Conferència de l'alcalde Robert Benaiges "Cambrils 2009: L'estat de la ciutat"
En primer lloc vull agrair a la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i al seu president, lIgnasi Soler, la seva invitació a pronunciar, una vegada més, aquesta conferència sobre lestat de la ciutat, un acte que anualment es realitza a les principals ciutats de la demarcació.
I, sobretot, voldria agrair-vos a tots la vostra presència en aquest acte que em permetrà exposar els principals reptes de futur de la nostra ciutat, no sense passar un breu balanç del què ha significat el 2008 per Cambrils i explicar com es presenta lany que tot just acabem dencetar, sota la perspectiva del govern municipal.
El 2008, emmarcat al final dun cicle molt positiu, de bonança i creixement econòmic, que ens ha permès fer realitat el nostre projecte de ciutat, ha estat lany de les polítiques adreçades a les persones, per fer de Cambrils la ciutat del benestar.
Amb aquest objectiu, hem esmerçat esforços:
- Per construir una ciutat educadora amb una bona xarxa de centres docents. Recordeu que, recentment, hem inaugurat el CEIP Mas Clariana, i ha de començar-se a construir el de la Bòbila, que en aquests moments treballa de manera provisional a La Llosa. També sestà construint la segona llar dinfants municipal al carrer Colom.
- Per incrementar la formació de la població i afavorir la inserció social, amb nous programes educatius, lampliació dels cursos inclosos la formació municipal professionalitzadora, la posada en marxa de
lAula Mentor per afavorir la formació a distància a través dinternet, o els cursos de formació per a treballadors desocupats.
- Per aconseguir una societat cohesionada, amb oportunitats per a tothom, amb serveis com la Borsa de treball, el Club de feina o els Itineraris Personals dInserció.
- Per latenció individualitzada, promovent actuacions que facilitin laccés als ciutadans als serveis i prestacions amb la màxima celeritat possible. El 2008 es va posar en marxa dun tercer Servei dAtenció
Social Primària, per als veïns de lEixample i urbanitzacions de Ponent, per garantir el benestar socials i afavorir la integració de totes les persones i famílies.
- Per una adequada atenció sanitària, amb la posada en marxa de servei durgències del nou hospital lleuger.
- Per promoure la participació activa de la gent gran i garantir la dignitat en el procés denvelliment. Així, es van ampliar els ajuts a domicili i es va crear el servei dauxiliars a la llar, especialment pensant pels avis i àvies.
- Per garantir la igualtat dhomes i dones, amb lelaboració del Pla dIgualtat Municipal o la creació de la Xarxa dAtenció a la Víctima.
- Per integrar la població immigrada, amb diferents programes dinserció emmarcats en la Llei de Barris.
- Per facilitar laccés a lhabitatge. En aquest sentit vam fer una gran aposta per lhabitatge protegit, signant un conveni amb la Generalitat per a la construcció de 102 pisos a Cambrils per als joves i la gent
gran.
- Per millorar la seguretat i la protecció de tots els cambrilencs i cambrilenques. Recordeu que la partida pressupostaria de lany passat destinada a seguretat ciutadana va augmentar un 33% respecte a lany anterior, fet que va permetre la incorporació de nous agents i disposar dun cos policial més adequat i dimensionat a la ciutat.
El 2009 serà un any dur i difícil, marcat per la crisi econòmica que estem patint a nivell mundial, de la qual desconeixem la intensitat i la durada. Ladministració municipal no pot quedar al marge daquesta crisi, per responsabilitat, però també perquè els habituals sistemes de finançament de les inversions de lAjuntament shan vist igualment afectats, com és el cas de la alienació de patrimoni o el crèdit pur i dur
amb les entitats bancàries. Això ens obliga a replantejar el Pla de Mandat i ajustar-lo a la nova situació. Significa que haurem de prioritzar els projectes adequats i deixar-ne daltres per a un futur immediat. Amb això vull dir, per exemple, que un dels eixos dinversions important com era la remodelació global dalguns barris de la ciutat els deixem en standby. Parlem de Platges de Vilafortuny, de Cambrils Badia Regueral i daltres barris a Ponent i a Llevant del municipi. Són projectes dun elevadíssim cost, que només es poden fer amb la imposició de contribucions especials i, davant lactual conjuntura econòmica, pensem que no és el moment de demanar als veïns que assumeixin aquesta despesa. El que si que farem és enllestir la redacció daquests projectes per tal que quan la conjuntura econòmica canviï es puguin tirar endavant de manera immediata.
La resta de projectes que tenim plantejats en aquest mandat, pensem continuar-los buscant fórmules alternatives de finançament, com per exemple, a través de les noves societats municipals, concessió,....
Des de lAjuntament, ens preocupa molt limpacte que pot tenir aquesta crisi econòmica sobre les persones i sobre leconomia familiar, veient com estan creixent les xifres datur mes rere mes arreu de lEstat.
