Cultura

L'escriptor Joan Serrallonga repassa la història dels refugiats a Catalunya durant la guerra civil

Per Raquel Samaniego



Joan Serrallonga durant la seva conferència celebrada ahir al vespre al Centre Cultural
L'escriptor Joan Serrallonga va ser ahir a Cambrils per posar sobre la taula "un tema desconegut i que ha quedat en l'oblit: el dels refugiats a Catalunya durant la Guerra Civil". La conferència, celebrada al Centre Cultural i emmarcada en el cicle de memòria històrica 'Exiliats i desplaçats: víctimes de la guerra civil', va fer repàs a la "gent de terres espanyoles que van venir a Catalunya i que van representar el 25% del total de la població de Catalunya".  Tal com narrava, "és probablement l'emigració més gran que es va veure fins a meitats de segle XX. Potser en el moment actual, quan parlem de Catalunya Decideix, també hauríem de recordar que nosaltres vam ser els sostenidors solidaris de tot un volum d'espanyols que, lamentablement, després van ser expulsats pel franquisme. Uns refugiats que ens han recordat sempre i nosaltres també hauríem de recordar". Sobre aquest aspecte, va remarcar que "els refugiats van veure en nosaltres una tasca solidària, mentre que per una part d'Espanya, la del bàndol franquista, som l'antiespanya".

"Catalunya és, probablement, la nació més solidària d'Europa del 1936 al 1939"

Com explica Serrallonga, amb 2.900.000 habitants, els catalans van acollir gairebé un milió de persones més exiliades de la resta d'Espanya: "Un volum de gent que si ara ens arribessin en un període d'un sol any, ens posaríem les mans al cap. Els catalans no se les van posar, sinó que els van acollir solidàriament, amb tots els problemes que això comportava". Per això, l'escriptor considera que Catalunya, del 36 al 39, va ser "probablement la nació més solidària d'Europa".

Un aspecte que també va voler remarcar és que Catalunya va ser a la rereguarda fins el març o abril de 1938. Des d'aquesta data fins el febrer del 39, quan va ser ocupada, "no hi ha menys de 300.000 catalans que es mouen pel territori fins a la frontera, però que després han de tornar i són baquetejats".

Finalment, l'escriptor va voler remarcar que aquest cicle cambrilenc "està molt ben fet, ja que parla tant de refugiats com de l'exili. A més, m'ha semblat molt oportú, ja que poques poblacions fan un cicle tan compacte i equilibrat com aquest".

Comenta aquest article