Un emocionant i nostàlgic pregó de Pere Navarro enceta els actes de la 52ena Fira Multisectorial de Cambrils
 |
| El cambrilenc Pere Navarro durant el pregó, ahir al Casal Municipal de la Gent Gran |
"Els temps passats van ser durs i cruels, però estan guardats al meu cor", deia ahir el Pere Navarro, pregoner d'aquesta fira. En un discurs amè i emotiu, el cambrilenc va exposar quins són els seus records d'infantesa a la fira de Cambrils, ja un tradicional certamen que enguany arriba a la seva 52ena edició. El Pere, nascut el 1958, és professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virigili, i actualment està treballant en "El parlar de Cambrils. Estudi fonètic, morfosintàctic i lèxic", el darrer treball premiat a la setena Beca de Recerca Vila de Cambrils. No obstant la seva forta vinculació amb el món de les lletres, ahir precisament no va donar lliçons de com s'estructuren les frases o de quina relació guarden amb el llatí, sinó que va donar lliçons d'humilitat i nostàlgia.
"Jo sóc d'un temps en el que el color carabassa era el taronja d'avui dia; en el que els joguets són ara les joguines o de quan menjàvem gadegangs i no escamarlans", explicava Navarro, aixecant amb els seus records el somriure de la majoria dels assistents al pregó, un públic que també havia viscut aquesta època. El cambrilenc, amb to decidit, feia enrere en el temps i recordava una fira plena de tractors, motos i cotxes, dels 'caballitos', dels cotxes de xoc, del ball...
Una fira en la que no s'estrenava roba cada any
Navarro va fer nombroses al·lusions als temps passats, a l'enyorança d'aquells anys. "Jo i el meu germà no estrenàvem cada any roba nova, és més, l'aprofitàvem d'uns cosins de Granollers que ens la donaven quan se'ls hi quedava petita. Això era bastant normal en aquells temps, no com ara que hi ha botigues de segona mà que te la fan pagar", narrava. "Ens feien valorar el poc que teníem. I ara hi ha un gran consumisme, un miratge de l'abundància", criticava.
Els més joves de la sala d'actes del Casal Municipal de la Gent Gran, on es va fer aquest acte, van poder conèixer una mica més com era el Cambrils d'abans. "Jo sóc un vilero del poble de manera particular, perquè sóc de l'Estació". Pels molts que únicament havien conegut aquell barri com el de l'Eixample, Navarro va matisar que anteriorment tothom el coneixia com el de l'Estació. "El nom de l'Eixample d'avui en dia perd tota l'essència del que havia estat per aquell barri l'estació del tren". Des del seu estimat barri, Navarro i el seu germà havien de fer un viatge per terrenys deshabitats per anar a la fira, "i això només quan ens deixaven els nostres pares".
El fill gran de l'Anita de l'Estació
Temps enrere també era comú que als nois i noies preguntessin "i tu de qui ets?", per conèixer als seus pares. "Jo, el fill gran de l'Anita de l'Estació", contestava el pregoner, "filla d'immigrants andalusos". El pare del Pere tampoc era cambrilenc, sinó procedent de Tivissa. "Tots quatre rememorava Navarro vam pujar un dia a la fira. Jo tenia 15 anys i el meu germà 14. No recordo gaire el que vam fer, si vam pujar o no a les atraccions, si vam veure molts cotxes o motos, però el que no se m'oblida és que quan baixàvem cap a casa, travessant el pont que hi havia per sota de la nacional, ma mare va caure". Va ser en aquest punt del pregó quan tots els presents van canviar la seva expressió més alegre per una de ben seria. "El terra era de grava i ma mare va relliscar, fent-se un tall a la cama amb el tacó de la sabata. Aquella ferida no millorava al llarg dels dies, tot i que el metge li recomanava que fes repòs", continuava explicant.
La sala plena del Casal emmudia escoltant la història de la seva família, una història que no havia explicat mai en públic. "El dia 16 de juny, dies després de la fira, ma mare estava al llit i es trobava molt malament. Vam demanar una ambulància, que la va prendre cap a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, on va morir el dilluns 18 de juny. D'això en fa ara 35 anys, i és el record més especial que tinc de la fira, tot i que no és l'únic", manifestava el cambrilenc. "No vull que sigui una intervenció trista, però sí nostàlgica d'uns temps passats, encoratjant així a ser capaços d'afrontar temps futurs".
Un Cambrils acollidor
Pere Navarro va reivindicar que Cambrils sigui un poble, o bé ciutat, que tothom senti com a seva, tant els que són d'aquí com els fills d'immigrants. "D'aquesta manera es construeix una societat i un món més just. El Cambrils d'abans ho va saber fer amb la meva família", reconeixia. Seguint amb seu discurs, el Pere es mostrava orgullós d'haver crescut a Cambrils, "on he après la meva llengua, el català", deia, "en un Cambrils en el que mai m'he sentit foraster, sinó com a casa". Per finalitzar la seva intervenció, el pregoner va acabar amb veu alta i clara amb un "visca la fira i visca Cambrils".
Elecció de les pubilles i hereus
Ahir també es van escollir les noves pubilles i hereus de Cambrils a la sala d'actes del Casal. La pubilla de Cambrils de l'any 2009-2010 és Mireia Vilanova Fortuny; la primera damisel·la d'honor és Maria Carcelero Piñas i la segona damisel·la Sara Anguera Bartolomé. D'altra banda, va ser Jonathan Galan Seach l'hereu de Cambrils escollit d'entre dos candidats; tot i que a Marc Cedó Bueno el van nomenar fadrí. Pel que fa als més petits, la pubilla va ser Sílvia Cruz Caballé, i l'hereu Francesc Valenzuela Morera.
Homenatge a les empreses amb més de 50 anys
L'any 1952 va obrir portes per primera vegada la Perruqueria Saladiè, del carrer de l'Hospital. La història, per tant, es remunta 57 anys enrere, quan Miquel Saladiè va tornar de la mili i va muntar la seva barberia. El 1960 va incorporar com a treballador al Jaume Casadó, i un any després al Francisco Torrente. Posteriorment, el 1980, es van fer socis continuant amb la mateixa activitat fins avui dia. En aquests anys han atès a més de 3 generacions de la mateixa família, camioners que paraven a Cambrils, quan l'antiga nacional passava pel carrer de l'Hospital, aparcaven a la riera, menjaven a la Fonda Parreu i es tallaven els cabells a la perruqueria. També esperaven els clients a la sortida del cine de la Cadira i de la Sala Nova. A dia d'avui continuen treballant agraint la fidelitat de tots els clients que durant quasi 60 anys han dipositat la seva confiança.
Per la seva banda, Tallers Masdéu es van implantar a Cambrils el 1958, quan Josep Masdéu i Mas va posar en marxa el taller al número 10 del carrer de Rovira. Després es va traslladar al número 6, però ara es troben al polígon Belianes per ampliació del negoci. L'empresa va passar als fills i després als néts, però des dels seus orígens fins a l'actualitat, la serralleria ha mantingut la mateixa activitat, i la fidelització de la clientela ha estat el principal valor que els ha permès arribar fins avui.
Homenatge a les entitats que compleixen anys acabats en 0 o 5
Les entitats que van pujar a l'escenari a rebre el reconeixement per la seva trajectòria van ser la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, que fa 255 anys; la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, pel seu 195è aniversari; la Unió de Botiguers pel seu trentè; el Club de Tir Olímpic Cambrils, que enguany fa 25 anys; i l'Associació d'Amics de la Gent Gran de Cambrils, pel seu desè aniversari.