LAdministració local no és la que més competències té en aquest àmbit, però hem dexercir la responsabilitat de ser el motor del municipi per tirar endavant iniciatives que millorin les xifres docupació i lobligada assistència social a les persones que pateixin de manera més greu les conseqüències de la crisi. Tenim una especial voluntat per dur a terme accions que donin resposta immediata a les necessitats que es derivin de la desacceleració econòmica. Per això, sota el paraigües del Projecte Integral per a lOcupació oferim tot un seguit de serveis oberts a tothom amb la finalitat de promoure la iniciativa emprenedora; volem acompanyar les persones emprenedores a passar duna idea de negoci a la creació duna empresa pròpia, amb el programa Cambrils Emprèn.
També volem contribuir a millorar competències oferint noves oportunitats dinserció laboral. Disposem de tot un seguit deines per millorar la formació, per adequar els coneixements i les competències professionals als nous requeriments del mercat. Volem ampliar les oportunitats professionals, adequant els perfils de les persones que busquen feina i afavorir la inserció al món del treball dels col·lectius amb més dificultats, responent a les necessitats de les empreses. Instruments com la borsa de treball, lescola taller, el servei dorientació educativa i professional, el club de feina, etc, van en aquest objectiu.
També hem previst en el pressupost una partida econòmica important per a Ajuts Socials dEmergència, ampliada en 100.000 euros respecte a lexercici anterior, per poder cobrir les necessitats puntuals daquells ciutadans que més ho necessitin. La situació econòmica fa pensar que hi haurà un important augment en la demanda dajuts per part de la població i estem preparats i disposem dinstruments por poder-los assumir en la mesura del possible. Aquestes festes de Nadal, 33 famílies, bona part delles monoparentals, ja van rebre un ajut directe daquest fons i en aquests moments sestan preparant les bases per a dues convocatòries més que tindran lloc al llarg daquest any. Daltra banda, i en aquells casos que la Llei ho permeti, la política de contractacions donarà preferència als empresaris de Cambrils en totes aquelles obres i projectes que es duguin a terme des de lAjuntament.
Cal recordar que, en aquests moments, la nombrosa lobra pública que sestà executant a diferents espais de la ciutat, ocupa de manera directa a més de 250 persones. Els projectes derivats dels Fons dInversió Local i els nous projectes del Pla dInversions per aquest exercici han dajudar
en aquest sentit.
Tenim molt clar que lalentiment de lactivitat econòmica no ha de fer baixar la quantitat ni la qualitat dels serveis que lAjuntament dóna als ciutadans i estem disposats a tirar endavant diverses obres i projectes necessaris com us he avançat a linici de la meva intervenció. Això ens obliga a repensar els seu finançament. Hem de trobar com afrontar les noves inversions perquè les fórmules que fins ara utilitzàvem no són vàlides. Per això, des del govern ens plantegem lany 2009 com una oportunitat.
Lactual crisi econòmica representa un nou escenari per a les administracions públiques que, degut a la forta reducció dingressos, necessiten fer una revisió de les seves prioritats i objectius.
La nova conjuntura econòmica ha desdevenir una oportunitat per endreçar i posar en pràctica les polítiques deficiència necessàries per dur a terme els projectes de ciutat que hem previst en el nostre Pla de Mandat.
Serà un bon moment per revisar les polítiques urbanístiques i per plantejar noves fórmules per obtenir nous ingressos. La programació prevista en el Pla General aprovat el 2006 ha quedat distorsionada per la situació econòmica actual. Sha produït un alentiment important en la iniciativa privada pel que fa al desenvolupament dels polígons previstos. Els ingressos per ICIO, per plusvàlues, els darrers anys han baixat de manera dràstica i, el que es més greu, lactivitat econòmica entorn del desenvolupament dun nou polígon urbanístic ha desaparegut.
Però les necessitats daccés a una vivenda digna i en condicions dignes persisteixen, perquè aquest any 2008 hem crescut 1.300 habitants. I la tendència, encara que pugui alentir-se, segueix a lalça. La necessitat de sòl assequible i de vivenda protegida és una realitat i, per tant, lAjuntament ha de facilitar la possibilitat daccedir a lhabitatge .
La construcció de vivendes dotacionals es un camí en el cas de lloguer per a joves i gent gran i, l Àrea Residencial Estratègica (ARE), nés un altre.
També serà un bon moment per replantejar la gestió de les organitzacions públiques, reduint la despesa ordinària però incrementant leficàcia i la qualitat del servei a la ciutadania. En aquest sentit, el pressupost municipal daquest exercici sajusta a la realitat financera de la ciutat, però també, amb la voluntat de millora, ens plantegem de cara a aquest any treballar amb un pressupost per objectius i amb la millora de leficàcia en els processos municipals. Amb aquest argument de recerca diniciatives diferents i amb largument de la modernització de ladministració, ja estem tirant endavant una sèrie dactivitats que en el futur ha de ser un dels eixos més importants de la gestió:
-La creació dempreses públiques, com APARCAM, que gestiona laparcament públic i la mobilitat; Cambrils Audiovisual, que gestiona els serveis de comunicació i informació públics; i la nova empresa INGESOL, que gestionarà el patrimoni del sòl i lhabitatge.
-I la implantació dun nou model organitzatiu a la nostra administració, emmarcat en el Pla dExel·lència, que permeti que tots els processos de lAjuntament es facin amb leconomia de mitjans i amb la màxima
eficàcia.
