La Fiscalia del Suprem demana jutjar l'home que va matar dos cambrilencs quan assaltaven la seva casa a Sudanell
 | |
| Antonio Fàbregas i Beby Comes, els pares dels dos germans, van recórrer l'arxivament del cas i ara estan a l'espera de saber si se celebrarà el judici |
Els fets es remunten al 26 de gener de fa dos anys a Sudanell, Lleida, quan els germans Antonio i David Fàbregas i Javier Temprano van accedir a l'habitatge, mentre Carlos Cruz, que era l'impulsor del robatori, els esperava fora. En trobar el fill del propietari també a casa, els cambrilencs el van lligar de mans a terra. Segons va dir Ges al seu moment, en veure al seu fill sent copejat pels assaltants, "només va poder actuar de la forma que ho va fer". Va agafar la pistola que té com a tirador olímpic federat i va disparar a curta distància al cap de Javier Temprano i David Fàbregas, i no a Antonio, que en aquell moment era qui tenia a les seves mans també una pistola.
Carlos Cruz, de 24 anys, sabia que Sebastià Ges tenia antiguitats al seu domicili, que era l'ofici al que es dedicava. Va ser ell qui va organitzar el robatori, i va contactar amb els altres tres per portar-lo a terme. Finalment va acceptar una pena de 4 anys de presó. D'altra banda, Antonio Fàbregas, de 33, va reconèixer des del primer moment que va participar en l'assalt, en el que va morir el seu germà, de 22. Va afirmar, a més, que no coneixia a Ges i que ni tan sols havia estat mai a Sudanell. La seva pena va ser de tres anys de presó.
"Moralment no ens han ajudat en res"
Antonio Fàbregas i Beby Comes són els pares dels dos germans cambrilencs. Quan han passat ja més de dos anys de lluita per esclarir els fets, ara es troben "satisfets" per la decisió de la Fiscalia del Suprem d'impulsar de nou el cas. "No pararem fins que no veiem al que va matar al nostre fill en un judici", expliquen. Els pares també estan decebuts amb el tracte rebut per part dels Mossos d'Esquadra i de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, ja que no els van ajudar: "L'assalt es va produir un divendres a les 9.30 del matí, i a nosaltres no ens van avisar fins el dissabte al migdia", deia la mare. "Vam haver de pujar a Lleida sense saber res, i en la comissaria ni tan sols ens van dir on estava el nostre fill gran, quan potser estava a uns 10 metres tancat", seguia.
El pare va comentar que "quan passa una desgràcia com aquesta, sigui quina sigui la causa, les persones necessiten uns psicòlegs que ajudin a passar el mal moment. Nosaltres no hem dit mai que els nostres fills hagin fet bé, perquè no és així, però som pare i mare i moralment no ens han ajudat en res". Sobre el cas, entre moltes altres qüestions, es van preguntar que si Sebastià Ges era tirador olímpic, perquè no va disparar a les cames dels assaltants en comptes de fer-ho al cap directament, i a tan curta distància.
D'aquesta manera, la investigació dóna un gir de 180 graus. Antonio Fàbregas explica que "el fill no me'l tornaran, però vull que la gent ho sàpiga tot. Si li ha de caure presó, que li caigui. Nosaltres no pararem fins veure'l assegut al banc dels acusats".