Àlex Pérez i Josep M. Linares, en el pas del Dakar per Burkina Faso

L’edició del Dakar 2004 ha significat la tercera vegada que participa Josep M. Linares com a pilot de motos, i aquesta vegada amb l’equip oficial de correus, conjuntament amb el pilot de l’Ametlla de Mar Àlex Pérez i la cartera Gemma García. Les proves d’enguany han estat de les més dures que s’han fet en les 26 edicions. Tot i les dificultats i entrebancs que dia rere dia s’ha anat trobant Linares al llarg del raid, desenvolupat entre les poblacions de Narbona (França) i Dakar (Senegal), ha assolit la trenta-setena posició a la classificació general, objectiu que s’havia marcat el pilot local.

La duresa de les proves les caracteritzen com a extremes

Josep M. Linares comenta a la Revista que les etapes són extremadament dures, a causa de les condicions climatològiques, els entrebancs i el contacte amb el desert, fins arribar al punt que “a mida que passen les etapes, la prova es converteix en una cursa de supervivència”. Comenta Linares que “per a mi acabar el raid significa un èxit personal, que va més enllà d’una victòria i una competició”.

Aquesta 26a edició del Dakar 2004, amb 17 etapes, ha recorregut 11.163 quilòmetres; 3 etapes es desenvolupen a Europa, 4 al Marroc, 6 pel gran desert de Mauritània (amb la dificultat i perillositat de les dunes), dues a Mali, una a Burkina Faso i una darrera etapa al Senegal. La novetat d’aquest any ha estat el seu pas per Burkina Faso, país situat a sota de Mali. És una part d’Àfrica molt interessant, “ja que hi trobem la sabana típica africana”, comenta Linares. En aquesta regió s’ha acabat el desert i s’entra en una zona molt poblada, amb nuclis de població cada cinc o deu quilòmetres. Aquest fet provoca que la cursa sigui encara més perillosa en aquestes etapes. Les etapes més dures han estat les africanes. El pas pel desert suposa haver de superar tota mena d’entrebancs, obstacles i caigudes freqüents.

La navegació combinada amb la força i resistència són la base de les proves

El fet de participar en aquestes proves del desert obliga que els entrenaments del pilot siguin molt més durs, ja que en tot moment ha d’aprofitar el temps lliure per a la preparació del raid. Els entrenaments són de tipus aeròbic i anaeròbic, treballant els dos aspectes alhora. Traduït a la moto, són moltes hores de muntanya com a complement. Normalment els raids són proves amb recorreguts molts llargs, entre 500 i 600 quilòmetres, “la qual cosa et permet desenvolupar la força i resistència de la moto en els diferents tipus de terrenys, combinant-ho amb la navegació”.

La navegació es realitza mitjançant un GPS, un aparell que t’indica les coordenades i la ruta que aniràs seguint en tot moment. Al mateix temps, el pilot disposa d’un llibre de ruta (road book), en el qual un punt li indica la posició en què es troba i tots els obstacles que anirà trobant a mida que vagi seguint el trajecte. “El llibre de ruta el controles amb uns botons que hi ha al puny de gas, que et permeten pujar i baixar el punt quilomètric del trip, al mateix temps que et permet quadrar els quilòmetres, en el cas d’una pèrdua del rumb, i tornar al punt on t’havies quedat”.

L’accés a l’equip de Correos l’ha permès participar amb el pilot Àlex Pérez

Gràcies a l’amistat amb el pilot de l’Ametlla Àlex Pérez, Linares ha tingut l’oportunitat d’incorporar-se a l’equip oficial de Correos, juntament amb la cartera Gemma García. Aquest va ser un projecte que patrocinava Correos, en el qual es buscava el doble objectiu d’una repercussió lògica de publicitat, combinada amb uns bons resultats esportius. L’Àlex és el pilot número 1 de l’equip, seguit de Josep M. Linares, amb les funcions de segon pilot, allò que se’n diu vulgarment “motxilla”, ja que participa del risc mecànic de la seva moto i de la moto de l’Àlex Pérez en determinats aspectes.

Aquesta vegada ha format part d’una estructura més professional, “amb un mecànic per a mi i un equip. Ho vam decidir el mes de març; vam fer tota una preparació física i tècnica. Ens vam marcar uns objectius, que eren acabar tots dos, però de cara a l’equip treure un bon resultat a la categoria marató”. Josep M. Linares ha participat en una categoria amb motos de sèrie que no poden canviar el motor, la suspensió ni el bascular durant tota la cursa. Finalment l’Àlex va guanyar la categoria marató i, després del dia a dia i marcar l’estratègia del dia següent, va quedar segon en producció. Aquesta victòria ha passat desapercebuda, ja que enguany ha estat l’any de Nani Roma, el primer català que ha arribat a una primera posició.

A la foto de dalt, imatge de l’equip de Correos, la cartera reusenca Gemma García, el cambrilenc Josep M. Linares i el calero Àlex Pérez. A la de sota, Josep M. Linares al pòdium del Dakar 2004

§ La cartera Gemma García no ha pogut fer història al desert§ La cartera de Reus Gemma García, de 28 anys, destinada a l’oficina de correus de Cambrils, no ha pogut fer història en el món de les motos, ja que hauria estat la primera dona espanyola en participar en aquest raid. Ella és una apassionada d’aquestes màquines de dues rodes, afició que va començar quan tenia vuit anys. Segons una improvisada entrevista a peu de carrer, la Gemma ens comentava: “per a mi ha estat molt difícil ser objecte de tanta expectació mediàtica”, ja que per a ella la seva participació al Dakar era per complir amb el somni d’aquesta aventura, i poca cosa més.

La Gemma va complir el seu somni de principi a fi, perquè la Federació li va permetre seguir-la des d’un cotxe d’assistència. Aquesta jove de Reus va comentar a la Revista: “la Federació no em va acabar d’informar del tot, ja que era imprescindible la participació a qualsevol campionat estatal com a pas previ a la inscripció en el raid”. Tot i així, la jove pilot no ha perdut la il·lusió i seguirà entrenant i preparant-se físicament i mentalment, sense desestimar la possibilitat de presentar-se a alguna prova d’enduro. Els seus companys d’equip, Àlex Pérez i Josep M. Linares, han estat i segueixen estant amb ella fins al final.