En aquesta línia dexel·lència, aquest estiu vam encetar el camí del què serà un dels projectes més importants del present exercici i, fins i tot, del mandat. Em refereixo a ladministració electrònica, al què anomenem e-administració, un projecte que ens permetrà tramitar qualsevol dels procediments administratius via internet, des de qualsevol lloc i a qualsevol hora.
Amb aquest projecte, lAjuntament de Cambrils es posa al capdavant de moltes administracions que hauran de fer aquest treball en un futur immediat. No estem parlant dun projecte qualsevol, estem parlant dun servei que permetrà al ciutadà consultar quina és la seva situació tributària, quin és lestat del procés que ha sol·licitat, etc. Una revolució pel que fa a la informació al ciutadà, no només des del punt de vista de la transparència, sinó també pel que fa a lobligació de treballar a través duns processos que el mateix ajuntament sha imposat. El primer pas del projecte e-cambrils ha estat la posada en marxa del nou web www.cambrils.cat, amb més informació i més serveis. I a partir daquí saniran afegint més opcions. Estem a punt de posar en marxa la carpeta ciutadana, que permetrà al ciutadà consultar quina és la seva situació tributària. Aquest ambiciós projecte estarà llest quan des de casa es podran realitzar tots els tràmits que tenen a veure amb ladministració local.
Estem en un moment clau del mandat: a la meitat. I més enllà de dir que estem a un determinat tant per cent de lacompliment del nostre programa, hem de dir que estem en la línia dassolir els objectius. Tant en el pla de mandat, com en la implantació del model organitzatiu, com en la línia política del model de ciutat que nosaltres ens plantegem des de tots els àmbits de gestió. Per tant, també es el moment, com sempre hem fet en els mandats amb responsabilitat de governar, de plantejar-nos si el què estem fent és el que vol la ciutadania. De valorar si els objectius que ens hem marcat són els que acompleixen la satisfacció i les necessitats dels ciutadans. Hem de replantejar els criteris dinversions o de posta en marxa de serveis? Hem de cercar fórmules per donar resposta a les necessitats que hi pugui haver? Com es fa això? La fórmula habitual és la pregunta directa al ciutadà. Però també nhi ha daltres com son els fòrums de participació ciutadana que hi ha oberts. I estem en aquest procés. Ara toca això: redefinir, des del punt de vista de la continuïtat, per ajustar millor la feina a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Cambrils.
Quin són els reptes més immediats?
En primer lloc, assolir el projecte dinversions que, a grans trets, passa per:
-Desenvolupar, en la mesura del possible i amb el màxim acord amb la promoció privada, el POUM, que té com a plantejament prioritari desenvolupar el Pla urbanístic de Les Comes, el polígon industrial Belianes, i tots aquells altres polígons, almenys pel que fa a la seva tramitació, que ens arribin.
-La tercera fase del Parc del Pinaret i lordenació urbanística del seu entorn, com és el cas del vial paral·lel a la riera que ha de comunicar de manera adequada la font del Centenari amb la zona esportiva municipal i la nova estació del ferrocarril. Estació que ha de convertir-se en un àmbit de comunicació intermodal de transport públic: estació de ferrocarril, nova estació dautobusos i vial de circumval·lació urbana.
-El projecte daccessibilitat de lEixample platja.
-Les actuacions pendents del Pla de Barris, en el seu àmbit més social, amb la construcció dels centres de la Torre del Llimó i Forn del Tallero.
-La remodelació del barri de la Llosa, que ha començat en la seva primera fase i que ha de programar la segona i la tercera fase.
-La redacció dels projectes de Cambrils Badia, el Regueral i altres urbanitzacions, com abans hem comentat.
-La construcció de la segona llar dinfants municipal, que ha denllestir-se en els propers mesos.
-El Teatre Auditori, com a gran projecte dinfraestructura del mandat i larranjament del seu entorn, amb laparcament subterrani, la nova escola de música i la plaça pública, com un nou pol datracció ciutadana en làmbit de la cultura i de loci.
-La remodelació de lAvinguda Vilafortuny, que comença aquest mes de febrer, i lenllestiment de la Rambla Jaume I.
-La construcció dun aparcament de camions al polígon Belianes.
-Pel que fa als aparcaments soterrats a la plaça de lAjuntament i a la N-340, hem desperar la resposta per part de la iniciativa privada a aquests projectes de gestió externalitzada. Haurem de veure com evoluciona la conjuntura econòmica per impulsar-los en el moment que hi hagi disponibilitat.
-La construcció de la galeria de Tir amb arc.
-La millora de camins del terme, dacord amb els criteris del
Consell de lAgricultura.
- El desenvolupament del Pla director en la xarxa daigua potable i clavegueram.
- Les obres de remodelació de diferents carrers en làmbit del nucli urbà i de Nou Cambrils.
- El projecte del Centre Cívic del Molí de la Torre.
- El projecte de la nova seu de la Policia Local.
- Les obres de millora dels serveis complementaris a les zones esportives.
- Els projectes i construcció del nous espais esportius en la zona de lantic club de Vilafortuny i Cambrils Badia.
- I la construcció de lAteneu juvenil i Centre de formació, que com ja sabeu, son lestrella de les inversions finançades pel Fons dInversió Local.
