Enric Sirvent i Josep Enric Sirvent claven les punxes per fer la mescla de la mel amb l’ametlla

Ara fa 50 anys, Enric Sirvent va començar a vendre gelats a Cambrils. Un amic seu, que coneixia aquesta zona, li havia recomanat aquest poble de pescadors que, segons li va dir, podia ser ideal per a ell i la seva família. Enric Sirvent va fer cas d’aquesta recomanació i va iniciar la seva activitat gelatera a Cambrils. Va començar l’any 1955 amb dos carretons de venda ambulant i un taulell a l’edifici del Pòsit. Actualment el negoci familiar està en mans de dos dels fills d’Enric Sirvent, Josep Enric i Antoni, que disposen de tres establiments de venda i un obrador central. Pel que fa a l’elaboració dels productes, Josep Enric és qui s’encarrega dels torrons, mentre que Antoni ho fa dels gelats. Amb el nom de Gelats i Torrons Sirvent es venen gelats i torrons cent per cent artesans.

De Xixona

El cognom Sirvent va estretament lligat a l’activitat torronera i gelatera, i, a més, denota una procedència inequívoca, Xixona. I és en aquesta població de la comarca de l’Alacantí on Gelats i Torrons Sirvent elabora els torrons que ven posteriorment a la seva botiga del número 34 del carrer del Consolat de Mar. L’elaboració es fa en una de les dues fàbriques artesanes que encara queden a Xixona. Gelats i Torrons Sivent és un dels 70 socis d’aquesta fàbrica i té concertats uns dies concrets per a l’elaboració dels seus productes. Durant aquests dies, Enric Sirvent supervisa el procés de fabricació. La seva experiència, no cal dir, ve de lluny. Com ell mateix explica, “vaig treballar durant 20 anys a la fàbrica d’El Almendro, fent 16 hores diàries. He fet molt de torró”.

Quatre ingredients

Els torrons es basen en quatre productes. Un 65-70% de la composició són les ametlles. La resta la conformen la mel, el sucre i un petit percentatge de clara d’ou que serveix per fer pujar la mel i donar-li color blanc. Això val

En el cas dels torrons de crema cremada, el sucre es crema a l’establiment de Cambrils

tant per al torró de Xixona com el d’Alacant, tots dos tenen els mateixos ingredients. A partir d’aquests ingredients compta molt tot el procés d’elaboració amb uns temps precisos que marcaran el producte final. Per exemple, que les ametlles estiguin més o menys torrades farà que el torró sigui més fosc o més clar. Enric Sirvent ho explica d’aquesta manera, “el torró necessita el seu temps i la seva temperatura. De mica en mica el torró passa d’enganxar-se a soltar-se de les mans. En part és com fer paelles d’arròs, que no surten mai igual. Els torrons tampoc”. La fabricació artesana és un altre dels actius dels torrons de Gelats i Torrons Sirvent. Enric Sirvent destaca l’excepcionalitat de la fàbrica on elabora els seus productes, “les fàbriques que es van establint des de fa uns quants anys ja tenen un altre procés de fabricar, però els torrons no tenen la qualitat com la dels que es fan aquí”.

Components de qualitat

Els components bàsics per a l’elaboració dels torrons, l’ametlla i la mel, han de ser de qualitat, “amb l’ametlla marcona s’elabora un bon torró, en canvi l’ametlla de Califòrnia no va bé, ja que no té oli. La mel bona és la de romaní i de taronger. Sempre que hem pogut hem treballat amb l’ametlla de la zona de Xixona, però avui en dia ja no queden ametllers per la sequera. Amb la mel ha passat igual, abans se’n feia molta i ara gairebé no se’n fa”.

Procés final

A Cambrils culmina el procés d’envasat i manufacturació de part dels torrons de Gelats i Torrons Sirvent. El torró d’Alacant, el dur, s’envasa a la fàbica de Xixona, mentre que el de Xixona, el tou, arriba a Cambrils en barres i al mateix establiment es talla i s’embolica. Els torrons de crema torrada també es manufacturen a Cambrils. El sucre es crema al mateix extabliment poc abans de l’envasat.

§ 50 anys a Cambrils§

Al llarg del segle xx, diferents famílies de gelaters i torroners, molts d’ells de Xixona, van obrir establiments comercials de venda de gelats, sobretot, a les principals ciutats i poblacions de l’Estat. La indústria del torró era temporera i una part de l’any no hi havia treball. Enric Sirvent explica que els gelaters de Xixona, Ibi, Castalla.. eren gelaters bons i buscaven punts bons en poblacions importants. “Allí obrien una botiga de gelats i es podien defensar. Això ja passava als anys 30”. Entre ells sempre s’han respectat la plaça. Enric Sirvent i la seva família es van establir a Cambrils l’any 1955, poc abans del boom turístic, “teníem dos carretons i un taulell al Pòsit. Passàvem pel port i els pescadors que arreglaven les xarxes ens compraven gelats. També pujàvem a la Vila, al mercat. De mica en mica vam anar progressant i aconseguint locals en punts importants de Cambrils. L’any 1968 vaig poder aconseguir el primer local comprat i un altre de llogat. Recordo que per allà l’any 1968 venia molt de turisme a Cambrils. Era un turisme de càmping i els gelats eren molt econòmics. Llavors tot anava barat”.

Al llarg de tots aquests anys les condicions de treball també han canviat molt. Sirvent recorda que “baixava a les 6 del matí a buscar gel i em tocaven les 2 de la nit. No hi havia res elèctric, tot era a base de gel i de salmorra per conservar els gelats”.

Injihesa-La Jijonenca

Enric Sirvent va ser un dels fundadors de la firma Injihesa-La Jijonenca. Era l’any 1968 i el turisme ja havia crescut molt a Cambrils. Sirvent necessitava comprar maquinària més sofisticada per fer front a la demanda. Un amic seu, Fernando Sirvent, de Tarragona, li va comentar la possibilitat d’ajuntar esforços i comprar una planta de producció per a tots els gelaters xixonencs de la província de Tarragona. Es van posar en marxa i quan van anar a buscar els permisos a Indústria els van dir que l’autorització depenia del fet que la producció fos de 1.000 litres de gelat per hora, és a dir, 8.000 litres de gelat per dia. Segons explica Enric Sirvent, “aquesta producció no podia vendre’s només a Tarragona. Llavors vam dir, ‘per què no ens ajuntem tots els jijonencos de Catalunya?’ i ens vam ajuntar i ens vam comprometre a muntar la fàbrica tal i com ens havia dit Indústria. Vam comprar un solar al Vendrell, al costat de la carretera general, i vam començar amb un camió i una furgoneta. Avui tenim més de 100 vehicles i a més de la fàbrica del Vendrell tenim una fàbrica a Xixona i dipòsits a Sevilla, Madrid i al nord. Tot i això, la raó social continua sent al Vendrell”.