El Parc del Pinaret, un gran pulmó verd de 4,5 hectàrees de superfície
El passat 21 de novembre es procedia a col·locar la primera pedra de les obres del Parc del Pinaret, un acte que shavia previst per a meitats del passat mes doctubre i que es va haver dajornar a causa de la pluja. Les obres es van iniciar ja a principis del mes doctubre i es preveu que el mes de setembre de 2006 estiguin enllestides pel que fa a la primera i la segona fase daquest parc urbà de 4,5 hectàrees de superfície que des del consistori sha batejat com el gran pulmó verd.
Tres fasesRobert Benaiges en lacte de col·locació de la primera pedra
La primera fase de les obres del Parc del Pinaret correspon a la zona que es troba més al sud. En aquest indret es troba la zona pública urbana, on es planteja lentrada principal al parc a manera de plaça. També hi haurà una gran pèrgola fotovoltaica i un auditori a laire lliure. Aquesta zona és la que tindrà una utilització més lúdica i cultural.
La segona fase dactuació implica la preservació del pinar introduint-hi camins, fonts i àrees de pícnic que permetin utilitzar aquest espai com a lloc de descans o de lleure. En aquesta zona també hi haurà una aula verda i una zona dhorticultura. La tercera fase és la que es troba al límit amb la futura zona dequipaments esportius. Aquí és on hi aniran les pistes de petanca i les pistes poliesportives. També shi ubicarà la pista destinada a leducació viària que ja sha tret de la zona sud del parc. Aquesta tercera fase es preveu inicar-la lany vinent, ja que en aquests moments lAjuntament encara està negociant amb els propietaris dels terrenys implicats.
Plànol del futur Parc del Pinaret. Les fases que es desenvoluparan primer són la de la zona dentrada al parc, amb un gran espai públic amb una pèrgola fotovoltaica (1) i la de conservació del pinar i la construcció de laula verda (2). Per a la tercera fase quedarà la construcció de la zona esportiva i el circuit deducació viària (3). |
4,9 milions deuros
El pressupost total del projecte és de 4,9 milions deuros. Lempresa Vías y Construcciones SA ha estat ladjudicatària de les obres de les fases 1 i 2 del projecte per un pressupost de 2,6 milions deuros. Per a la urbanització del Pinaret, lAjuntament va portar a terme un procés de participació ciutadana per tal que els diferents col·lectius dusuaris potencials poguessin aportar les seves idees de com havia de ser el nou parc. Amb el lema Què tagradaria trobar-hi, veïns de la zona, escolars, joves i gent gran van aportar un total de 100 propostes, de les quals sen van acceptar 90.
Premsa escrita, monedes i parlaments
Els actes de col·locació de les primeres pedres tenen una part de ritual propi i ineludible. En aquesta ocasió lacte va començar amb unes paraules de lalcalde, Robert Benaiges, que va qualificar el Pinaret com un lloc emblemàtic per a Cambrils i va manifestar públicament el desig que les obres es facin amb la temporalitat que sha programat. A continuació va ser el regidor dObres Públiques, Joan Mas, que va explicar com serà el nou parc i el va qualificar com el gran pulmó verd del centre de Cambrils que es complementarà amb laltre gran parc, el Parc del Pescador. A continuació, es va posar un exemplar de la premsa escrita del dia, Diari de Tarragona i El Punt, i un de la darrera edició de la Revista Cambrils, juntament amb unes quantes monedes a dins dun tub cilíndric metàl·lic. El tub es va dipositar dins duna pedra foradada que es va precintar amb ciment. La pedra es va dipositar en el lloc escollit i lalcalde hi va posar una paletada de sorra al damunt. Les altres paletades les van posar la gent que havia assistit a lacte en un gest espontani que servia per cloure lacte institucional. Un piscolabis posava el punt i final.§ L'APUNT Pinaret multiús§
Lluís Rovira |
És cert que el Pinaret ha estat, històricament, un lloc emblemàtic per als cambrilencs. En ell shi feien berenades i shi plegaven rovellons, com bé va apuntar el regidor dObres Públiques en el seu discurs. Però també hi ha hagut altres incidències, al llarg de les darreres dècades, que val la pena apuntar, ara que ens trobem davant del que ha de ser la transformació definitiva daquest espai. La construcció de lautopista A-7 (actualment AP-7), a principis dels anys 70, va comportar el buidatge de terra a molts terrenys propers a la nova infraestructura. Un daquests terrenys afectats va ser la part nord del Pinaret. Es va fer una intensa extracció de terra que va arribar arran dels pins i va deixar un forat enorme als terrenys annexos. Això va servir per fer-hi, posteriorment, un circuit de motocròs, força utilitzat pels amants de les motos. En aquest circuit es van disputar fins i tot proves del campionat de Catalunya i encara avui els aficionats cambrilencs el tenen ben present per les particularitats del seu traçat. El temps del motocròs va passar i el gran forat don shavia extret la terra per a lautopista es va reconvertir en abocador fins que es va reomplir tot. En els darrers anys, la part nord encara ha fet funcions dabocador semiclandestí mentre que la part sud sha utilitzat de manera puntual com a espai firal.