Els fotògrafs Toni Navarro i Aitor Garcia presenten el llibre 'Saharauis: la mirada en el exilio'
 |
| Toni Navarro, a l'esquerra, sosté la caixa de cartró que els nens van confeccionar i amb la que van fer el taller de fotografia estenopeica. A la dreta, Aitor Garcia Sebelón amb el llibre editat |
Aitor Garcia Sebelón i Toni Navarro, dos joves fotògrafs tarragonins, van fer el 2007 un dels viatges més transcendentals de la seva vida. Per voluntat pròpia van decidir anar al Sàhara, on van ensenyar als més petits a fer fotografies amb una petita caixa de cartró, gràcies a un taller de fotografia estenopeica a càrrec de Navarro. També és director de cinema, i va ser l'encarregat de realitzar un documental en el que es mostra la situació política que es viu a la zona. Per últim, Garcia Sebelón va ser qui va ajudar als nens i nenes a plasmar sobre un paper les seves sensacions personals i la seva manera de veure l'entorn en el que viuen. "Era un taller en el que expressaven el que volien, el que veien els seus ulls i el que volia dir la seva veu. A més, era també a través de l'escriptura com parlaven del conflicte que estaven vivint", manifestaven els autors.
Hammada és l'associació d'amics dels sahrauís de Tarragona, entitat que té un gran seguiment a Cambrils. "Tot i que va ser iniciativa pròpia, Rosa M. López de Hammada ens va ajudar molt, sobretot al principi", explicaven. Amb aquest treball, els tarragonins volen que "la gent se n'assabenti del conflicte que es viu al Sàhara i que es resolgui d'una vegada. És necessari obri un diàleg sobre el tema, ja que Espanya és responsable del que està passant. Tenim aquesta responsabilitat de solucionar-ho. A nosaltres ens va xocar molt la situació que es viu allí... Amb la manca de llibertat que tenen es diu tot", recorden.
Una web per conèixer aquest projecte més a fons
A través de la pàgina www.lamiradadescubierta.org, tothom que vulgui pot endinsar-se una mica més en el món sahrauí i, en concret, en aquest projecte. En unes quantes línies, els fotògrafs manifesten el que van viure i sentir en aquells camps de refugiats: "Ens vam trobar amb un gran poble que vol que s'escolti la seva veu, una veu que ha estat silenciada durant massa temps. En aquest llibre recuperem la veu de la gent i la mirada dels nens, mostrant el seu món, vist pels seus propis ulls a través de càmeres de cartró, on ells van immortalitzar la seva innocent mirada. Tan sols som els intermediaris, el pont que apropa els problemes quotidians de la població civil sahrauí".
En un altre paràgraf comenten: "És una llàstima que no puguem incloure en el llibre el sol abrasador, el terrible fred, les tempestes de sorra, el terreny infèrtil i inhòspit i l'escassedat d'aigua i d'aliments per que apareguessin a casa de cadascú de nosaltres a l'obrir-la. Així podríem entendre realment l'infern al que ha estat condemnat el poble sahrauí, al que ja es referien ells mateixos abans del seu èxode com el pitjor indret on ningú pogués ser enviat. Nosaltres ens conformem amb unes imatges fetes per ells, uns textos seus i una consciència vostra".