A més de tot això hem destar atents a les obres que afecten el municipi i que son finançades per altres administracions superiors: lacabament definitiu del passeig de Ponent, en el petit tram davant del xalet del Bau; la millora de les desembocadures de les rieres de Riudecanyes i Riudoms; lespigó al final del terme, davant de Cambrils Mediterrani; les obres del nou traçat ferroviari i la construcció de la nova estació del ferrocarril; la prolongació de la carretera de Misericòrdia fins al Vial de Cavet; i les que afecten a la millora del port, entre daltres.
En segon lloc, també dedicarem molts esforços en treballar per dinamitzar leconomia local, impulsant projectes com:
- L'aprovació definitiva del Polígon Belianes, que potenciarà lactivitat industrial i limpuls en el desenvolupament del polígon Vilagrassa.
- I el desenvolupament de vivenda protegida a través de les fórmules que ens permet la Llei durbanisme en els nous polígons i a través dels convenis que podem fer amb lIncasòl, o amb altres operadors interessats en desenvolupar vivenda de protecció oficial. Permeteu-me que faci una reflexió sobre el projecte de lÀrea Residencial Estratègica. Tot i que les AREs van néixer en una època econòmica diferent a la dara, des del govern les veiem com una oportunitat. Nosaltres hem estat a favor daquest projecte perquè suposava molts avantatges per la ciutat: la connexió urbanística entre diferents sectors, la creació dun nou pol de serveis, la construcció dequipaments (una residència per a la gent gran, un centre educatiu universitari de lINEF) i espais cívics per als veïns de lentorn.
I, sobretot, la construcció de vivenda de qualitat i assequible per donar sortida a la necessitat de moltes famílies de Cambrils daccedir en condicions dignes a una vivenda.
I, sobretot, voldria agrair-vos a tots la vostra presència en aquest acte que em permetrà exposar els principals reptes de futur de la nostra ciutat, no sense passar un breu balanç del què ha significat el 2008 per Cambrils i explicar com es presenta lany que tot just acabem dencetar, sota la perspectiva del govern municipal.
El 2008, emmarcat al final dun cicle molt positiu, de bonança i creixement econòmic, que ens ha permès fer realitat el nostre projecte de ciutat, ha estat lany de les polítiques adreçades a les persones, per fer de Cambrils la ciutat del benestar.
Amb aquest objectiu, hem esmerçat esforços:
- Per construir una ciutat educadora amb una bona xarxa de centres docents. Recordeu que, recentment, hem inaugurat el CEIP Mas Clariana, i ha de començar-se a construir el de la Bòbila, que en aquests moments treballa de manera provisional a La Llosa. També sestà construint la segona llar dinfants municipal al carrer Colom.
- Per incrementar la formació de la població i afavorir la inserció social, amb nous programes educatius, lampliació dels cursos inclosos la formació municipal professionalitzadora, la posada en marxa de
lAula Mentor per afavorir la formació a distància a través dinternet, o els cursos de formació per a treballadors desocupats.
- Per aconseguir una societat cohesionada, amb oportunitats per a tothom, amb serveis com la Borsa de treball, el Club de feina o els Itineraris Personals dInserció.
- Per latenció individualitzada, promovent actuacions que facilitin laccés als ciutadans als serveis i prestacions amb la màxima celeritat possible. El 2008 es va posar en marxa dun tercer Servei dAtenció
Social Primària, per als veïns de lEixample i urbanitzacions de Ponent, per garantir el benestar socials i afavorir la integració de totes les persones i famílies.
- Per una adequada atenció sanitària, amb la posada en marxa de servei durgències del nou hospital lleuger.
- Per promoure la participació activa de la gent gran i garantir la dignitat en el procés denvelliment. Així, es van ampliar els ajuts a domicili i es va crear el servei dauxiliars a la llar, especialment pensant pels avis i àvies.
- Per garantir la igualtat dhomes i dones, amb lelaboració del Pla dIgualtat Municipal o la creació de la Xarxa dAtenció a la Víctima.
- Per integrar la població immigrada, amb diferents programes dinserció emmarcats en la Llei de Barris.
- Per facilitar laccés a lhabitatge. En aquest sentit vam fer una gran aposta per lhabitatge protegit, signant un conveni amb la Generalitat per a la construcció de 102 pisos a Cambrils per als joves i la gent
gran.
- Per millorar la seguretat i la protecció de tots els cambrilencs i cambrilenques. Recordeu que la partida pressupostaria de lany passat destinada a seguretat ciutadana va augmentar un 33% respecte a lany anterior, fet que va permetre la incorporació de nous agents i disposar dun cos policial més adequat i dimensionat a la ciutat.
