"En aquests darrers cinc anys el preu de l'habitatge s'ha incrementat un 15% cada any"
 |
| Manuel Niñerola a la seu del grup immobiliari que presideix |
Els preus de les vivendes són alts i continuen pujant. Quina perspectiva de futur hi ha en aquesta qüestió?
El tema dels preus és molt preocupant, ja que el poder adquisitiu de la gent no ha experimentat el mateix creixement que el preu de l'habitatge. En aquests darrers cinc anys el preu de l'habitatge s'ha incrementat entre un 14 i un 15% cada any. Aquest increment, en canvi, no l'han tingut els salaris. S'ha produït un distanciament considerable del poder adquisitiu de la gent amb el que és el preu de la vivenda i la gent s'endeuta a uns nivells que jo crec que s'està arribant a un límit. Això al nostre sector ens preocupa. I aquí és on hi ha una part molt important que ve donada per la falta d'estructures i de capacitat de gestió dels ajuntaments, que són els que tenen les competències absolutes sobre el desenvolupament del sòl d'acord amb el tipus d'obra. Els Ajuntaments s'haurien de fer seves les lleis que s'aproven al Parlament i una llei que va sortir del Parlament fa un any i mig marca que s'ha de destinar un 20% del sòl a vivendes socials. Dels ajuntaments de la nostra zona només ho fa el de Salou, els altres s'estan mirant el melic. Si no hi ha una lliure competència en el tema de l'oferta de sòl dificílment els preus es podran abaixar.
Qui en surt més beneficiat d'aquest increment de preus?
Els propietaris del sòl, ja siguin els bancs que els compren o les grans empreses o els intermediaris. Hi ha un estalvi de les famílies que han mantingut les terres, les ha conreat... això té un valor que s'ha de pagar, però el que no es pot pagar és la intermediació de "pelotazo" i especulació que s'està produint. Aquests especuladors no posen valor afegit. Hi ha de fer alguna cosa qui té competències per fer-ho, sobretot en el desenvolupament del sòl.
Quines són les claus per entendre aquest creixement constant de la construcció a Cambrils?
Estem passant un cicle econòmic molt important de cara al creixement del sector. El primer factor que ho ha facilitat és que els interessos es marquen des del Banc d'Europa i no des del Banc d'Espanya com abans. L'estabilitat dels interessos dóna seguretat al comprador a mig i llarg termini, i cal recordar que actualment estem a uns interessos rècord en la història d'Espanya i d'Europa. Un segon factor per entendre aquest creixement de la construcció és que les entitats financeres, sobretot les espanyoles, han passat a una gestió puntera. Les entitats financeres han fet una gran reconversió i en aquest moment s'està donant una gestió àgil. Els terminis de pagament també s'han allargat i s'han equiparat a un lloguer.
El fet que l'habitatge sigui una font d'inversió preferencial fa que hi hagi molta demanda i que, conseqüentment, s'encareixin els preus...
Sí. Aquesta situació de mercat, ajudada per polítiques d'altres sectors, ha fet que el sector creixi. De totes maneres crec que tant a Espanya com a Catalunya hi ha un problema de gestió per part de les administracions. Als ajuntaments se'ls han passat transferències molt importants pel que fa al desenvolupament del sòl, però com a contrapartida la llei d'hisenda local és dolenta per als ajuntaments.
El creixement del sector de la construcció, els darrers anys, ha estat molt important. Com es tradueix, això, en xifres?
El creixement que s'està produint a la demarcació de Tarragona és desmesurat. Fa uns set anys la demanda teòrica de la vivenda estava entre 8.000 i 10.000 vivendes l'any. En aquests moments estem en la xifra de 20.000 vivendes anuals de construcció. Pel que fa als treballadors del sector, fa vuit anys n'hi havia 14.000 i en aquests moments n'hi ha 34.000. Per tant, hi ha hagut un creixement molt important al qual s'ha afegit una manca de disponibilitat de sòl i de planejament. Això fa que el preu es dispari molt.
Si hi hagués més sòl edificable no pujarien tant els preus?
Per a mi és un dels problemes que està encarint el preu de la vivenda i que està arribant a unes quotes a les quals hi ha un segment de mercat importantíssim, un 80%, que se n'està quedant fora. Aquí, a Tarragona, això s'ha aguditzat més ja que és una zona turística i hi ha una indústria turística que està funcionant. La indústria turística és la que té un futur més clar en aquest país i pot generar molta riquesa. Aquesta indústria és el 14% del PIB a Catalunya i en alguns municipis encara molt més. Això fa que s'estiguin venent vivendes de segona residència i això aguditza més aquesta qüestió.
Un exemple del que ha estat l'evolució dels preus és el que ha passat al polígon 69, la zona propera a la torre de l'Esquirol. Jo estava a la junta de compensació. Fa quatre anys el preu d'aquests terrenys estava a 40.000-50.000 pessetes el metre quadrat de repercussió al sostre. El mes passat l'Ajuntament va subhastar uns terrenys en aquesta zona que tenien un preu de sortida de 165.000 pessetes per metre quadrat i que finalment es van vendre a 180.000 pessetes el metre quadrat. Aquest exemple el podem generalitzar a tot el país. Estem encarint la vivenda.
