L’Ajuntament haurà de pagar uns 600.000 euros, 100 milions de les antigues pessetes, a Renfe per haver incomplert un conveni entre les dues parts signat a principis dels anys 80, durant la primera legislatura democràtica. Després d’haver passat per tots els tribunals de justícia possibles, el cas va arribar al Suprem, que va dictaminar a favor de Renfe. La sentència es va emetre ara fa dos anys, però, segons comenta l’alcalde, Robert Benaiges, “els darrers mesos havíem pactat amb Renfe que aquests diners els aportéssim en millores d’obres relacionades amb la via fèrria. Una de les intencions era fer un pas de vianants subterrani a l’estació del tren, també posar més tanques en diferents llocs del pas de la via pel nostre terme...”. Però ara, aquesta qüestió s’ha plantejat taxativament des de Renfe. A la recent visita a la seu feta pels responsables municipals a Madrid, realitzada el passat 8 de gener, el missatge va ser molt clar, “la persona que ens va atendre tenia ordres explícites que les millores que es puguin fer es deslliguin totalment del deute. Així doncs, afrontarem el pagament del deute al llarg del mandat dividint aquesta quantitat en els quatre exercicis. Aquestes quantitats s’obtindran a través del romanent de tresoreria que pugui sortir de la liquidació dels diferents pressupostos”, va manifestar l’alcalde.

De judici en judici

L’inici d’aquest conflicte se situa l’any 1982, quan es va fer la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament i Renfe per a la millora de diferents passos a nivell dins el terme municipal. Les dues administracions havien de suportar econòmicament les obres a fer. A l’hora de fer efectiu el seu pagament, l’Ajuntament s’hi va negar, ja que va considerar que Renfe no havia fet el que s’havia acordat amb antelació. A partir d’aquí Renfe va iniciar el procediment judicial contra l’Ajuntament de Cambrils. El més curiós de tot és que la primera sentència que es va emetre va ser favorable als interessos cambrilencs. Renfe, però, va recórrer i a partir d’aquest moment les diferents sentències han anat donant la raó a Renfe fins que s’ha pronunciat el Tribunal Suprem en el mateix sentit. El deute reclamat pujava, en un principi, uns 66 milions de pessetes que finalment ha arribat als 100 milions ja que s’hi han afegit els interessos de tot aquest temps a més de les costes dels diferents judicis realitzats.

El pas a nivell del camí del Corralet no té barrera tot i que el trànsit que el travessa és considerable

§ El pas a nivell sense barrera del camí del Corralet§

L’Ajuntament ja havia realitzat diferents obres de millora relacionades amb la via fèrria per tal d’eixugar aquest deute abans que Renfe es pronunciés en sentit contrari. Entre aquestes actuacions fetes hi ha l’arranjament dels pluvials i dels desguassos del vial de baixada paral·lel a la riera d’Alforja i el tancament amb tanques de diferents trams de via fèrria al barri de la Llosa i a Vilafortuny. S’havia previst, a més, fer altres actuacions com és la construcció d’un pas subterrani de vianants a l’estació del tren per tal de facilitar la comunicació entre l’Eixample i la zona de la UA3, que en aquests moments s’està urbanitzant, i fer millores en algun pas a nivell, com és el cas del que hi ha al camí del Corralet, en el qual no hi ha barrera. Segons l’alcalde, “en aquest pas a nivell, que està en una zona de creixement molt gran, hi ha un trànsit considerable i no hi ha barrera. Renfe té uns estudis que indiquen un pas de 18 vehicles diaris per aquest pas a nivell. Ara bé, aquest estudi és de l’any 1998. Aquesta gent viu una mica a la prehistòria i necessitem que es posin al dia”.