Es presenta el primer número de "Camins: Revista de Patrimoni Cultural de Cambrils", entorn l'Hospital de Sang
 |
| Moment de la presentació de la revista, ahir al vespre al Centre Cultural. A la taula, d'esquerra a dreta: Gerard Martí, Joan Recasens, Robert Benaiges, Hortènsia Grau, Montserrat Flores i Manel Tarés |
Dins del cicle "Accions de pau en temps de guerra", ahir al vespre es va presentar al Centre Cultural i Ocupacional, el primer número de la publicació científica anual "Camins: Revista de Patrimoni Cultural de Cambrils", que en aquesta primera edició presenta el volum "Al servei dels ferits: Recull de fonts sobre l'Hospital de Sang de Cambrils". L'acte de presentació va comptar amb la presència de l'alcalde de Cambrils Robert Benaiges, la directora dels Serveis Territorials del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Hortènsia Grau, el regidor de Cultura Joan Recasens, el director del Museu d'Història de Cambrils Gerard Martí i l'arxivera municipal Montserrat Flores i l'historiador cambrilenc Manel Tarés, autors del treball.
Aquesta revista editada pel Museu d'Història de Cambrils amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ha estat fruit d'un intens treball de recerca de més de dos anys de durada, amb la recuperació d'aquells protagonistes que van formar part de l'Hospital de Sang de Cambrils durant el conflicte bèl·lic (1936-1939): des de les persones que van ajudar en l'atenció i cura dels ferits soldats i civils, com les infermeres i els metges que hi van treballar.
Una intensa tasca de recerca documental
Moments abans d'iniciar la presentació, Manel Tarés atenia els mitjans de comunicació, i es mostrava molt satisfet del resultat d'aquest treball. Un treball que va néixer d'un estudi inicial juntament amb l'historiador cambrilenc Ignasi Martí, que posteriorment va portar a un cicle de conferències entorn el paper de l'Hospital de Sang de Cambrils. Segons va explicar Tarés, "jo vaig treballar en el tema documental i arran d'allò va sortir un petit treball de base i la conferència. Un cop es va fer públic hi va haver moltes trucades, sobretot gràcies a Revista Cambrils Diari Digital, ja que molta gent es va posar en contacte amb nosaltres per explicar històries de parents que havien passat per l'hospital... Unes 40 o 50 persones ens han vingut a explicar la seva història. Va ser una cadena: primer el treball en text, després el treball oral i posteriorment el contacte amb la gent, que també van aportar fotografies".
Aquest és un treball d'història local, "però no és un dels molts llibres sobre la Guerra Civil com hi ha, sinó que va més enllà. Estudia una institució que hi va haver a Cambrils durant tres anys; des de la rereguarda, i que incideix molt en les persones: en les infermeres, en els pacients, ja que a molts d'ells els hem pogut entrevistar perquè encara estan vius. Crec que això és la part original".