Societat

La immigració i les possible sortides davant la crisi centren un dels actes de les Jornades Interculturals

Per Berta Ruiz



Joan Rossell, Omar Kassem i Gemma Balanyà del Servei d'Atenció a l'Immigrant
En el marc de les VII Jornades Interculturals i Solidàries, el Centre Cultural i Ocupacional va acollir ahir al vespre una "Xerrada sobre immigració i sortides davant la crisi".

Prestacions per atur

La conferència va anar a càrrec d'un membre del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) –Joan Rossell–  que va abordar el tema de les prestacions d'atur, tal i com va explicar a Revista Cambrils Diari Digital. Rossell va parlar sobre "les polítiques actives i com aquestes prestacions, la part que en podríem dir polítiques passives, es poden reconvertir en polítiques actives. Per exemple, una de les formes és la capitalització de la prestació per aquelles persones que vulguin treballar pel seu compte". Sobre la situació econòmica actual, Joan Rossell també va afegir que "aquest és un tema important i d'actualitat. Crec que aquells que es vegin capaços i atrevits per llançar-se endavant poden trobar una sortida a través de l'autoocupació o d'altres iniciatives".

El retorn voluntari pels immigrants

D'altra banda, l'altre conferenciant de la nit va ser el tècnic de Creu Roja –Omar Kassem Gutiérrez– que va parlar sobre el retorn voluntari per part dels immigrants. Omar Kassem va explicar a Revista Cambrils Diari Digital que hi ha dos tipus de "retorn voluntari": l'humanitari i el que subvenciona l'Estat.
Pel que fa al retorn humanitari, coordinat per Creu Roja, aquest es dirigeix "a persones que no han treballat aquí. El requisit indispensable és haver passat sis mesos aquí. Se'ls paga el bitllet i una prestació de butxaca". Per altra banda, el segon tipus de retorn és el de la prestació per atur. Quan s'accepta el subsidi per atur, el 40% es dóna a això i el 60% es dóna al país d'origen amb l'entrega del NIE".

Donades les circumstàncies econòmiques actuals, Omar Kassem també va manifestar que, "molts llatinoamericans et comenten que per a estar malament millor estar en el seu país, amb el seu menjar, amb la seva família i la seva gent. Però per altra banda el col·lectiu africà, n'hi ha molts que diuen literalment que prefereixen menjar terra que tornar al seu país. La situació actual és complicada i fins i tot ens veiem una mica desbordats. Sobretot han augmentat les xifres de retorn voluntari de prestació per atur. Per contra, el retorn voluntari humanitari, la gent s'ho pensa una mica més, perquè si tornen al seu país perden tot el que han guanyat aquí".

Comenta aquest article