Els cantautors Paco Ibáñez, Adolfo Celdrán i Vicente Llorente porten la seva "memòria i veu" al Centre Cultural
 |
| Adolfo Celdrán interpreta una cançó al costat de Paco Ibáñez, Ramón García Mateos i Vicente Llorente |
El Centre Cultural i Ocupacional va acollir ahir a la tarda la segona sessió del Seminari sobre Educació M. Dolors Medina "Memòria i Veu", dins del Campus Extens de l'Antena del Coneixement de la URV a Cambrils. En aquesta ocasió, la sessió portava per títol "Memòria i veu de la poesia. Veu i memòria de la llibertat" i va comptar amb la presència dels cantautors Paco Ibáñez, Adolfo Celdrán i Vicente Llorente, i la presentació de Ramón García Mateos.
Memòria i veu de la poesia
A l'inici de l'acte, tots tres cantautors van repassar els seus inicis a la música. Paco Ibáñez per exemple, va relatar l'exili familiar a França, ja que el seu pare era republicà, i la seva passió per la música "des del ventre de la seva mare". Ibáñez va començar a interessar-se "intensament" per la música a París, on descobreix la música francesa de l'època. Paco Ibáñez va explicar que va ser aleshores quan va descobrir que "valia la pena viure per una cançó, expressar un missatge cap als demés".
Per la seva part, Adolfo Celdrán també va explicar que va començar a cantant des de ben petit, "quan escoltava les cançons per la ràdio o participava en les orquestres que anaven al seu poble". Segons va dir, "jo sempre era molt tímid, excepte per cantar. Vaig començar a aprendre coses i a fer virgueries amb la veu". Celdrán també va dir que quan va sentir cantar Raimon va veure reflectides "les emocions i una descàrrega de sensacions". Aleshores va començar a assajar, a aprendre i a descobrir la cançó. Entra en la universitat i s'inicien els anys de lluita en busca de la democràcia". Cal destacar que Celdrán també va formar part del grup de cantautors anomenats "Canción del pueblo". Tal i com va explicar García Mateos, "l'any 1977 presenta un esplèndid disc, que la censura no li havia deixat publicar abans. Allí es descobreix una veu impactant, un cantautor excepcional". D'altra banda, el seu primer disc "Silencio" (1970) va ser considerat el millor disc de l'any de cançó d'autor.
Vicente Llorente, jove músic d'Alacant, director de cinema, músic de teatre i poeta també va comentar que va iniciar-se en el món de la cançó "per culpa de la meva família. La meva mare sempre cantava per casa, i jo la mirava i estava enamorat d'ella quan cantava. Aquestes són coses que et marquen i no saps perquè". Després va iniciar els seus estudis de violí i la seva immersió en la música de cantautor.
Cançons amb missatge i compromís
Durant la sessió, Ramón García Mateos també va assenyalar que els tres cantautors canten "cançons amb compromís, amb text, amb missatge". Sobre aquesta qüestió, Ibáñez i Celdrán van referir-se als seus inicis "combatius" en el món de la política. Paco Ibáñez va explicar que "al principi el meu compromís era com a persona. Cantava perquè m'agradava. Després el compromís polític es va barrejar amb el compromís personal". De fet, la seva cançó política va iniciar-se cap a l'any 1964. Tal i com va comentar Ibáñez, "les cançons han de ser eternes". Per la seva part, Adolfo Celdrán també va començar "a cantar per gust". Aleshores, en temps de la dictadura, "pensar, callar, cantar...Tot era oposar-se al sistema. L'Església i Franco ho prohibien tot. Era pura supervivència. Nosaltres no volíem que "ens prenguessin el pèl, que no ens utilitzessin".
Els tres cantautors van interpretar una cançó cadascun d'ells, i posteriorment es va obrir un col·loqui entre tots els assistents.