El 2009 serà un any dur i difícil, marcat per la crisi econòmica que estem patint a nivell mundial, de la qual desconeixem la intensitat i la durada. Ladministració municipal no pot quedar al marge daquesta crisi, per responsabilitat, però també perquè els habituals sistemes de finançament de les inversions de lAjuntament shan vist igualment afectats, com és el cas de la alienació de patrimoni o el crèdit pur i dur
amb les entitats bancàries. Això ens obliga a replantejar el Pla de Mandat i ajustar-lo a la nova situació. Significa que haurem de prioritzar els projectes adequats i deixar-ne daltres per a un futur immediat. Amb això vull dir, per exemple, que un dels eixos dinversions important com era la remodelació global dalguns barris de la ciutat els deixem en standby. Parlem de Platges de Vilafortuny, de Cambrils Badia Regueral i daltres barris a Ponent i a Llevant del municipi. Són projectes dun elevadíssim cost, que només es poden fer amb la imposició de contribucions especials i, davant lactual conjuntura econòmica, pensem que no és el moment de demanar als veïns que assumeixin aquesta despesa. El que si que farem és enllestir la redacció daquests projectes per tal que quan la conjuntura econòmica canviï es puguin tirar endavant de manera immediata.
La resta de projectes que tenim plantejats en aquest mandat, pensem continuar-los buscant fórmules alternatives de finançament, com per exemple, a través de les noves societats municipals, concessió,....
Des de lAjuntament, ens preocupa molt limpacte que pot tenir aquesta crisi econòmica sobre les persones i sobre leconomia familiar, veient com estan creixent les xifres datur mes rere mes arreu de lEstat.
LAdministració local no és la que més competències té en aquest àmbit, però hem dexercir la responsabilitat de ser el motor del municipi per tirar endavant iniciatives que millorin les xifres docupació i lobligada assistència social a les persones que pateixin de manera més greu les conseqüències de la crisi. Tenim una especial voluntat per dur a terme accions que donin resposta immediata a les necessitats que es derivin de la desacceleració econòmica. Per això, sota el paraigües del Projecte Integral per a lOcupació oferim tot un seguit de serveis oberts a tothom amb la finalitat de promoure la iniciativa emprenedora; volem acompanyar les persones emprenedores a passar duna idea de negoci a la creació duna empresa pròpia, amb el programa Cambrils Emprèn.
També volem contribuir a millorar competències oferint noves oportunitats dinserció laboral. Disposem de tot un seguit deines per millorar la formació, per adequar els coneixements i les competències professionals als nous requeriments del mercat. Volem ampliar les oportunitats professionals, adequant els perfils de les persones que busquen feina i afavorir la inserció al món del treball dels col·lectius amb més dificultats, responent a les necessitats de les empreses. Instruments com la borsa de treball, lescola taller, el servei dorientació educativa i professional, el club de feina, etc, van en aquest objectiu.
També hem previst en el pressupost una partida econòmica important per a Ajuts Socials dEmergència, ampliada en 100.000 euros respecte a lexercici anterior, per poder cobrir les necessitats puntuals daquells ciutadans que més ho necessitin. La situació econòmica fa pensar que hi haurà un important augment en la demanda dajuts per part de la població i estem preparats i disposem dinstruments por poder-los assumir en la mesura del possible. Aquestes festes de Nadal, 33 famílies, bona part delles monoparentals, ja van rebre un ajut directe daquest fons i en aquests moments sestan preparant les bases per a dues convocatòries més que tindran lloc al llarg daquest any. Daltra banda, i en aquells casos que la Llei ho permeti, la política de contractacions donarà preferència als empresaris de Cambrils en totes aquelles obres i projectes que es duguin a terme des de lAjuntament.
Cal recordar que, en aquests moments, la nombrosa lobra pública que sestà executant a diferents espais de la ciutat, ocupa de manera directa a més de 250 persones. Els projectes derivats dels Fons dInversió Local i els nous projectes del Pla dInversions per aquest exercici han dajudar
en aquest sentit.
Tenim molt clar que lalentiment de lactivitat econòmica no ha de fer baixar la quantitat ni la qualitat dels serveis que lAjuntament dóna als ciutadans i estem disposats a tirar endavant diverses obres i projectes necessaris com us he avançat a linici de la meva intervenció. Això ens obliga a repensar els seu finançament. Hem de trobar com afrontar les noves inversions perquè les fórmules que fins ara utilitzàvem no són vàlides. Per això, des del govern ens plantegem lany 2009 com una oportunitat.
Lactual crisi econòmica representa un nou escenari per a les administracions públiques que, degut a la forta reducció dingressos, necessiten fer una revisió de les seves prioritats i objectius.
La nova conjuntura econòmica ha desdevenir una oportunitat per endreçar i posar en pràctica les polítiques deficiència necessàries per dur a terme els projectes de ciutat que hem previst en el nostre Pla de Mandat.
Serà un bon moment per revisar les polítiques urbanístiques i per plantejar noves fórmules per obtenir nous ingressos. La programació prevista en el Pla General aprovat el 2006 ha quedat distorsionada per la situació econòmica actual. Sha produït un alentiment important en la iniciativa privada pel que fa al desenvolupament dels polígons previstos. Els ingressos per ICIO, per plusvàlues, els darrers anys han baixat de manera dràstica i, el que es més greu, lactivitat econòmica entorn del desenvolupament dun nou polígon urbanístic ha desaparegut.
Però les necessitats daccés a una vivenda digna i en condicions dignes persisteixen, perquè aquest any 2008 hem crescut 1.300 habitants. I la tendència, encara que pugui alentir-se, segueix a lalça. La necessitat de sòl assequible i de vivenda protegida és una realitat i, per tant, lAjuntament ha de facilitar la possibilitat daccedir a lhabitatge .