Aquest encariment de la vivenda és molt elevat...
Avui en dia ja val més el terreny que la mateixa construcció i això no és normal. Ara bé, també vull dir que països com França o Alemanya tenen el seu sòl ocupat en un 9-11% mentre que a Catalunya, amb tot el creixement que hi ha hagut tan fort darrerament, no tenim ocupat ni el 4,5% del territori.
Aquí, però, la construcció es concentra molt a la franja costanera...
Aquest és un problema de planificació dels municipis turístics. Jo convido la gent a pujar a les muntanyes properes perquè vegi l'extensa zona que tenim de territori per desenvolupar en aquesta indústria tan important. Aquesta indústria turística n'està substituint d'altres i és una indústria no contaminant i crea impostos, crea serveis i crea fidelitat de clients. Llavors nosaltres hem d'anar per davant en aquesta indústria i això engloba Cambrils, Vinyols i altres municipis. No hi ha distàncies. Cal tenir en compte que Europa és molt rica i el nord d'Europa és encara molt més ric. Hi ha un 10% de gent que té molts diners i el que nosaltres podem oferir és el Mediterrani, en tota la seva franja, pel que fa a meteorologia, serveis... Això farà que vingui molta gent aquí.
Així doncs, el futur està en tota una àmplia zona interior, no només a Cambrils?
No estem parlant ja de Cambrils per a una indústria turística sinó que estem parlant d'una costa i d'uns 60 quilòmetres cap a l'interior. Hi ha un turisme europeu que no busca estar davant el mar. Hem de saber traçar un urbanisme amb les artèries principals que s'han de tenir. Nosaltres no podem vendre Cambrils de manera aïllada. Quan anem a mercats de 300 milions de persones hi ha problemes per emplaçar-nos geogràficament. Nosaltres hem de vendre la Costa Daurada i prenent Barcelona com a referència. No és gaire la distància que hi ha a Barcelona, ni al Delta de l'Ebre.
Si la planificació es fa pensant en la gent que ha de venir, això no pot xocar amb les necessitats de la gent que viu aquí tot l'any?
És compatible. Hi ha una indústria turística important a la població i després hi ha una ciutat. Ara bé, amb les polítiques que s'estan fent actualment la gent ha d'anar a comprar les vivendes a fora, ja que aquí no pot, per l'encariment de preus que s'està produint. Això és greu. A nosaltres ens interessa que els fills de Cambrils visquin a Cambrils. Això és factible. Cambrils té terrenys i es pot fer. També vull dir que els promotors hem fet el 90% de les vivendes socials del país. Hi ha diners per finançar-les però falta sòl disponible amb una repercussió perquè surtin els costos. Si l'Ajuntament de Cambrils ens posa a disposició nostra terrenys d'acord amb el que diu la llei, és a dir, que el preu del mòdul no ha de passar del 15% del preu de venda, nosaltres demà mateix farem aquí 500 o 1.000 vivendes, les que vulguin.
Fa uns mesos que s'ha engegat la revisió del Pla General. Què en pensa?
Jo crec que el futur Pla General de Cambrils ha de contemplar molt bé un planejament com a municipi turístic i no ha de pretendre tenir de tot. El nostre planejament es va traçar amb la revisió del Pla General de l'any 1976. En aquell moment es va traçar una ciutat residencial i crec que ho van fer bé. El que s'ha de fer ara és actualitzar-lo.
La suspensió temporal de llicències en determinades zones ha encarit més el preu de l'habitatge?
Les suspensions que s'han fet a Cambrils han estat prudents. El fet de frenar unes zones determinades fa que unes altres que estan disponibles pugin el preu. I això ha passat. El que demanem des del nostre sector és que aquest procés ha de tenir una capacitat de gestió molt ràpida. Si la paralització s'allarga massa provocarà més increment dels preus.
S'ha de posar, però, algun límit al creixement de Cambrils?
Jo crec que el criteri hauria de ser el d'anar obrint en funció de la demanda per tal de poder tenir vivendes assequibles per a la població. Cambrils disposa de molts terrenys de l'autopista per avall per poder integrar i perquè la gent que vulgui comprar a Cambrils ho pugui fer. Ara bé, si ens ve una oferta important el territori és gran i cal considerar-la.
Amb això es refereix a projectes immobiliaris amb camps de golf, per exemple?
El golf és una indústria, no un caprici. Jo pregunto, és dolent que es crein instal·lacions de camp de golf? Pel lloc on estem crec que podem aspirar a tenir un turisme mitjà-alt, que és respectuós, si tenim les instal·lacions adequades. Això passa per tenir camps de golf i, també, per atendre la demanda d'ampliació de les instal·lacions del Club Nàutic.§ EL PERFIL Un grup immobiliari amb 12 empreses i 250 treballadors§
 |
| Manuel Niñerola en el seu despatx de treball |