FRANCESC JOAN (dimecres)
aquest llibre és un repàs o un estudi perquè no s'havia fet res mai a la demarcació ni a catalunya, que en tinguem constància, és un repàs exhaustiu amb cadascun dels olímpics que ha tingut la demarcació de tarragona al llarg de la història dels jocs de la era moderna, des del 1896. són 28 esportistes, dos morts, 26 vius. 21 homes i 7 dones.
he anat quedant amb cadascun d'ells. explicant rècords, vivències dels jocs. m'han aportat material, fotografies, un parell de fotografies en cada capítol de cada esportista de la seva presència als jocs. i acabem també amb una biografia més completa, no només de jocs, un repàs de la seva trajectòria esportiva.
ha costat, ha portat el seu temps, pràcticament un any i mig de feina. sóc el redactor en cap d'esports al diari de tarragona, i la idea, i l'estiu de 2006 va caure a la redacció una convocatòria de l'equip de natació sincronitzada espanyol i vam veure que a la llista apareixia una noia, andrea fuentes, nascuda a valls i que havia anat als jocs olímpics d'atenes 2004. no en teníem constància. vam dir que, si ara tenim aquesta noia, que ara la descobrim, segurament que hi ha més gent i va picar una mica la curiositat. va néixer d'aquí. vaig involucrar-me i tirar una mica del fil i a partir d'aquí contactant amb el comitè olímpic espanyol. he tingut la sort que un dels protagonistes del llibre, gaietà cornet, que aquest si sabíem que és de reus havia participat als jocs, és un dels càrrecs importants del coe. vaig trobar la seva complicitat quan li vaig explicar que anava darrera d'això. em va facilitar les bases internes del coe i a través dels arxius vam tenir constància de dues persones més, a banda de l'andrea fuentes, ens van sortir dues persones més que no teníem constància: ramon balcells de valls que va anar a helsinki 52, l'hem de considerar el primer olímpic de casa nostra.
i montserrat martín que és de tir amb arc de barberà de la conca, que va anar a los ángeles 84.
cambrilenc: jordi mariné, fill de vinyols però és cambrilenc d'adopció. va començar la seva relació amb la bicicleta pel fet de venir a estudiar a la salle de cambrils. venia de vinyols amb bici. va participar a toquio. és una persona que recorda molt la seva presència als jocs, és una de les persones que he trobat que té més estima en la seva participació. qualsevol ciclista quan comença parla que el tour de frança és el màxim, però ell diu que no, que ha tingut l'oportunitat de participar en uns jocs, i diu que els jocs et marquen molt més. el fet que hi hagi tants països representants, crec que en la seva olimpíada hi van participar 90. molts atletes, la convivència a la vila olímpica, la desfilada a l'estadi. són moments que et queden per sempre. ell té una curiositat, que és que va estar escapat amb l'edi mercks, un dels grans ciclistes que hi han hagut al llarg de la història. va estar una estona escapat somiant que aquella escapada fos bona i poguéssin lluitar per les medalles al final de la cursa, però el pilot els va caçar de seguida.
ell es va posar a roda es va escapar amb ell, van estar 3 quilòmetres escapats però els van caçar.
des dels primers, helsinki 52, jordi mariné que va anar a tòquio 64. des de tòquio, en les edicions posteriors sempre hi ha hagut algun representant de tarragona als jocs olímpics fins les darreres olimpíades, que tanquem el llibre al 2004, atenes andrea fuentes (que torna a anar a pequín) també hi haurà una noia d'ascó que es diu sònia franquet (tir- debuta als jocs) i una noia de tortosa, laia forcadell que és atleta i farà els 400 metres tanques. franquet i forcadell debuten en uns jocs olímpics.
el llibre es comença per la gent més recent, l'obre l'andrea fuentes. gent que està en actiu encara i acabem amb els primers.
em vaig posar a treballar l'octubre de 2006 i l'objectiu era treure-ho ara, abans de pequín. és un bon moment, perquè es parlarà molt. el dia de la presentació va coincidir que faltava un més exacte per l'inici dels jocs. aprofitar l'onada que portarà la competició.