La construcció de vivendes dotacionals es un camí en el cas de lloguer per a joves i gent gran i, l Àrea Residencial Estratègica (ARE), nés un altre.
També serà un bon moment per replantejar la gestió de les organitzacions públiques, reduint la despesa ordinària però incrementant leficàcia i la qualitat del servei a la ciutadania. En aquest sentit, el pressupost municipal daquest exercici sajusta a la realitat financera de la ciutat, però també, amb la voluntat de millora, ens plantegem de cara a aquest any treballar amb un pressupost per objectius i amb la millora de leficàcia en els processos municipals. Amb aquest argument de recerca diniciatives diferents i amb largument de la modernització de ladministració, ja estem tirant endavant una sèrie dactivitats que en el futur ha de ser un dels eixos més importants de la gestió:
-La creació dempreses públiques, com APARCAM, que gestiona laparcament públic i la mobilitat; Cambrils Audiovisual, que gestiona els serveis de comunicació i informació públics; i la nova empresa INGESOL, que gestionarà el patrimoni del sòl i lhabitatge.
-I la implantació dun nou model organitzatiu a la nostra administració, emmarcat en el Pla dExel·lència, que permeti que tots els processos de lAjuntament es facin amb leconomia de mitjans i amb la màxima
eficàcia.
En aquesta línia dexel·lència, aquest estiu vam encetar el camí del què serà un dels projectes més importants del present exercici i, fins i tot, del mandat. Em refereixo a ladministració electrònica, al què anomenem e-administració, un projecte que ens permetrà tramitar qualsevol dels procediments administratius via internet, des de qualsevol lloc i a qualsevol hora.
Amb aquest projecte, lAjuntament de Cambrils es posa al capdavant de moltes administracions que hauran de fer aquest treball en un futur immediat. No estem parlant dun projecte qualsevol, estem parlant dun servei que permetrà al ciutadà consultar quina és la seva situació tributària, quin és lestat del procés que ha sol·licitat, etc. Una revolució pel que fa a la informació al ciutadà, no només des del punt de vista de la transparència, sinó també pel que fa a lobligació de treballar a través duns processos que el mateix ajuntament sha imposat. El primer pas del projecte e-cambrils ha estat la posada en marxa del nou web www.cambrils.cat, amb més informació i més serveis. I a partir daquí saniran afegint més opcions. Estem a punt de posar en marxa la carpeta ciutadana, que permetrà al ciutadà consultar quina és la seva situació tributària. Aquest ambiciós projecte estarà llest quan des de casa es podran realitzar tots els tràmits que tenen a veure amb ladministració local.
Estem en un moment clau del mandat: a la meitat. I més enllà de dir que estem a un determinat tant per cent de lacompliment del nostre programa, hem de dir que estem en la línia dassolir els objectius. Tant en el pla de mandat, com en la implantació del model organitzatiu, com en la línia política del model de ciutat que nosaltres ens plantegem des de tots els àmbits de gestió. Per tant, també es el moment, com sempre hem fet en els mandats amb responsabilitat de governar, de plantejar-nos si el què estem fent és el que vol la ciutadania. De valorar si els objectius que ens hem marcat són els que acompleixen la satisfacció i les necessitats dels ciutadans. Hem de replantejar els criteris dinversions o de posta en marxa de serveis? Hem de cercar fórmules per donar resposta a les necessitats que hi pugui haver? Com es fa això? La fórmula habitual és la pregunta directa al ciutadà. Però també nhi ha daltres com son els fòrums de participació ciutadana que hi ha oberts. I estem en aquest procés. Ara toca això: redefinir, des del punt de vista de la continuïtat, per ajustar millor la feina a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Cambrils.
Quin són els reptes més immediats?
En primer lloc, assolir el projecte dinversions que, a grans trets, passa per:
-Desenvolupar, en la mesura del possible i amb el màxim acord amb la promoció privada, el POUM, que té com a plantejament prioritari desenvolupar el Pla urbanístic de Les Comes, el polígon industrial Belianes, i tots aquells altres polígons, almenys pel que fa a la seva tramitació, que ens arribin.
-La tercera fase del Parc del Pinaret i lordenació urbanística del seu entorn, com és el cas del vial paral·lel a la riera que ha de comunicar de manera adequada la font del Centenari amb la zona esportiva municipal i la nova estació del ferrocarril. Estació que ha de convertir-se en un àmbit de comunicació intermodal de transport públic: estació de ferrocarril, nova estació dautobusos i vial de circumval·lació urbana.
-El projecte daccessibilitat de lEixample platja.
-Les actuacions pendents del Pla de Barris, en el seu àmbit més social, amb la construcció dels centres de la Torre del Llimó i Forn del Tallero.
-La remodelació del barri de la Llosa, que ha començat en la seva primera fase i que ha de programar la segona i la tercera fase.
-La redacció dels projectes de Cambrils Badia, el Regueral i altres urbanitzacions, com abans hem comentat.
-La construcció de la segona llar dinfants municipal, que ha denllestir-se en els propers mesos.
-El Teatre Auditori, com a gran projecte dinfraestructura del mandat i larranjament del seu entorn, amb laparcament subterrani, la nova escola de música i la plaça pública, com un nou pol datracció ciutadana en làmbit de la cultura i de loci.
