Quatre testimonis cambrilencs mostren el drama de l'exili de la Guerra Civil
 |
| Josep Maria Recasens, Montserrat Berengué, Gerard Martí, Fernando Ortoneda i Anton Cabré, ahir al vespre durant la xerrada que van oferir al Centre Cultural i Ocupacional |
En el marc del programa "Exiliats i desplaçats: víctimes de la Guerra Civil", organitzat per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, el Museu d'Història de Cambrils i la Biblioteca Municipal, ahir al vespre al Centre Cultural va tenir lloc una taula rodona sota el títol de "Cambrils: desplaçats i exiliats".
Exili i desplaçament pel conflicte
Per tractar aquest tema es va comptar amb la presentació del director del Museu d'Història de Cambrils Gerard Martí i quatre protagonistes cambrilencs que van patir el conflicte, el desplaçament i l'exili: Fernando Ortoneda, Montserrat Berengué, Anton Cabré i Josep M. Recasens. A la introducció de l'acte, Martí va recordar que fa uns anys "vam encetar un seguit de cicles per incidir en la vessant de les víctimes que van patir el conflicte. Primer va ser l'Hospital de Sang de Cambrils, després els espais de la guerra i l'any passat el doble exili que va patir el Cardenal Vidal i Barraquer". Tal i com va explicar Martí, "hem realitzat un centenar d'entrevistes amb persones que van patir algun tipus de desplaçament i hem intentat trobar diferents testimonis amb diferents visions. Hem trobat voluntaris, soldats de la lleva, exiliats per por a la repressió, desplaçats per atacs aeris, persones que van ser acollides en condició de refugiats, orfes de guerra, persones amagades per la repressió ideològica, malalts a l'hospital. Hem trobat multitud de situacions diverses, però les hem focalitzat en quatre persones que representen diferents realitats de víctimes de la Guerra Civil, uns testimonis molt personals i propers".
Gerard Martí també va explicar que no se sap amb exactitud quants cambrilencs es van exiliar entre els anys 1936-39, tot i que si se sap que durant aquests anys Cambrils va acollir un total de 937 persones procedents d'arreu d'Espanya, que van fugir.
Quatre cambrilencs, quatre testimonis
Durant la taula rodona d'ahir al vespre, els protagonistes van ser quatre cambrilencs, que van patir en primera persona el conflicte i el desplaçament a causa de la guerra. Per un costat, Josep M. Recasens que quan va esclatar el conflicte tenia 7 anys i vivia al carrer de Gimbernat juntament amb molta més família. Segons va explicar ahir, "a l'inici de la guerra vam marxar cap a les masies per por. La nostra masia estava situada a l'actual zona del Molí de la Torre, i allí també va començar a arribar molta gent de la platja, potser érem unes 15 famílies amagades. En aquesta zona vam patir moments de bombardejos, i crec recordar que vam tornar a Cambrils pocs dies abans de l'entrada dels nacionals".
Obligats a marxar fora de Cambrils
Una altra de les protagonistes d'ahir va ser Montserrat Berengué, nascuda al carrer de Borràs. A l'inici del conflicte Berengué tenia 4 anys i va explicar que juntament amb els seus avis van amargar-se en un mas a la Fontcoberta, lloc on també hi van fer cap d'altres famílies. Montserrat Berengué també va explicar que al seu pare el van ferir al front, que el van tancar a la presó i que inclús el van condemnar a pena de mort, tot i que li van retirar. Després va passar per penals de Segòvia i Valladolid. Després, ja no el van deixar tornar a Cambrils a menys de 100 quilòmetres, tot i que tal i com va recordar Berengué, "el primer dia que el vaig tornar a veure va ser a Botarell, a on havia arribat d'amagat". Després, la família va marxar a viure a Lleida durant 9 anys i des de l'any 1951, Montserrat Berengué resideix a Barcelona
Exili a França
Un altre dels testimonis més emocionants d'ahir va ser el de Fernando Ortoneda, nascut en una casa del carrer Major. Tal i com ell mateix va explicar quan van esclatar els bombardejos van marxar a un mas situat a Belianes, i l'any 1947 va passar clandestinament a França. Després el van agafar i el van tancar durant 3 mesos al camp de concentració d'Arles. A França també hi van fer cap el seu pare, un oncle seu i als anys 50 la seva mare, germana i àvia. Ortoneda va recordar emocionat que, "la meva àvia va deixar tot el que tenia a Cambrils, per marxar a França".
Lluita al front
Finalment, va ser el torn d'Anton Cabré de cal Baset, el qual va explicar la seva trepidant història. L'any 1938, Cabré va ser cridat per anar a la guerra amb 18 anys. Cabré va lluitar a la batalla de l'Ebre i va ser present en l'avançada republicana, també va participar en la Brigada Internacional Lincoln. A Cabré també el van agafar els nacionals "d'una manera original", segons va comentar ell mateix. Aquest cambrilenc també va passar per un camp de concentració a Logronyo, on va coincidir amb dos cambrilencs més: Joan Recasens i Anton Bas.