Foto aèria de la zona nord de Cambrils amb el barri del Cambrils Nou al fons, una de les zones de més creixement registrat aquest darrer any, amb 396 habitants nous

Cambrils creix el 8,92%, aquesta dada, que pot semblar aspra a simple vista, indica que per cada 100 habitants que hi havia a Cambrils a 30 de juny de 2002, ara hi ha quasi 109 persones, o el que és el mateix, un total de 2.046 persones noves, ja siguin nascudes, les menys, o nouvingudes, la majoria. Per copsar millor la magnitud del creixement de la població a Cambrils, podem prendre com a dada els creixements dels darrers anys, que es xifren en el 4,32% de mitjana. En els darrers 16 mesos, s’ha doblat aquest creixement, la qual cosa vol dir que estem davant d’un creixement molt important, i potser el més important a nivell quantitatiu dels assolits al llarg de la història de Cambrils.

Parlant en xifres absolutes, a Cambrils hi ha 2.046 nous censats. Aquest creixement es deu sobretot a l’arribada de persones de fora de Cambrils. Tot i no disposar de les dades de creixement natural o vegetatiu de la població, i tenint en compte el comportament poc natalista de Catalunya i també de Cambrils, l’increment de població es deu a l’arribada de població forana.

Dels vinguts de fora, 981 eren estrangers, ja que a mitjans de l’any passat Cambrils comptava amb una població estrangera de 2.447 ciutadans i avui aquests ciutadans de fora de l’Estat espanyol representen 3.428 ciutadans. Per tant, quasi la meitat (47,92%) del creixement de Cambrils es deu, enguany, als estrangers. La resta del creixement es deu a l’arribada de ciutadans de la resta de Catalunya i de l’Estat espanyol. Com ja hem apuntat anteriorment, el nombre de naixements i de defuncions en la nostra societat està bastant equilibrat i, a més, el comportament baix natalista de Catalunya es contagia ben aviat entre la població nouvinguda, cosa que fa que la població no creixi pel nombre d’infants nascuts al municipi, tret que canviïn les polítiques natalistes de les administracions.

Vilafortuny i Cambrils Nou lideren el creixement

Aquesta població que arriba al municipi, en algun lloc va a viure, i veient on es localitza, podem extreure algu- nes conclusions. D’entrada, veiem que on es localitza un major creixement és a Vilafortuny, especialment a la zona de màxim creixement, entre el vial del Cavet i l’autopista. En aquesta zona es produeix un increment de població de 528 nous ciutadans, amb el 28,49% del creixement. Molts ciutadans de ciutats veïnes com Reus i Tarragona decideixen viure en una urbanització molt propera a les grans ciutats i als principals centres laborals de la demarcació.

També podem observar que un de cada quatre nous ciutadans opta per Vilafortuny com a residència. Ben bé no seria així, sinó que el que succeeix és una redistribució de fluxos, i tot i ser una zona de creixement, no està motivat únicament per l’arribada de població nova, sinó que també es produeix un reequilibri motivat pel desplaçament de població ja assentada al municipi amb anterioritat i que en deixar buits els habitatges dels nuclis centrals del municipi són reocupats pels nouvinguts. La segona àrea de creixement es localitza al Cambrils Nou, que creix en 396 persones, superant fins i tot el creixement de Vilafortuny Sud, el més proper al mar. La disponibilitat de sòl més barat i la proximitat al nucli urbà on es concentren els serveis poden ser factors d’aquest creixement. Els altres llocs on es concentra un important creixement són Vilafortuny Sud, la zona entre el vial del Cavet i el mar, i els barris de la Mineta (al costat del Pinaret) i del Molí d’Avall, aquests dos últims són centres de creixement perifèric, associats a la proximitat amb els centres tradicionals de Cambrils.

L’altra cara de la moneda la representen els punts de Cambrils que perden població. No es tracta de pèrdues molt grans, en cap cas superen la desena d’habitants, però ja denota que són barris amb un model de creixement esgotat o nul. És el cas dels barris de la Platja, del Regueral i zona limítrof a la rambla de Jaume I, i sorprèn moltíssim la davallada sensible de les urbanitzacions de ponent, on es concentra la major extensió de terreny del municipi i en canvi no viu el creixement que cabria esperar. La resta de nuclis o barris, presenten uns creixements més o menys equilibrats, que volten entre el 3% i el 8%, però que han patit unes fortes urbanitzacions des de sempre, i, per tant, caldrà veure com evolucionen d’aquí endavant, i ser especialment sensibles a l’envelliment d’aquestes zones que ja han esgotat les possibilitats de forts creixements.

A Cambrils hi ha més homes que dones

Una darrera dada a comentar de les facilitades des del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Cambrils és la masculinitat de la població estrangera de Cambrils. El 52,45% dels estrangers són homes, fet que suposa que la població absoluta de Cambrils presenti com a característica un nombre superior d’homes en relació al de dones. Aquesta sobremasculinitat (52,45%) de la immigració fa que la tendència general de sobremortalitat masculina no s’apreciï, però això no vol dir que es morin més dones que homes sinó que els difunts masculins són substituïts, a escala demogràfica, pels immigrants també masculins, que són més nombrosos que les immigrants femenines.

El flux d’estrangers no para de créixer

És una tendència dels darrers anys, i sembla que cada vegada serà més important. Si l’any 2002 el 10,66% dels cambrilencs tenien origen de fora de les fronteres de l’Estat espanyol, el 2003 la població estrangera és del 13,71%, o el que és el mateix, de cada 100 ciutadans cambrilencs 13 i una mica més han nascut en d’altres estats del món. Si es manté aquesta tendència (els estrangers representen el 47,92% del creixement absolut de la població a Cambrils en els darrers 16 mesos) és possible que Cambrils tingui una població multinacional més important del que representa en l’actualitat. Si el 2002 els estrangers eren 2.447, en l’actualitat són ja 3.428 els que tenen un origen diferent a l’espanyol.

Tot i que a vegades la percepció ens pot jugar males passades i pensem coses que no són, la població estrangera més nombrosa és la que pertany a la Unió Europea, amb 1.112 ciutadans, xifra que representa el 4,45% del total de la població. Si hi sumem els europeus no comunitaris, aquesta xifra ascendeix als 1.552 ciutadans, sent els europeus el 45% de la població estrangera del municipi de Cambrils. Els segons en el rànquing són els sud-americans, amb 952 ciutadans comptabilitzats, i en tercer lloc els africans. Avaluant més profundament les dades, s’observa que els grups que creixen més són els europeus de fora de la UE, que passen dels 224 de l’any 2002 als 442 de l’actualitat, i els de l’Amèrica del Sud, que el 2002 eren 596 i en l’actualitat en són 952. Els asiàtics, en conjunt també tendeixen a créixer al voltant del 45%, passant de 73 a 106 residents.

Per estats, els ciutadans més nombrosos són els marroquins, amb una població de 594 ciutadans, que representa el 2,38% dels ciutadans cambrilencs. En segon lloc són els francesos, amb 257 residents a Cambrils, seguits dels argentins, italians, colombians i britànics. El grup de residents que més creix a Cambrils l’encapçala el dels romanesos, que quasi triplica els seus efectius en relació al 2002. Dels 50 ciutadans romanesos d’aleshores hem passat als 146, la qual cosa representa un creixement del 192%. Creixements similars es donen entre la població d’ucraïnesos (amb un creixement del 205%), d’argentins (amb un creixement del 171%) o de russos, que presenten un creixement del 100%.