lespectador cap a lescenari. El projecte també contempla que sobrin la totalitat de finestres laterals del creuer per a la llum natural.