Josep M. Castellví i Josep Guarro van comentar detalls del seu reportatge amb el públic present a la sala, després de la projecció

La Confraria de Pescadors va organitzar, el passat divendres 16 d'abril, la projecció d'un documental sobre els barcos enfonsats a les costes tarragonines durant la Primera Guerra Mundial i que es passarà per Televisió Espanyola l'any vinent. El treball de recerca ha estat dirigit pels investigadors Josep M. Castellví i Josep Guarro, que durant dos anys s'han dedicat a localitzar, estudiar i descobrir el passat de la dotzena de barcos enfonsats al golf de Sant Jordi. El documental s'emetrà a TV2 dins el programa Al filo de lo imposible. La interessant projecció de les imatges submarines i les abundants fotografies van anar acompanyades dels comentaris dels dos directors del documental presents al teatre del Casal Parroquial. Segons aquests dos investigadors, la inèdita concentració de barcos enfonsats durant aquesta època a la costa entre Tarragona i l'Ebre es deu al fet que el trànsit de carbó d'Itàlia a Gran Bretanya era objecte dels bombardejos dels submarins alemanys que aprofitaven qualsevol ocasió per enfonsar els mercants. Quan els barcos deixaven de navegar per aigües territorials espanyoles (país neutral) era aprofitat per rebre l'impacte dels projectils alemanys. Això passava en el moment en què els barcos deixaven de vorejar la costa per tal d'evitar el Delta de l'Ebre.

El vapor Mumell i el Correu

El reportatge de Castellví i Guarro se centra en dos d'aquests barcos que actualment són coneguts com el vapor Mumell i el Correu. Aquestes són les senyes amb què més popularment s'han conegut fins avui en dia per part de la gent de mar. Precisament els pescadors de la costa tarragonina han estat els que des de fa més temps empren la localització d'aquests barcos enfonsats i els és del tot necessària per tal de poder treballar sense perill de perdre les xarxes. Encara que sembla que existeix una localització exacta d'aquestes embarcacions, els investigadors neguen la versió popular de la presència d'un submarí enfonsat, que ells interpreten com un altre dels barcos. Els investigadors han començat a treballar a partir d'aquestes referències, que han anat fent coincidint amb abundoses dades procedents del buidatge d'arxius, de premsa local i de documentació sobre els barcos enfonsats. No només han consultat arxius i diaris de diferents indrets de Catalunya, sinó que també s'han traslldat a països com Gran Bretanya i els Estats Units. Cal tenir present que el Mumell (Cardif) va ser un mercant de bandera britànica, mentre el Correu (Cavour) era de bandera italiana. En el reportatge es relata com el Mumell va ser objecte del bombardeig d'un submarí alemany, mentre que l'enfonsament, el 1917, del Correu va ser a causa d'un accident amb el barco escorta enmig de la boira. Els dos barcos tenen al voltant de 100 metres d'eslora i la relativa poca profunditat del Correu fa que sigui el més visitat pels bussos. Per contra, el Mumell es troba a una major profunditat. Josep M. Castellví i Josep Guarro tenen previst publicar un estudi sobre la dotzena llarga de barcos enfonsats durant la Primera Guerra Mundial a les costes tarragonines, cap al mes de desembre. Sembla ser que la presentació del llibre a Cambrils, seria aprofitada per repetir la projecció, que en aquest cas va ser seguida per un nombrós públic.