Carles Rovira, a la foto de l'esquerra, en un jaciment de fòssils de tortugues Al mig, a l’últim tram del recorregut el material es va transportar en rucs. A la dreta, petjada de dinosaure al Parc Natural de Toro-toro

Ja us parlàvem, a la Revista del passat mes de juny, de la participació del cambrilenc Carles Rovira en l’expedició catalana al Parc Nacional de Toro-toro, a Bolívia. Sense por a equivocar-nos, el Carles Rovira ha participat en una expedició científica que es pot catalogar d’històrica, si ens atenem a les troballes i descobertes científiques que ha realitzat l’expedició catalana a Bolívia.

La principal troballa es refereix a la descoberta d’un jaciment arqueològic de la categoria de la ciutat del Machu-pichu. S’ha trobat al mig del Parc Nacional de Toro-toro les restes d’una ciutat preinca, d’uns 1.500 anys d’antiguitat. Aquesta ciutat emmurallada es troba situada dalt d’una muntanya, a la qual en l’actualitat només es pot accedir fent escalada. La troballa s’ha pogut realitzar gràcies a la informació aportada per un pastor de la contrada, que explicava l’existència de la ciutat com un mite popular, ja que ningú a la contrada en podia precisar la localització. Els expedicionaris han aportat materials del jaciment per realitzar datacions amb carboni 14 i determinar amb major precisió l’antiguitat d’aquesta ciutat.

La resta de descobriments científics no deixen de ser importants, ja que s’han descobert tres noves espècies d’ocells, un amfibi (una granota que vivia en una cova). D’altra banda van realitzar diferents estudis de coves i aigües de la regió, així com dels pobladors del parc.

§ Les coves de Bolívia§

	A part de cartografiar les coves, l’expedició científica s’ha dedicat a analitzar la qualitat de les aigües subterrànies de les coves

Un dels objectius principals de l’expedició era l’estudi de dues coves de relleu kàrstic, localitzades al Parc Nacional de Toro-toro. Els espeleòlegs catalans van completar l’estudi de la cova d’Humajalanta, cartografiada per una expedició francesa els anys 60. La sorpresa de l’expedició, segons Rovira, “va ser quan, acabats els dos quilòmetres estudiats pels francesos, va aparèixer un salt d’aigua de 25 metres d’alçada que van haver de salvar amb ràpels i escalada. Continuant cova endins, va aparèixer una gran sala de 40 metres d’alçada i 25 d’amplada, i gran com l’estació de Sants, on hi havia barrancs, platges, dunes, rius, i on només hi faltava la llum”.

A part de cartografiar les coves, l’expedició científica s’ha dedicat a analitzar la qualitat de les aigües subterrànies de les coves, així com la superficial i d’abastament dels diferents assentaments del parc. Segons Carles Rovira “tant les aigües de les coves com les que utilitzen els pobladors per beure, menjar, o altres usos, està contaminada, per això hem iniciat un projecte de construcció d’una depuradora d’aigües, per mitigar les conseqüències sanitàries en la població”.

Cementiris de tortugues i fòssils

La regió, d’origen calcari oceànic, és un espai ric en fòssils de dinosaure i es troba un important cementiri de tortugues gegants. En una torrentera propera al campament català, en una passejada, van trobar fortuïtament un esquelet de 6 metres de longitud pertanyent a un dinosaure, així com multitud de fòssils marins pendents de catalogació.

Bolívia i la burocràcia

Un dels obstacles més importants que van haver de salvar els expedicionaris catalans va ser el burocràtic, i salvar els recels dels pobladors de la zona. Per tal d’evitar majors problemes, es van veure obligats a signar convenis de col·laboració amb la universitat, amb el Ministeri i amb el Parc Natural, la qual cosa va implicar l’escorta de dos científics de la universitat i de quatre vigilants de diferents administracions que es vigilaven entre ells.

El viatge

Els vuit expedicionaris catalans van realitzar els vols de Barcelona a Madrid, de Madrid a Buenos Aires i de Buenos Aires a Santa Cruz, capital econòmica de Bolívia. Un cop al país, i superats els marejos de l’alçada, van realitzar un trajecte de 18 hores amb diferents autobusos fins arribar a la regió de Cochabamba, i per arribar al Parc Nacional de Toro-toro, on es va disposar el camp base, van efectuar un trajecte final de 4 hores a peu i amb ruc. Tot plegat transportant, a més a més, els 300 quilos de materials que necessitaven per desenvolupar correctament les tasques científiques.