Durant els tretze dies que han durat els torns, els voluntaris han realitzat tasques d’excavacions i cates

El camp de treball de recerca arqueològica de la Llosa ha acollit aquest estiu una cinquantena de joves voluntaris catalans i europeus per continuar amb les tasques de recerca. L’objectiu del camp de treball d’enguany ha estat la culminació de la feina de tots aquests anys: acabar les excavacions i la feina dels últims mesos i obrir a finals d’estiu l’accés del públic a les restes del jaciment. L’edició d’enguany l’ha promogut l’Ajuntament de Cambrils, el Museu d’Història de Cambrils i la Secretaria General de Joventut de Tarragona. El camp de treball l’ha gestionat la Fundació Pere Tarrés que proporciona un director, un monitor i un cuiner titulats.

Aquest any hi ha hagut dos torns de treball. El primer d’aquests es va realitzar del 7 al 20 de juliol i es destinava a joves catalans entre 14 i 17 anys, principalment vinguts de la província de Barcelona. El segon torn, del 22 de juliol al 4 d’agost, va ser un camp internacional per a joves entre 18 i 30 anys. Vinguts de nou països europeus, aquest estiu han predominat els italians (5), han disminuït els francesos (2) i s’han absentat els provinents del Japó i els Estats Units que havien estat nombrosos els darrers anys. Fins a un total de 19 joves n’hi ha d’Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, Polònia, Txèquia, Estònia i fins i tot tres catalans. La majoria d’aquests són universitaris i la meitat vinculats als estudis d’història o arqueologia. Cal destacar que dos terços del total de joves voluntaris han estat noies.

Restes de columnes

Durant els tretze dies que ha durat cadascun dels torns, els voluntaris han realitzat tasques d’excavacions i cates per aprofundir en les estructures que ja es van obrir els estius anteriors a la vil·la romana. L’Ajuntament ha proporcionat els arqueòlegs, pertanyents a l’empresa Codex, encarregats de supervisar les tasques. Aquests van ensenyar als joves les diverses tasques a realitzar en un jaciment arqueològic: rentat, codificació, inventariat i classificació dels elements arqueològics, tasques planimètriques i topogràfiques i dibuix de les peces i/o restes trobades. Els joves catalans han treballat en grups petits de 4 o 5 persones dividits en diversos sectors. Els nous sectors descoberts els darrers mesos són tres noves habitacions, una bassa i canalitzacions. La principal novetat ha estat la troballa de restes de columna que fins al moment no s’havien trobat mai a la Llosa.

Recepció institucional

Els joves catalans participants en el primer torn del camp de treball de la Llosa van ser rebuts per l’alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, i la regidora de Cultura, Neli Queral. Els joves voluntaris van seure a la sala de plens de l’Ajuntament, acompanyats dels monitors i els arqueòlegs de Codex, on se’ls va agrair la seva participació per recuperar el passat i el patrimoni de Cambrils. Tot remarcant-los la tradició pesquera, agrícola i gastrònomica de la ciutat, se’ls va convidar a conèixer Cambrils i participar en les activitats que s’organitzen durant l’estiu. La monitora del camp de treball va explicar algunes de les activitats que han dut a terme, com ara les visites a les esglésies i museus de la ciutat. Neli Queral va agrair el suport del Museu d’Història de Cambrils i el seu director, Gerard Martí, i va disculpar l’absència de Raül Font, delegat de Joventut de la Generalitat a Tarragona. Per acabar, es va oferir un piscolabis als assistents.

Els joves internacionals del segon torn de treball també van ser rebuts pel consistori a l’Ajuntament. L’acte, en què l’alcalde Robert Benaiges no hi va ser, va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament. Neli Queral es va dirigir als joves en català alhora que un dels monitors del camp de treball els feia una traducció simultània a l’anglès (fet curiós, ja que en el camp no hi havia cap jove de nacionalitat britànica). La regidora de Cultura i Festes va agrair als joves la seva participació en el camp de treball de la Llosa i el fet que ajudessin amb la seva tasca a mantenir i conservar el patrimoni de la ciutat; a més, se’ls va convidar a participar en les activitats que es duen a terme a Cambrils i se’ls va recordar que l’Ajuntament restava a la seva disposició per allò que els fes falta. En acabar, es va lliurar als joves una samarreta i tres punts de llibre que han estat elaborats pels alumnes de l’IES Cambrils dins el projecte “L’escola adopta un monument”. L’acte es va cloure amb un piscolabis per als assistents.

En la rebuda oficial dels joves internacionals, va donar-se un fet sorprenent que es produïa per primera vegada en la història dels camps de treball. Els joves catalans del primer torn, que ja havien tornat a les seves cases, va presentar-se per iniciativa pròpia i de manera voluntària a visitar els joves participants en el segon torn. Aquesta iniciativa va ser molt ben acollida per la novetat que ha representat i el fet que mai abans s’havia produït.

L’obertura al públic

A finals d’aquest estiu està prevista l’obertura al públic de les restes del jaciment de la vil·la romana de la Llosa, en total uns 2.000 metres quadrats, culminant així les tasques de recerca de 14 anys. Un dels objectius és passejar els visitants per les restes, és a dir, fer-los un recorregut que permeti accedir a les estructures del jaciment; aquestes rutes s’han hagut de modificar com a conseqüència de les darreres troballes, que, com ja era sabut, preveu l’extensió de la vil·la fins més enllà del tancat actual i la part excavada. Expliquen els arqueòlegs que molts s’acosten a treure el cap quan els veuen que hi estan treballant i que mai han negat el pas a ningú.
Les restes del jaciment van ser localitzades el 1980 quan es va començar la urbanització de la zona i el 1983 es van començar les exacavacions arqueològiques amb poca gent i de manera voluntària. El 1990 es dóna una empenta amb els camps de treball i el febrer de 1992 es fa la principal descoberta, uns bronzes de procedència itàlica. El 1999 es va trobar un forn de ceràmica, fet que va pensar que s’hi coïen les àmfores per a la pròpia producció de vi. També, un dipòsit girat que va aprofitar un pagès per fer-s’hi una caseta i la bassa d’aquest. Les diverses fases d’ocupació de la vil·la permeten identificar una fàbrica de salaons, una zona residencial amb pati interior i galeria amb vistes al mar reconvertida en magatzems, termes privades, una necròpoli i restes modernes, possiblement del segle xvii.