8 de juliol, presentació. a les 20 hores. la inauguració dels jocs serà 8 del 8 a les 20.08 minuts. és el número de la sort dels xinesos. es va fer a tarragona i van venir 20 protagonistes. la idea era que en vinguessin com més millors, perquè el llibre no deixa de ser un recull de tots els olímpics que ha tingut tarragona, perquè és una cosa que no s'havia fet mai, però en el fons és un homenatge a ells. tenim la gent més destacada que ha tingut mai l'esport tarragoní. i volia que quedés reflectida la seva trajectòria. eladi balldobí, que és un tirador de reus que va anar a 5 jocs olímpics. és un dels espanyols que hi ha anat més vegades. santi esteve, nedador de reus, que va ser el primer nedador en aconseguir un diploma olímpic a tot l'estat espanyol. les generacions joves no coneixen a tota aquesta gent i és una manera de recollir-los en aquest llibre, i que sàpiguen que tenim gent molt bona. és una llàstima que caiguin en l'oblit. el llibre persegueix això.
és el primer llibre.
sempre hi ha algun projecte que et ronda pel cap, un cop has arrencat el primer projecte.
un any i mig, a estones lliures, la feina en un diari t'absorbeix molt de temps i trobar estones lliures costa.
redactor en cap al diari tarragona. superviso l'àrea d'esports i també estic com a responsable de l'edició digital del diari de tarragona, des de fa un més i mig vam fer un redisseny de la web. supervisor dels continguts de l'edició digital i àrea d'esports.
l'any 1990 vaig començar a la revista cambrils, uns 5 anys.
a partir d'aquesta setmana ja estarà a les llibreries
recull de les vivències i anècdotes personals.
fotografies d'ells.
mariné: anècdota. l'any 64 els japonesos en el tema de la tecnologia ja anaven per davant. va decidir comprar un magnetòfon, i aquí a espanya no se n'havia vist mai cap. va arribar a vinyols, allò de gravar la veu i reproduir, era com una joguina i va fer les delícies de tot el poble.
he anat quedant amb cadascun d'ells. explicant rècords, vivències dels jocs. m'han aportat material, fotografies, un parell de fotografies en cada capítol de cada esportista de la seva presència als jocs. i acabem també amb una biografia més completa, no només de jocs, un repàs de la seva trajectòria esportiva.
ha costat, ha portat el seu temps, pràcticament un any i mig de feina. sóc el redactor en cap d'esports al diari de tarragona, i la idea, i l'estiu de 2006 va caure a la redacció una convocatòria de l'equip de natació sincronitzada espanyol i vam veure que a la llista apareixia una noia, andrea fuentes, nascuda a valls i que havia anat als jocs olímpics d'atenes 2004. no en teníem constància. vam dir que, si ara tenim aquesta noia, que ara la descobrim, segurament que hi ha més gent i va picar una mica la curiositat. va néixer d'aquí. vaig involucrar-me i tirar una mica del fil i a partir d'aquí contactant amb el comitè olímpic espanyol. he tingut la sort que un dels protagonistes del llibre, gaietà cornet, que aquest si sabíem que és de reus havia participat als jocs, és un dels càrrecs importants del coe. vaig trobar la seva complicitat quan li vaig explicar que anava darrera d'això. em va facilitar les bases internes del coe i a través dels arxius vam tenir constància de dues persones més, a banda de l'andrea fuentes, ens van sortir dues persones més que no teníem constància: ramon balcells de valls que va anar a helsinki 52, l'hem de considerar el primer olímpic de casa nostra.
i montserrat martín que és de tir amb arc de barberà de la conca, que va anar a los ángeles 84.
