L'exposició "Fotògrafes pioneres a Catalunya" de l'Institut Català de les Dones arriba a l'Espai El Pati
 | |
| Maricel Llaveria, Joan Recasens i Isabel Sales, ahir en la inauguració de l'exposició |
L'acte d'inauguració va comptar amb la presència del regidor de Cultura Joan Recasens, la regidora de Polítiques Socials i Salut Maricel Llaveria i la coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones a Tarragona Isabel Sales.
Dotze dones fotògrafes pioneres a Catalunya
La mostra, que consta d'un seguit de plafons, recull en imatges i explicacions la trajectòria de dotze dones fotògrafes pioneres a Catalunya.
L'Institut Català de les Dones ha elaborat aquesta exposició, amb l'objectiu principal de reconèixer les experiències de les dones al llarg de la història, així com rescatar l'obra de moltes dones fotògrafes pioneres, que en el seu temps van innovar en l'art de la fotografia, tot i les mancances tècniques i les dificultats pròpies de seva condició de dona. Aquesta recuperació de la memòria serveix també per copsar el paper transgressor d'aquestes professionals, com a testimonis d'una visió particular de la seva societat i de la seva època. Uns treballs de molta qualitat, però relegats al llarg de la història.
Les dotze dones fotògrafes que conformen l'exposició són Anaïs Napoleon que va néixer a Narbona l'any 1827 i va morir a Barcelona el 1916; Dolores Gil de Pardo de la qual se'n desconeix el lloc de naixement i el lloc i any de la seva mort, però que va treballar com a professional de la fotografia entre els anys 1860 i 1880 a Olot i Barcelona; Carme Gotarde i Camps que va néixer i morir a Olot entre els anys 1892 i 1953 que va ser una retratista brillant i creadora d'experiències formals i temàtiques innovadores. La seva obra va ser premiada moltes vegades.
Madronita Andreu va néixer a Barcelona l'any 1895 i va morir en aquesta mateixa ciutat l'any 1983 destaca per una obra fotogràfica molt semblant a la què apareix en la coneguda revista Vogue, amb una visió molt cosmopolita i artística testimoni de moltes de les transformacions viscudes durant part del segle XX. Cal destacar que entre les més de 900 bobines de material en 16 mil·límetres filmat per Madronita Andreu, el realitzador José Luis López Linares va seleccionar part del seu material amb què va editar la pel·lícula Un instante en vida ajena (2003). Rosa Szücs de Truñó (Barcelona, 1911-1985) no es va dedicar mai professionalment a la fotografia, però la seva obra va rebre diversos importants guardons i actualment part del seu patrimoni fotogràfic es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Altres fotògrafes recollides en l'exposició són Carme García de Ferrando nascuda a Barcelona l'any 1915 i reconeguda internacionalment amb prestigiosos reconeixement com el Luis Navarro l'any 1963 o el Nikon l'any 1973. També Maria Serradell i Sureda que va néixer a Palamós l'any 1917 i va morir l'any 1997 a Olot i es va dedicar professionalment a la fotografia cobrint un ampli ventall de temes com el paisatge, la natura, la vida social d'Olot, el retrat i la fotografia industrial.
La mostra també recull l'obra de Roser Oromí Dalmau nascuda a Barcelona l'any 1924, una gran viatgera que ha captat instantànies arreu dels seus viatges per tot el món o els treballs de la valenciana Roser Martínez Rochina, fotògrafa aficionada i crítica professional de fotografia, que va convertir-se en la primera dona de l'Estat a fer-se comentarista especialitzada en fotografia.
A l'exposició també hi trobem les instantànies de Montserrat Sagarra nascuda a Barcelona l'any 1925 que va deixar la seva professió de bibliotecària per convertir-se en la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista o Joana Biarnés que va néixer l'any 1935 a Terrassa i que va ser la primera fotògrafa catalana que va adoptar la carrera professional de reportera gràfica.
Una cambrilenca a l'exposició
L'exposició també recull l'obra de Montserrat Vidal-Barraquer. Montserrat Vidal-Barraquer era neboda del cardenal Vidal i Barraquer i fotògrafa aficionada, que va néixer en un ambient familiar molt interessat en la fotografia i amb només 10 anys ja va tenir la seva primera càmera. Tenia predilecció per treballar temes de caire costumista, com les feines que es realitzaven a la mar o les festes de caire popular, i posteriorment es va dedicar a retratar concerts. Va ser una de les primeres dones que van formar part de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, i sempre anava amb dues o tres càmeres preparades per fer fotos. En la seva obra hi destaca la seva predilecció pel blanc i negre, i mai va tenir gaire interès per la fotografia en color. Montserrat Vidal-Barraquer comptava amb un laboratori per revelar fotografies a casa seva i la seva col·lecció compta amb uns 18.000 negatius. Va continuar fent fotos fins als 90 anys.