El llibre 'El temps d'unes dones', de Dolors Joanpere, s'emmarca en la República, la guerra i la postguerra
 |
| A l'esquerra Carme Cases un dels testimonis del llibre i a la dreta, l'autora del treball, Dolors Joanpere |
Enguany es compleixen 70 anys del final de la Guerra Civil espanyola, el 1939. "No parlem del segle passat o de l'altre, sinó d'una data molt recent perquè hi hagi tant desconeixement sobre com es vivia en aquells temps. Tant s'ha silenciat durant anys i anys que avui en dia sembla que no va passar". Aquesta és la impressió que té la historiadora Dolors Joanpere, autora del llibre 'El temps d'unes dones. República, Guerra i Postguerra', i que recull una quarantena de testimonis de dones que van viure en aquell temps passat.
Guardonada amb el Premi Federica Montseny de Reus, Joanpere va començar a treballar intensament per conèixer la vida d'aquestes dones. "Tenen molta voluntat i il·lusió per què algú els pregunti sobre com van viure aquells anys, però el problema està en que s'han deixat passar molts anys i ara són grans i no tenen la memòria que podien tenir temps enrere", explicava ahir a Revista Cambrils Diari Digital abans de la presentació del seu llibre, al Centre Cívic les Basses. Com a valoració personal, Dolors manifesta sentir-se molt contenta per haver conegut "a gent molt interessant; dones que han viscut molt intensament i veus com encara tenen una mentalitat oberta i amb moltes ganes de continuar la lluita avui en dia. Són dones que ara també tenen coses a fer, són optimistes i tenen compromís social". Un exemple el va posar ahir Carme Cases, un dels testimonis que ha participat al llibre, que va explicar com va viure quan era nena i jove en un règim difícil.
Tot i que el llibre recull majoritàriament persones que viuen o van viure a Reus, també fa alguna referència a Cambrils. En ell explica com moltes dones venien a fer intercanvi d'aliments, com per exemple avellanes a canvi peix. Durant la seva presentació, davant d'altres dones de l'Associació Dones Amunt, va explicar com les bombes queien al Centre de Lectura de Reus, com havien de bullir enciam per poder menjar o com es ficaven durant llargs anys les mateixes robes.