-La remodelació de lAvinguda Vilafortuny, que comença aquest mes de febrer, i lenllestiment de la Rambla Jaume I.
-La construcció dun aparcament de camions al polígon Belianes.
-Pel que fa als aparcaments soterrats a la plaça de lAjuntament i a la N-340, hem desperar la resposta per part de la iniciativa privada a aquests projectes de gestió externalitzada. Haurem de veure com evoluciona la conjuntura econòmica per impulsar-los en el moment que hi hagi disponibilitat.
-La construcció de la galeria de Tir amb arc.
-La millora de camins del terme, dacord amb els criteris del
Consell de lAgricultura.
- El desenvolupament del Pla director en la xarxa daigua potable i clavegueram.
- Les obres de remodelació de diferents carrers en làmbit del nucli urbà i de Nou Cambrils.
- El projecte del Centre Cívic del Molí de la Torre.
- El projecte de la nova seu de la Policia Local.
- Les obres de millora dels serveis complementaris a les zones esportives.
- Els projectes i construcció del nous espais esportius en la zona de lantic club de Vilafortuny i Cambrils Badia.
- I la construcció de lAteneu juvenil i Centre de formació, que com ja sabeu, son lestrella de les inversions finançades pel Fons dInversió Local.
A més de tot això hem destar atents a les obres que afecten el municipi i que son finançades per altres administracions superiors: lacabament definitiu del passeig de Ponent, en el petit tram davant del xalet del Bau; la millora de les desembocadures de les rieres de Riudecanyes i Riudoms; lespigó al final del terme, davant de Cambrils Mediterrani; les obres del nou traçat ferroviari i la construcció de la nova estació del ferrocarril; la prolongació de la carretera de Misericòrdia fins al Vial de Cavet; i les que afecten a la millora del port, entre daltres.
En segon lloc, també dedicarem molts esforços en treballar per dinamitzar leconomia local, impulsant projectes com:
- L'aprovació definitiva del Polígon Belianes, que potenciarà lactivitat industrial i limpuls en el desenvolupament del polígon Vilagrassa.
- I el desenvolupament de vivenda protegida a través de les fórmules que ens permet la Llei durbanisme en els nous polígons i a través dels convenis que podem fer amb lIncasòl, o amb altres operadors interessats en desenvolupar vivenda de protecció oficial. Permeteu-me que faci una reflexió sobre el projecte de lÀrea Residencial Estratègica. Tot i que les AREs van néixer en una època econòmica diferent a la dara, des del govern les veiem com una oportunitat. Nosaltres hem estat a favor daquest projecte perquè suposava molts avantatges per la ciutat: la connexió urbanística entre diferents sectors, la creació dun nou pol de serveis, la construcció dequipaments (una residència per a la gent gran, un centre educatiu universitari de lINEF) i espais cívics per als veïns de lentorn.
I, sobretot, la construcció de vivenda de qualitat i assequible per donar sortida a la necessitat de moltes famílies de Cambrils daccedir en condicions dignes a una vivenda.
Certament, la Generalitat hauria de millorar alguns aspectes del projecte que no quadren amb el que sha vingut fent a la nostra ciutat: alçades, desenvolupament per terminis... i sobre les al·legacions presentades. Però el més important de tot és la seva viabilitat econòmica i que avui en dia, després de les diferents converses amb els representants de la Generalitat, aquesta no està garantida i, per tant, el govern de lAjuntament es replanteja aquest projecte per tal de veure si pot continuar amb la seva gestió programada o cal que es paralitzi i es replantegi cara a un futur amb millors perspectives.
Això ha de fer-se dacord amb la Generalitat, dacord amb els propietaris del SUNDA i dacord amb la resta de col·lectius de la ciutat que han presentat dubtes en relació a la bonança del projecte. Però, de tota manera, haurem danalitzar què és el que interessa a tota la societat cambrilenca. Entre tots hem de fer una anàlisi per decidir la viabilitat del projecte i així ho farem.
En tercer lloc, la continuïtat en el treball dorganització interna per assolir els reptes de màxima facilitat en laccés dinformació municipal. I en aquest sentit us anuncio que al mes de maig tindran lloc les 1es Jornades d'Innovació i Excel·lència a les Administracions Públiques, dàmbit estatal. Aquestes jornades tindran per objectiu promoure lExcel·lència en la gestió de les administracions públiques; mostrar i difondre experiències i bones pràctiques en gestió de diferents administracions públiques; generar una xarxa i un espai de debat en torn als processos de millora de la gestió de les Administracions públiques i crear un espai que promogui lintercanvi, la implicació i el desenvolupament dels professionals del sector públic. Aquesta serà la primera vegada que sorganitza en làmbit del nostre país una jornada daquestes característiques. En tenim una dèria en aquesta feina perquè repercuteix directament en la millora dels serveis que sofereixen als ciutadans. En els darrers 5 anys hem donat mostres de lintens treball fet en aquest sentit: les OACs, els Centres Cívics, la e-administració, etc.
