Joan Rovira va tancar les portes del restaurant després de 54 anys

Joan Rovira va tancar les portes del seu establiment, el restaurant Rovira, el passat 30 d’agost després de 54 anys davant del port. El llavors bar Nacional va ser adquirit pel pare del Joan el 1951, que li va canviar el nom pel de bar Miramar. El 1957 la família Rovira va decidir canviar el bar de pescadors per un restaurant i des de llavors l’establiment ha estat conegut com a restaurant Rovira.

Vau ser un dels primers
restaurants de Cambrils?
Hem de fer justícia i dir que vam ser els tercers. A la Platja vam ser els segons, després del Gatell, però a la Vila hi havia la fonda Parreu. Avui ja quasi no se’n recorda ningú, però a la fonda treballaven molt bé, ells tenien un altre tipus de clientela. A la mateixa època que nosaltres també va començar el càmping Canyelles, tenien una clientela molt selecta que anaven a fer un aperitiu als bars o a sopar als restaurants.

Quins personatges coneguts han vingut al restaurant?
És quasi bé impossible pensar en tots. Del món esportiu, jugadors de futbol com Migueli, Asensi, Gonzalo Tercer, Zoco –fa 28 anys que ve a estiuejar a Cambrils– o el Joan Sabaté –jugador d’hoquei sobre patins–. A més, el Joan Miró, la cantant María Ostiz, el Xavier Cugat o el Duo Dinámico. De polítics van venir els ministres Martín Villa –estiuejava a Cambrils–, Sánchez Terán, Carlos Romero –vivia a Tarragona– i alguns consellers de la Generalitat. L’últim polític que ha vingut és el Josep-Lluís Carod-Rovira, som veïns i les famílies hem tingut una gran amistat.

Per què has decidit tancar les portes?
Ha arribat el moment de jubilar-me perquè físicament i psíquicament estic esgotat. Vull disfrutar dels anys que em queden de vida, de la meva família i viatjar. Un altre motiu, evidentment, és la manca de personal competent que hi ha avui en dia a l’hostaleria.

Les teves filles continuaran la tradició familiar?
Jo no les he engrescat perquè m’hagués sabut molt de greu que elles a la meva edat s’haguessin trobat en aquestes circumstàncies. Ara, si les meves xiquetes m’haguessin dit que volien continuar, jo les hagués ajudat fins que hagués aguantat. Jo volia anar-me retirant a poc a poc, però a l’anar marxant el personal i no trobar-ne de competent has de fer un esforç. Entre els de casa i el personal ara érem 10 treballant al restaurant.

Què se’n farà de l’establiment?
El 30 d’agost al vespre vam donar l’últim servei de sopars i vam tancar les portes. Des del 31 estem netejant, liquidant coses pendents, desmuntant el local… de seguida que poguem l’enderrocarem i hi construirem un nou edifici.

Quin tipus de cuina heu ofert?
Fins al 1957 vam ser un restaurant de pescadors. Llavors el Gatell ja era un restaurant de renom i a vegades no donaven l’abast. La gent cansada de fer cua venia aquí i a poc a poc ens vam anar decantant cap als menjars. Nosaltres no ens hem mogut mai de la cuina marinera, tot i que hem modificat algun plat o n’hem afegit de nous.

Quina ha estat l’evolució del turisme en aquests més de 50 anys?
Els primers turistes van començar a venir als anys 50. Eren sobretot gent de Reus, Tarragona i els caps de setmana barcelonins. També molta gent que anava de viatge i que es desviaven de la carretera per parar a menjar a Cambrils. Als anys 60 hi va haver un boom turístic, sobretot francesos. Els anys 70, 80 i principis dels 90 venien turistes d’un nivell de vida mitjà-alt, molts alemanys i holandesos. Aquest tipus de turistes s’ha anat perdent.

La gastronomia és un dels atractius de Cambrils?
Estem en un poble pescador amb port, aquí la gent ve a menjar peix fresc. La matèria prima de qualitat pot arribar a ser molt cara. Pots comparar la carta de dos restaurants i veure una diferència de preu enorme, però si es diferencia bé la qualitat del menjar que es dóna a cada establiment, Cambrils no és car.

És necessari promocionar la gastronomia?
Sense adonar-nos-en anem perdent el potencial gastronòmic que tenia Cambrils, i a mi em sap greu. Que plegui un o altre restaurant no té res a veure amb la qualitat de la restauració. Però des de les administracions s’hauria d’obligar a diferenciar bé qui ofereix peix de costa, de piscifactoria o congelat. És veritat que hi ha clientela per a tots, però el client ha de saber quin preu paga per cada tipus de producte. Per a mi hi ha dos tipus de restauració: els nouvinguts que van a guanyar l’última pesseta al turista sigui com sigui i el professional que fa anys que cuida el negoci, que dóna qualitat i que vol mantenir la clientela perquè té obert tot l’any.

Els canvis al port i a la façana marítima afavoreixen Cambrils?
El port nàutic és necessari, però abans de posar-lo dins del port de pescadors teníem un port únic en tot el Mediterrani. Ara som un més. Pel que fa a la remodelació de la façana, demano a l’Ajuntament que cuidi els interessos particulars dels companys restauranters que hi estan ubicats, que els respectin el màxim possible els seus locals.