Tema del mes

El president del Centre d’Estudis Cambrilencs es mostra en desacord amb nombroses actuacions de l’Ajuntament al barri antic

Per Ignasi Martí



El nou centre cultural no ha conservat cap element de l’antic edifici de la Cepal
En el passat ple del dia 4 de juliol i a instàncies d’una proposta d’IC-V sobre aquest tema, el regidor de Cultura, Lluís Colom, va fer constar que actualment l’Ajuntament de Cambrils disposa d’un catàleg de béns immobles i espais d’interès històric per tal d’establir unes línies de preservació i actuació homogènies a tot el terme municipal. Josep M. Recasens, president del Centre d’Estudis Cambrilencs, tot i semblar-li una excel·lent idea va declarar que no tenia cap notícia de l’elaboració d’aquest catàleg. Recasens lamenta que fins ara només se li hagi comunicat aquesta proposta des d’Iniciativa Verds i no n’hagi rebut cap notificació per part de l’Ajuntament “podria ser que a l’última reunió del Patronat del Museu d’Història se’n parlés, però no hi vaig poder ser”. Ell es mostra partidari que abans de fer pública aquesta notícia s’hauria d’haver creat una comissió per tal de treballar en aquest document, en el qual hi haurien de participar tant experts en art, com en arquitectura, com el mateix Centre d’Estudis Cambrilencs. Recasens creu urgent l’existència de certes pautes i criteris de preservació del patrimoni històric local i assegura que actualment al municipi “s’estan fent molts disbarats”. Entre aquests, Recasens creu que el més escandalós actualment és la destrucció parcial de les restes del molí del Regueral en motiu de la construcció d’un hotel.


Actuacions al nucli antic
Pel que fa a intervencions de l’Ajuntament, creu que no s’ha seguit un criteri correcte en la falta de preservació de cap element arquitectònic de l’antic edifici de la Cepal en motiu de la construcció del Centre Cultural (al carrer de Sant Plàcid), l’adequació d’una plaça al carrer de la Capitulació amb la destrucció d’un edifici antic, la intenció que segons ell té l’Ajuntament de destruir restes de la muralla al carrer de l’Hospital o la construcció de nova planta de la rectoria (al carrer de Vidal i Barraquer). Aquests són alguns dels casos que porten Josep M. Recasens a afirmar que “no podem dir que les actuacions municipals hagin estat massa d’acord amb el que podem dir restauració del nucli antic”. El president del Centre d’Estudis Cambrilencs opina que casos com aquests evidencien que l’Ajuntament no ha seguit una política de restauració dels edificis del nucli antic tal i com ell creu que preconitza.

Josep M. Recasens:
“Posar edificis en un catàleg no vol dir posar-hi una cotilla”
El president del Centre d’Estudis Cambrilencs opina que fóra necessària l’elaboració d’un catàleg en el qual s’estableixin uns paràmetres a seguir a l’hora d’actuar en els edificis considerats d’interès històric “és trist que ara es restaurin edificis sense criteri” utilitzant materials no adequats o destruint elements arquitectònics importants. Recasens opina que en cas d’intervenció és partidari d’adequar aquestes construccions –tant del nucli antic com del barri marítim– a les necessitats que es plantegin als seus propietaris “però salvant la línia dels edificis”. Creu correcta l’actuació que s’ha realitzat a la Torre del Bou, ja que per ell fins ara només s’ha adequat un espai a les funcions actuals sense modificar l’antiga estructura. “Posar edificis en un catàleg no vol dir posar-hi una cotilla” són les paraules que utilitza Recasens per il·lustrar com, segons ell, conservar el patrimoni pot ser totalment compatible amb el fet d’habitar o reutilitzar aquests edificis. El president del CEC es mostra molt conscient de les dificultats que es presenten als propietaris d’aquests edificis a l’hora de realitzar-hi qualsevol adequació, per això creu que s’ha d’establir un equilibri entre les necessitats i la preservació de l’edifici.


Recasens denuncia la destrucció del molí del Regueral per la construcció d’un hotel
El president del Centre d’Estudis, Josep M. Recasens, es va mostrar ferm a l’hora de denunciar el cas del molí del Regueral en el qual creu que l’Ajuntament no va fer res per evitar la destrucció d’aquesta construcció d’època medieval. Josep M. Recasens posa en evidència que l’Ajuntament va fer cas omís de l’informe que es va elaborar des del Museu d’Història sobre la importància d’aquest molí: “és incomprensible que l’informe s’hagi perdut; i si no s’ha perdut, encara més”. Recasens proposa que per evitar-ne un major malmetiment, les restes que no han estat destruïdes siguin cobertes amb terra, però sense plantar-hi cap arbre per tal que en un futur s’hi pugui plantejar una excavació arqueològica. Opina que la destrucció d’aquestes restes d’època medieval no eren estrictament necessàries per a la construcció de l’hotel, i si s’hagués fet cas de l’informe esmentat es podria haver arribat a una solució intermèdia en la qual s’hagués tapat amb terra i plantar-hi gespa a l’espera d’una possible intervenció arqueològica. El que creu que ha estat una nefasta actuació es deu a un desconeixement de la rellevància d’aquestes restes arquitectòniques que ha fet que també fossin utilitzades com a espai per tal de netejar de ciment els camions de les obres de l’hotel.


Preservació de la base del molí
El regidor de Cultura diu que la base del molí s’ha preservat tot i que reconeix que es va tirar un tros de mur del molí a terra, “el que sí farem allí és una actuació. Ja s’ha notificat a la Generalitat. Quan la Generalitat ens digui l’actuació que hem de fer, la base es destaparà i farem que estèticament quedi correcta i es mantinguin les restes d’aquest molí”.

Comenta aquest article