cambrilenc: jordi mariné, fill de vinyols però és cambrilenc d'adopció. va començar la seva relació amb la bicicleta pel fet de venir a estudiar a la salle de cambrils. venia de vinyols amb bici. va participar a toquio. és una persona que recorda molt la seva presència als jocs, és una de les persones que he trobat que té més estima en la seva participació. qualsevol ciclista quan comença parla que el tour de frança és el màxim, però ell diu que no, que ha tingut l'oportunitat de participar en uns jocs, i diu que els jocs et marquen molt més. el fet que hi hagi tants països representants, crec que en la seva olimpíada hi van participar 90. molts atletes, la convivència a la vila olímpica, la desfilada a l'estadi. són moments que et queden per sempre. ell té una curiositat, que és que va estar escapat amb l'edi mercks, un dels grans ciclistes que hi han hagut al llarg de la història. va estar una estona escapat somiant que aquella escapada fos bona i poguéssin lluitar per les medalles al final de la cursa, però el pilot els va caçar de seguida.
ell es va posar a roda es va escapar amb ell, van estar 3 quilòmetres escapats però els van caçar.
des dels primers, helsinki 52, jordi mariné que va anar a tòquio 64. des de tòquio, en les edicions posteriors sempre hi ha hagut algun representant de tarragona als jocs olímpics fins les darreres olimpíades, que tanquem el llibre al 2004, atenes andrea fuentes (que torna a anar a pequín) també hi haurà una noia d'ascó que es diu sònia franquet (tir- debuta als jocs) i una noia de tortosa, laia forcadell que és atleta i farà els 400 metres tanques. franquet i forcadell debuten en uns jocs olímpics.
el llibre es comença per la gent més recent, l'obre l'andrea fuentes. gent que està en actiu encara i acabem amb els primers.
em vaig posar a treballar l'octubre de 2006 i l'objectiu era treure-ho ara, abans de pequín. és un bon moment, perquè es parlarà molt. el dia de la presentació va coincidir que faltava un més exacte per l'inici dels jocs. aprofitar l'onada que portarà la competició.
8 de juliol, presentació. a les 20 hores. la inauguració dels jocs serà 8 del 8 a les 20.08 minuts. és el número de la sort dels xinesos. es va fer a tarragona i van venir 20 protagonistes. la idea era que en vinguessin com més millors, perquè el llibre no deixa de ser un recull de tots els olímpics que ha tingut tarragona, perquè és una cosa que no s'havia fet mai, però en el fons és un homenatge a ells. tenim la gent més destacada que ha tingut mai l'esport tarragoní. i volia que quedés reflectida la seva trajectòria. eladi balldobí, que és un tirador de reus que va anar a 5 jocs olímpics. és un dels espanyols que hi ha anat més vegades. santi esteve, nedador de reus, que va ser el primer nedador en aconseguir un diploma olímpic a tot l'estat espanyol. les generacions joves no coneixen a tota aquesta gent i és una manera de recollir-los en aquest llibre, i que sàpiguen que tenim gent molt bona. és una llàstima que caiguin en l'oblit. el llibre persegueix això.
és el primer llibre.
sempre hi ha algun projecte que et ronda pel cap, un cop has arrencat el primer projecte.
un any i mig, a estones lliures, la feina en un diari t'absorbeix molt de temps i trobar estones lliures costa.
redactor en cap al diari tarragona. superviso l'àrea d'esports i també estic com a responsable de l'edició digital del diari de tarragona, des de fa un més i mig vam fer un redisseny de la web. supervisor dels continguts de l'edició digital i àrea d'esports.
l'any 1990 vaig començar a la revista cambrils, uns 5 anys.
a partir d'aquesta setmana ja estarà a les llibreries
recull de les vivències i anècdotes personals.
fotografies d'ells.
mariné: anècdota. l'any 64 els japonesos en el tema de la tecnologia ja anaven per davant. va decidir comprar un magnetòfon, i aquí a espanya no se n'havia vist mai cap. va arribar a vinyols, allò de gravar la veu i reproduir, era com una joguina i va fer les delícies de tot el poble.