L'espectacle de Los Vivancos i la música brasilera de Montserrat Gascón i Xavier Coll clouen el 35è Festival de Música
 |
| Un moment de l'actuació de Los Vivancos, als jardins del Parc Samà, el passat dissabte dia 15 |
'7 Hermanos' és el nom de l'actuació de Los Vivancos, un show que no va deixar indiferent a ningú el passat dissabte 15 d'agost, dia en què el Festival Internacional de Música de Cambrils deia adéu fins l'estiu vinent. En un escenari inigualable, els jardins del Parc Samà, i passades les 10 de la nit, començaven a escoltar-se els instruments que els mateixos germans tocaven. Vestits amb pantaló, camisa, americana i barret, els set van fer acte de presència en llums tènues i fum. Era l'inici d'un espectacle que produiria l'aplaudiment dels 1.100 assistents en nombroses ocasions.
El primer dels deu números preparats consistia en el ball conjunt dels set germans mostrant la seva força i estil flamenc damunt l'escenari. Los Vivancos no van témer cap tipus d'estil de ball, ja que poc després també van mostrar com són vertaders professionals en el ball clàssic, en les acrobàcies, o fins i tot amb el breakdance, un dels balls urbans més de moda. Tot això, però, sense oblidar l'humor i la proximitat amb el seu públic.
Tot i que ells mateixos també van fer algunes de les seves melodies, els acompanyaven un equip musical, capitanejat per la cantaora La Tremendita, única presència femenina de la companyia. Los Vivancos van seduir al públic durant unes dues hores amb un espectacle que va sorprendre i captivar. Al finalitzar, alçant-se en peu, el públic va ovacionar efusivament als artistes.
Música brasilera de la mà del duo format per Montserrat Gascón i Xavier Coll
El passat divendres va ser la parròquia de Santa Maria de Vilafortuny el lloc escollit per fer-hi el darrer concert de petit format que oferia el Festival de Música denguany; un ambient agradable però on de tant en tant shi veia torbada la tranquil·litat degut a la proximitat de la via del ferrocarril, o del soroll provinent dun bar proper.
El duo constituït per Montserrat Gascón i Xavier Coll, va interpretar tot un seguit de peces del seu darrer treball 'Brasiliana', de tendència brasilera, tot barrejant elements de la música contemporània, del jazz i de la bossa nova. Una música brasilera amb arrels folklòriques, nascuda fruit de la fusió de la música clàssica vinguda dEuropa, la música negra i la música dels indígenes.
El programa el constituïen peces de compositors com Heitor Villa-Lobos, un dels grans proliferadors de la música del seu país, que fins i tot anà a buscar-la entre els indígenes; o bé daltres de més recents com Sergio Assad, o bé de compositors catalans, Joan Albert Amargós i del mateix Xavier Coll.
La peça que va encetar el concert va ser Violetas Azuis, composada pel gran guitarrista brasiler Sergio Assad, li seguiren una Bossa Nova d'en Xavier Coll, Chorinho Català de J.Amargós i Sons de Carilhoes de J.Pernambuco, un altre gran exponent de la música brasilera. La segona part del concert sinicià amb Modinha, una peça on la flautista acabava fent una variació sobre la melodia. Seguidament interpretaren dues obres molt dolces de Marcos Oliva, Sonhadora i Brasileiro. I acabaren tocant Interrogando, de J.Pernambuco, una peça molt peculiar ja que hi predominava el ritme sincopat. Per tal d'aconseguir un final ben trencador, els dos bisos els van fer amb lacompanyament al violoncel de la seva filla de deu anys; tocaren una tarantel·la i tampoc no hi podia faltar El cant dels ocells.
El primer dels deu números preparats consistia en el ball conjunt dels set germans mostrant la seva força i estil flamenc damunt l'escenari. Los Vivancos no van témer cap tipus d'estil de ball, ja que poc després també van mostrar com són vertaders professionals en el ball clàssic, en les acrobàcies, o fins i tot amb el breakdance, un dels balls urbans més de moda. Tot això, però, sense oblidar l'humor i la proximitat amb el seu públic.
Tot i que ells mateixos també van fer algunes de les seves melodies, els acompanyaven un equip musical, capitanejat per la cantaora La Tremendita, única presència femenina de la companyia. Los Vivancos van seduir al públic durant unes dues hores amb un espectacle que va sorprendre i captivar. Al finalitzar, alçant-se en peu, el públic va ovacionar efusivament als artistes.
Música brasilera de la mà del duo format per Montserrat Gascón i Xavier Coll
El passat divendres va ser la parròquia de Santa Maria de Vilafortuny el lloc escollit per fer-hi el darrer concert de petit format que oferia el Festival de Música denguany; un ambient agradable però on de tant en tant shi veia torbada la tranquil·litat degut a la proximitat de la via del ferrocarril, o del soroll provinent dun bar proper.
El duo constituït per Montserrat Gascón i Xavier Coll, va interpretar tot un seguit de peces del seu darrer treball 'Brasiliana', de tendència brasilera, tot barrejant elements de la música contemporània, del jazz i de la bossa nova. Una música brasilera amb arrels folklòriques, nascuda fruit de la fusió de la música clàssica vinguda dEuropa, la música negra i la música dels indígenes.
El programa el constituïen peces de compositors com Heitor Villa-Lobos, un dels grans proliferadors de la música del seu país, que fins i tot anà a buscar-la entre els indígenes; o bé daltres de més recents com Sergio Assad, o bé de compositors catalans, Joan Albert Amargós i del mateix Xavier Coll.
La peça que va encetar el concert va ser Violetas Azuis, composada pel gran guitarrista brasiler Sergio Assad, li seguiren una Bossa Nova d'en Xavier Coll, Chorinho Català de J.Amargós i Sons de Carilhoes de J.Pernambuco, un altre gran exponent de la música brasilera. La segona part del concert sinicià amb Modinha, una peça on la flautista acabava fent una variació sobre la melodia. Seguidament interpretaren dues obres molt dolces de Marcos Oliva, Sonhadora i Brasileiro. I acabaren tocant Interrogando, de J.Pernambuco, una peça molt peculiar ja que hi predominava el ritme sincopat. Per tal d'aconseguir un final ben trencador, els dos bisos els van fer amb lacompanyament al violoncel de la seva filla de deu anys; tocaren una tarantel·la i tampoc no hi podia faltar El cant dels ocells.
 |
| Xavier Coll a la guitarra i Montserrat Gascón a la flauta, amb l'acompanyament de la seva filla al violoncel durant la interpretació dels bisos finals |