Lluís Domingo amb el projector Ossa

Molts cambrilencs coneixem el Lluís Domingo com a professional del món de la fotografia i el vídeo, però potser desconeixem la seva relació amb el cinema. Unes obres recents a l’antic teatre de La Salle van fer que els germans del col·legi es plantegessin el destí de l’antic projector de cinema allí existent. La comunitat coneixia el vincle que unia Lluís Domingo amb aquella vella màquina plena de pols i per aquest motiu van proposar-li que l’adquirís. Després de diversos mesos de reparacions, el vell projector del cinema dels Hermanos torna a funcionar com oli en un llum.

Els projectors Ossa eren els Mercedes
del cinemes dels 70

Domingo va tenir el primer contacte amb un projector de cinema l’any 1964 quan encara era estudiant del col·legi La Salle. Va començar a tirar cine sota les ordres del germà Frederic, però en acabar el curs, aquest va ser traslladat a un altre col·legi i el cinema va anar a parar a mans dels germà Fèlix. Aleshores, la pel·lícula que es projectava als Hermanos era la mateixa que la del Casal Parroquial i era necessari portar els rotllos d’un cinema a l’altre. Per aquest motiu el germà Fèlix va delegar al jove Domingo les tasques d’operari de la cabina de projecció. Així va néixer la seva relació amb el cinema, que ha perdurat fins als nostres dies, i actualment és operari suplent al Cinema Municipal Rambla.

El cinema dels Hermanos ha vist passar quatre projectors diferents durant la seva història. Primer va ser una petita màquina rudimentària de 16 mil·límetres utilitzada pel germà Narcís, que la comunitat va regalar a Domingo l’any 2000 en motiu del centenari de La Salle. Durant els anys setanta, gràcies a la bona afluència de públic, va ser substituïda per un nou projector de 35 mil·límetres. Aleshores encara no existia la cabina de projecció i el projector estava situat al pati de butaques. Les bones recaptacions obtingudes en concepte d’entrada van fer que els germans de La Salle adquirissin un pati adjacent on van construir la cabina de projecció i la van dotar amb una tercera màquina nova de trinca. Malgrat el seu bon funcionament, aquesta projector va ser novament substituït per un de segona mà procedent del cinema de La Salle de Tarragona. Segons Domingo, “el cinema a Cambrils es trobava aleshores en un bon moment i tenir un projector de la marca Ossa equivalia a tenir un Mercedes si el comparem amb un cotxe”. La irrupció de la televisió en color i el vídeo domèstic als anys 80 va fer molt de mal als cinemes, i més a sales petites com era la dels Hermanos. L’últim cop que es va projectar cinema comercial en aquella sala va ser l’any 1982.

Llanterna d’arc voltaic

Una peculiaritat d’aquest model Ossa és el fet que utilitzi l’arc voltaic d’alta intensitat com a mecanisme lumínic. Dues barres de carbó separades lleugerament i un corrent elèctric induït són suficients per generar una llum blanca encegadora dins la llanterna del projector; a continuació, un mirall còncau concentra la llum sobre el fotograma de la pel·lícula, que és projectat. Segons Domingo, “en el moment de la projecció es concentren sobre la pel·lícula 1.500 graus de temperatura, no s’encén gràcies a la velocitat amb què passa la cinta; a 45 centímetres de pel·lícula per segon no té temps de cremar-se”.

Domingo utilitza un vell tràiler per fer proves de projecció i mostra l’enginy en acció a totes les persones que hi estan interessades, de fet podria projectar pel·lícules actuals amb so estereofònic i format panoràmic si ho desitgés. No és un fet molt corrent tenir una màquina de fer cine a casa, però les circumstàncies i una profunda estima a la tècnica del cinema han convertit el Lluís Domingo en el primer cambrilenc que pot gaudir d’aquest art sense moure’s del seu magatzem.

§ 20 anys d’oblit van deixar inservible el vell projector dels Hermanos§

El projector de segona mà va restar oblidat durant 20 anys a la seva cabina fins que recentment el germà director de La Salle va oferir-lo a Lluís Domingo en reconeixement als 18 anys de treball com a operari. La seva reacció inicial va ser de sorpresa, “ja em diràs tu on vaig jo amb una màquina que pesa 300 quilos i fa 2 metres d’alçada, no la puc ficar al menjador de casa”. Superada la sorpresa inicial, Domingo ho va consultar amb la seva dona, “curiosament a ella també li va fer gràcia la proposta perquè quan érem nuvis vam festejar molts cops en companyia d’aquesta màquina”. Finalment, Domingo va fer una donació als germans de La Salle en concepte de compra.

El projector va arribar a la casa del Lluís completament avariat, els objectius eren plens de ciment, diversos cables havien estat tallats i els mecanismes estaven bruts i enfarfegats. A la màquina no hi faltava cap peça i Domingo tenia molt clar que el projector havia de tornar a funcionar, “conec perfectament el funcionament d’aquestes màquines perquè és una cosa que m’agrada molt i quan venien a reparar-les jo era sempre allí amb el tècnic”. La màquina va ser desmuntada peça a peça i es van netejar tots els mecanismes amb petroli. Durant el muntatge es va tornar a cablar i se li va adaptar un nou equip de so. Sembla ser que la màquina va ser construïda als Talleres Numax per l’empresa Maquinaria Cinemafotográfica de Barcelona fa uns 45 anys, tal com podem llegir a les etiquetes metàl·liques que té enganxades. Passats diversos mesos de reparació i neteja, Lluís Domingo ha retornat a la vida el vell projector de ferro forjat del cinema dels Hermanos.