Ivan Cervantes saluda els cambrilencs que van anar a rebre’l a l’aeroport

El pilot cambrilenc es va proclamar campió del món d’enduro 1 el dissabte 8 d’octubre a Serres (Grècia) quan encara faltaven tres proves per acabar la competició internacional. El dia següent, Cervantes va tornar a quedar primer. L’última prova del mundial celebrada a Schilpario (Itàlia) va ser més tranquil·la per al pilot de 23 anys. Va sortir a passar-s’ho bé damunt la moto i tot i això va quedar tercer els dos dies i va ajudar Belometti, el seu company d’equip KTM, a quedar tercer dins la classificació final. Aquest mundial ha sigut rodó per al pilot. Ha estat sempre entre els tres primers i ha obtingut 14 victòries de les 18 celebrades i també ha tingut una diferència bastant gran de punts amb el segon classificat, Germain. El cambrilenc és el primer espanyol que aconsegueix aquest títol. A part de guanyar el mundial d’enduro 1, Cervantes ha guanyat el nacional de 450 cc d’enduro que es va celebrar a finals d’octubre i també ha guanyat el nacional d’scratch.

La rebuda sorpresa a l’aeroport del Prat

Més de 200 persones van anar a rebre el pilot cambrilenc a l’aeroport del Prat el dilluns 10 d’octubre. La cunyada de Cervantes es va encarregar de tot i per anar fins a Barcelona es van llogar dos autobusos que van sortir des de Cambrils a les 9 de la nit. Entre totes les persones que hi van anar hi havia els Cop de Cap per animar l’arribada. Per a aquest acte es van fer samarretes commemoratives de la victòria del pilot i, tot i que se’n van fer 100, encara en van faltar.

L’arribada a l’aeroport es va convertir en una festassa, els Cop de Cap tocant els timbals per tota la terminal A i la gent cridant el nom d’Ivan Cervantes i portant pancartes amb el seu nom. No és d’estranyar que totes les persones que hi havia a l’aeroport volguessin informar-se sobre què passava i preguntessin encuriosides. A l’aeroport també hi havien diversos mitjans de comunicació com TV3 o TV1. Tot i arribar bé el vol procedent de Roma, un problema amb les maletes va fer que l’Ivan i el seu pare, Joan, tardessin en creuar la porta de sortida i els nervis s’evidenciessin en els seus familiars. L’anècdota es va produir quan el pilot i el seu pare estaven esperant les maletes i van escoltar els timbals i els crits de la gent i van preguntar què passava. Els van dir que fora estaven esperant un equip que s’havia proclamat campió del món i pocs minuts després, els dos creuaven la porta i començava la bogeria. Tothom cridant i acostant-se al campió per abraçar-lo i els periodistes fent fotografies com podien. El pilot cambrilenc no podia deixar de mostrar-se sorprès per la rebuda i fins i tot li van caure llàgrimes al veure la quantitat de persones que hi havia i, sobretot, al veure els seus familiars. Després de saludar tothom i fer-se fotos, Cervantes va atendre els periodistes congregats durant uns minuts. La festa es va amenitzar amb cava, amb els cops de timbal dels Cop de Cap i amb els crits d’“Ivan campió” de tots els cambrilencs.

§ Biografia del pilot§

El pilot cambrilenc té només 23 anys, però tothom ja el coneix com Ivan “El Terrible”. Des de ben petit ja va demostrar la seva afició per les motos i és que amb només quatre anys va començar a competir amb una Merlin de 50 cc. El Sergi, el seu germà, feia motocròs i participava en els nacionals i l’Ivan també volia provar aquesta modalitat. Amb vuit anys va guanyar el campionat de Catalunya de 60 cc i a partir d’aquest moment va començar a entrenar durament per preparar-se pel nacional de motocròs. L’any 1995 es va proclamar, per primer cop, campió d’Espanya de motocròs de 80 cc en la categoria juvenil. I en aquell moment va descobrir que també li agradava el supercròs, pels salts i les acrobàcies que s’hi fan. Dos anys més tard va aconseguir ser campió de Catalunya de motocròs de 125 cc i un any més tard va ser campió d’Espanya i de Catalunya júnior de 125 cc. Un any important al llarg de la seva trajectòria va ser el 1999, quan va aconseguir el triplet: campió d’Espanya júnior de 250 cc, campió d’Espanya sènior de 125 cc i campió d’Espanya de supercròs de 125 cc. L’any 2000, però, va sofrir una caiguda molt greu que va estar a punt de costar-li la vida i li van haver d’extreure la melsa. Va estar uns mesos de baixa i va reaparèixer dos anys més tard per participar en una nova modalitat: l’enduro. Aquell any va aconseguir la primera posició nacional de 500 cc d’enduro i un any després va tornar a ser campió d’Espanya d’enduro i d’scratch, i va ser subcampió del món d’enduro de 500 cc. La temporada passada, va quedar tercer en el mundial d’enduro de 500 cc i va tornar a ser campió nacional. Enguany ha sigut la temporada més important dins la seva carrera, ha aconseguit el mundial d’enduro 1 de 250 cc, ha sigut campió nacional d’scratch i li falta només una prova per proclamar-se campió d’Espanya d’enduro 2 de 450 cc.