Noves restes arqueològiques trobades al jaciment del Cavet revelen que també va albergar comunitats ibèriques
Durant la visita que es va fer al jaciment en motiu del Dia Internacional dels Museus, Marta Fontanals a la dreta de la fotografia, mostrava les sitges que excavaven els habitants del neolític |
Del 13 al 29 de maig es va desenvolupar la cinquena campanya d'excavacions arqueològiques al jaciment del Cavet, després que aquestes comencessin el 2005 al descobrir un dels jaciments més rics del neolític de tota la Península Ibèrica. Els treballs d'enguany, però, han posat al descobert nous elements que situen també les comunitats ibèriques en aquest emplaçament. Fins ara, s'havia investigat en profunditat l'època neolítica, ja que les restes que es trobaven pertanyien a fa més de 6.500 anys.
La directora de les excavacions al Cavet Marta Fontanals, investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha explicat a Revista Cambrils Diari Digital que en aquesta ocasió s'han excavat quatre noves estructures del neolític i una altra ibèrica. "Aquestes estructures són sitges, és a dir, forats a terra que utilitzaven els habitants per emmagatzemar el gra i altres productes agrícoles. Una vegada aquests deixaven de fer-los servir, l'usaven com abocador dels seus residus. En aquestes estructures és on nosaltres trobem terra barrejada amb indústria lítica, ceràmica, cargols marins i terrestres o carbons, que ens serveixen per conèixer com vivien. A més, els sediments de terra els rentem i hi descobrim restes de llavors, com blat o ordi".
La directora ha expressat al bloc oficial de l'IPHES que "totes aquestes estructures presenten unes seccions de morfologia de tendència cilíndrica menys una, de planta i secció quadrangular. En aquesta darrera, el material arqueològic aparegut a l'interior, bàsicament fragments de ceràmica, permeten atribuir-la al període ibèric. La resta, i també atenent als fragments de ceràmiques podrien pertànyer al neolític, tot i que no es descarta que en un cas correspongui a l'edat del Bronze".
Assentaments durant més de 3.000 anys
Fontanals ha explicat que la nova campanya ha permès diferenciar aquestes dues etapes ben diferenciades, i són quasi 3.000 anys els que aquest emplaçament va albergar diferents comunitats i grups de persones. "Es tracta d'un lloc molt ben situat, està entre dues rieres (la de Maspujols i el Regueral), és un terreny pla i està al costat del mar", assegura, posant de manifest que és un lloc propici pels assentaments.
Totes aquestes restes de l'activitat domèstica permeten acostar-los al coneixement d'una de les primeres comunitats d'agricultors i ramaders de la Península Ibèrica i a la seva evolució. Fontanals ha manifestat sentir-se "contenta" perquè han fet un bon balanç durant aquest mes de maig. Segons explica, queda encara molt de jaciment per excavar i investigar, que es farà, si res no canvia, en properes campanyes.