La vicepresidenta de la Federació Internacional de Drets Humans, Vilma Núñez, explica a Cambrils la situació de Nicaragua
 |
| Vilma Núñez va oferir divendres una conferència sobre l'estat dels drets humans a Nicaragua |
La nicaragüenca Vilma Núñez, fundadora i presidenta del Centre Nicaragüenc de Drets Humans i vicepresidenta de la Federació Internacional de Drets Humans, va oferir el passat divendres al vespre una conferència per explicar als cambrilencs la situació que avui dia es viu a Nicaragua i quina ha estat l'evolució dels drets humans al seu país. A banda d'aquesta xerrada, Núñez va explicar que l'han invitat a Catalunya per realitzar tres cursos universitaris sobre els drets humans en diferents èpoques a Amèrica Llatina.
Núñez viu a Nicaragua, i manifestava que "l'últim que faria és marxar a viure a un altre lloc, ja que porto més de 50 anys amb aquesta lluita. La defensa dels drets humans no es pot veure com un treball professional, sinó com una opció de vida, perquè s'agafa un compromís amb la gent que viu a diari en circumstàncies difícils". Vilma és jurista, especialista en drets humans i en dret penal, però afirmava que en realitat, els llibres i la universitat no t'ensenyen, sinó que ho fa la convivència amb la gent.
La conferenciant va viure en primera persona la dictadura de Somoza al seu país i va decidir ser activista del Front Revolucionari Sandinista. "Jo vaig sofrir la dictadura, però la meva lluita pels drets humans ve d'abans. Sóc d'un poble del centre del país i mon pare era qui explicava al poble tot el que ocorria en contra de la dictadura; per això sempre el capturaven pres. Va creixent en nosaltres un sentiment i un posicionament polític diferent a la realitat de la dictadura, així que vaig participar en diverses activitats polítiques que es van fer abans de la revolució per enderrocar la dictadura. Vaig ser prisionera política, torturada i desapareguda durant cinc dies, però vaig participar activament en el triomf de la revolució", explicava Vilma sobre la seva vida. "Sempre dic que si alguna vegada tinc temps d'escriure les meves memòries la titularé 'De la cárcel a la Corte Suprema', perquè vaig ser nomenada vicepresidenta de la Cort Suprema de Justícia pel Govern revolucionari", concloïa.