Josep Raventós reivindica el paper conciliador de Vidal Barraquer per recuperar la memòria històrica
 | |
| Gerard Martí i mossèn Josep Raventós, ahir durant la xerrada al Centre Cultural |
L'encarregat de la conferència va ser mossèn Josep Raventós, que va iniciar la seva exposició fent referència a l'historiador pare Hilari Raguer a qui va definir com el seu mestre per la seva constant investigació sobre el paper de l'Església durant aquest convuls període. Raventós va fer èmfasis amb la necessitat d'analitzar un període tant complex com la Guerra Civil de 1936 perquè per ell "la construcció del futur depèn de la gestió que en fem del passat. Va començar l'exposició fent referència a la relativa tranquil·litat que es vivia a la Catalunya de després del triomf del Front Popular el febrer de 1936, en contrapartida a l'elevada crispació que hi havia a la resta de la República espanyola.
L'historiador i mossèn va lamentar que la postura de consens i diàleg que sempre va preconitzar el cardenal cambrilenc resultava cada cop més arraconada amb la creixent confrontació que vivia la societat espanyola.
Va afirmar que la primera gran víctima de la revolució que es va proclamar en zona republicana el 1936 després del cop militar va ser l'Església amb l'incendi de nombrosos edificis religiosos i la persecució i assassinat de molts religiosos. Amb això va voler deixar clar que en un inici el cop militar no tenia un caràcter religiós "els sediciosos s'empararen en la religió i ho convertiren en una creuada".
Ferma voluntat de "neutralitat activa"
Raventós va relatar els fets que portaren el Cardenal a Itàlia on voluntàriament va iniciar un període de silenci públic però acompanyat amb una intensa activitat diplomàtica de mediació i d'intercessió en favor dels religiosos perseguits. Mossèn Raventós va relatar la ferma voluntat de "neutralitat activa" que sempre va exercir el Cardenal, ja que va intentar en repetides ocasions que el Papa conjuntament amb Gran Bretanya i França mitjancessin en el conflicte "però Franco no va voler, volia una derrota per les armes". La victòria de les tropes franquistes i la prohibició de retornar al país va convertir l'estada a Suïssa en "un doble exili". Sense renunciar al càrrec de Cardenal i arquebisbe, Vidal Barraquer era contrari a les beatificacions massives i les misses de campanya del nou règim. Per acabar Josep Raventós va reivindicar la voluntat de reconciliació que va tenir en tot moment el Cardenal "per recuperar la memòria històrica cal ser integrador, no s'ha d'excloure ningú, sinó hi ha el perill que sigui manipulada".