Treballarem per mantenir la relació fluïda amb les altres administracions perquè alguns projectes que depenen de lacord mutu puguin fer-se en aquest mandat: ja hem comentat els projectes del passeig o de la N-340. Però en queden molts més. El projecte del TRAMCAMP, la integració adequada en làmbit del transport públic dins de lATM del Camp de Tarragona, el registre de la propietat, latenció sanitària del nou hospital de Cambrils, la televisió digital, etc.
Continuarem treballant en laposta irreversible per convertir Cambrils en un referent al territori. En els darrers anys, una sèrie de projectes han fet aquest lideratge més que evident: Secomsa residus i Secomsa aigües, lhospital lleuger, lexpedició del DNI, la comissaria dels Mossos desquadra; el Centre de Recursos pedagògics, o el registre de la propietat.
I, paral·lelament a això, lactitud decidida del govern per convertir Cambrils en el principal referent de serveis a la zona de costa, tant a nivell econòmic (la nostra ciutat sha convertit en centre comercial de primer ordre), com dactivitats ludico-festives. Aquests seran, a grans trets, les principals línies de treball per seguir fent de Cambrils una ciutat de referència.
Us asseguro que afrontem el nou any amb molta il·lusió, amb moltes ganes de treballar i de tirar endavant aquests importants reptes. Com ja he comentat en diverses ocasions, les èpoques de dificultat les hem de
convertir en una oportunitat de millora. Des daquí us vull fer arribar un missatge doptimisme perquè ens hem dotat dels mecanismes que ens permetran afrontar les necessitats de la població. Una vegada més, us demano confiança i il·lusió amb Cambrils. Però també us demano implicació i consens, perquè els interessos de la ciutat prevalguin per damunt de tot.
És moment de treballar plegats: les diferents forces polítiques, els agents econòmics i socials, les entitats, les associacions veïnals, els ciutadans i ciutadanes a títol individual..... Perquè us ho dic cada any la ciutat som tots, la fem entre tots.
Això ha de fer-se dacord amb la Generalitat, dacord amb els propietaris del SUNDA i dacord amb la resta de col·lectius de la ciutat que han presentat dubtes en relació a la bonança del projecte. Però, de tota manera, haurem danalitzar què és el que interessa a tota la societat cambrilenca. Entre tots hem de fer una anàlisi per decidir la viabilitat del projecte i així ho farem.
En tercer lloc, la continuïtat en el treball dorganització interna per assolir els reptes de màxima facilitat en laccés dinformació municipal. I en aquest sentit us anuncio que al mes de maig tindran lloc les 1es Jornades d'Innovació i Excel·lència a les Administracions Públiques, dàmbit estatal. Aquestes jornades tindran per objectiu promoure lExcel·lència en la gestió de les administracions públiques; mostrar i difondre experiències i bones pràctiques en gestió de diferents administracions públiques; generar una xarxa i un espai de debat en torn als processos de millora de la gestió de les Administracions públiques i crear un espai que promogui lintercanvi, la implicació i el desenvolupament dels professionals del sector públic. Aquesta serà la primera vegada que sorganitza en làmbit del nostre país una jornada daquestes característiques. En tenim una dèria en aquesta feina perquè repercuteix directament en la millora dels serveis que sofereixen als ciutadans. En els darrers 5 anys hem donat mostres de lintens treball fet en aquest sentit: les OACs, els Centres Cívics, la e-administració, etc.
Treballarem per mantenir la relació fluïda amb les altres administracions perquè alguns projectes que depenen de lacord mutu puguin fer-se en aquest mandat: ja hem comentat els projectes del passeig o de la N-340. Però en queden molts més. El projecte del TRAMCAMP, la integració adequada en làmbit del transport públic dins de lATM del Camp de Tarragona, el registre de la propietat, latenció sanitària del nou hospital de Cambrils, la televisió digital, etc.
Continuarem treballant en laposta irreversible per convertir Cambrils en un referent al territori. En els darrers anys, una sèrie de projectes han fet aquest lideratge més que evident: Secomsa residus i Secomsa aigües, lhospital lleuger, lexpedició del DNI, la comissaria dels Mossos desquadra; el Centre de Recursos pedagògics, o el registre de la propietat.
I, paral·lelament a això, lactitud decidida del govern per convertir Cambrils en el principal referent de serveis a la zona de costa, tant a nivell econòmic (la nostra ciutat sha convertit en centre comercial de primer ordre), com dactivitats ludico-festives. Aquests seran, a grans trets, les principals línies de treball per seguir fent de Cambrils una ciutat de referència.
Us asseguro que afrontem el nou any amb molta il·lusió, amb moltes ganes de treballar i de tirar endavant aquests importants reptes. Com ja he comentat en diverses ocasions, les èpoques de dificultat les hem de
convertir en una oportunitat de millora. Des daquí us vull fer arribar un missatge doptimisme perquè ens hem dotat dels mecanismes que ens permetran afrontar les necessitats de la població. Una vegada més, us demano confiança i il·lusió amb Cambrils. Però també us demano implicació i consens, perquè els interessos de la ciutat prevalguin per damunt de tot.
És moment de treballar plegats: les diferents forces polítiques, els agents econòmics i socials, les entitats, les associacions veïnals, els ciutadans i ciutadanes a títol individual..... Perquè us ho dic cada any la ciutat som tots, la fem entre tots.