Foto del primer consistori cambrilenc de la democràcia

L’actual període democràtic s’ha caracteritzat per una manca de majories absolutes i una particular alternança de coalicions de govern que ha impossibilitat que cap alcalde hagi mantingut aquest càrrec dues legislatures completes. A la manca de partits amb majories absolutes, s’hi ha sumat la presència de formacions independents locals que han dispersat encara més el vot i han creat més incertesa a l’hora de formar pactes.

El metge Josep M. Queral Muñoz va ser elegit alcalde el 1979. La seva candidatura, Coalició Independent Cambrilenca, va aconseguir el suport del 41% de l’electorat i vuit regidors, que es van sumar als d’Unión de Centro Democrático (3), Agrupació d’Electors d’Esquerra (3) i Convergència i Unió (2). Aquell any, el 66,4% dels electors van escollir 17 regidors del primer consistori de l’actual era democràtica.

El 1983, tot i que CiU va aconseguir un percentatge superior de vots (34%), es va donar un empat del nombre de regidors entre aquest partit i el Partit dels Socialistes de Catalunya, que amb un 31% també va obtenir sis representants. Amb aquests resultats s’evidenciava la configuració de les dues forces majoritàries a nivell municipal durant les dècades dels 80 i els 90 . En aquell moment es va optar per un pacte d’esquerres i Joan Mas Nolla (PSC) va accedir a l’alcaldia amb els vots d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (1).

A la següent legislatura, CiU va experimentar un creixement de regidors fins a sis (un 29% dels vots) cosa que els va fer superar els cinc del PSC-PSOE. Aquesta vegada es va formar un equip de govern entre CiU, CIC (3 regidors) i Aliança Popular (1), amb el convergent Josep M. Panicello Hernández com a alcalde.

El 1991, CiU va tornar a guanyar (amb el 33% dels vots i 7 regidors) però va ser el PSC qui va formar equip de govern en una particular coalició amb el Partit Popular (2 regidors) i amb Alternativa Cambrilenca Independent (2 regidors). Precisament el cap de llista d’aquesta recent creada formació, Josep Pedrell Font, va ser investit alcalde. És de destacar que a partir de la dècada dels 90, la participació als comicis municipals és de forma general inferior a la mitjana catalana.

Després d’una etapa marcada per l’alternança als successius equips de govern entre PSC i CiU, mitjançant un pacte entre aquests dos partits el 1995 Josep M. Panicello tornava a l’alcaldia per a mitja legislatura. Els altres dos anys seria rellevat per Robert Benaiges (PSC). Aquesta harmonia entre les dues forces majoritàries no va durar massa temps i el 1999, tot i la victòria del PSC, CiU es va aliar amb el PP i el regidor d’ACI per formar govern. El clima de tensió que es va viure en aquesta legislatura va desembocar a les darreries de 2002 amb l’expulsió del regidor d’ACI de l’equip de govern. La nova situació aritmètica va ser aprofitada pels tres partits de l’oposició (PSC, ERC i ICV) per tal de presentar una moció de censura i substituir el convergent Joan Serra Sabaté pel socialista Robert Benaiges, que mantindria un quadripartit fins als comicis del juny de 2003. Aquestes van ser les eleccions en què es va assistir a l’enfonsament de CiU com a una de les dues forces majoritàries (va obtenir 3 regidors), cosa que va ajudar l’ascens electoral d’un altre partit independent, la PLIC, Plataforma Independent de Cambrils (també amb 3 regidors). Es va revalidar el pacte d’esquerres entre PSC (8), ERC (2) i ICV (2) que va portar altre cop Robert Benaiges a l’alcaldia. Cal tenir en compte que aquests comicis van ser els primers en què ja no s’escollien 17 regidors sinó 21.