Una ruta guiada explica com el Parc Samà va funcionar com a centre dinstrucció militar durant la Guerra Civil
Moment de la visita al Parc Samà d'ahir diumenge |
Dins del programa dactivitats impulsat per la regidoria de Cultura, el cicle de memòria històrica 'Exiliats i desplaçats: víctimes de la guerra civil', el Museu dHistòria, lArxiu Municipal i la Biblioteca Municipal van organitzar ahir diumenge una ruta guiada pel Parc Samà. Es tractava dexplicar in situ lús militar que va tenir aquest recinte durant els tres anys de Guerra Civil del 1936 al 1939. Tal com es va explicar, ledifici i les seves finques varen ser confiscades pel Comitè Antifeixista de Cambrils tot just iniciat el conflicte. El recinte es va convertir en un centre dinstrucció militar per on hi van passar milers de soldats que després dunes insuficients nocions duns quants dies eren enviats al front de guerra.
Uns 2.500 soldats en els moments més àlgids
Es calcula que en els moments més àlgids shi concentraren uns 2.500 soldats, i en la seva direcció hi va destacar la figura del capità Medrano. Al llarg de la ruta guiada es van fer continus esments a les condicions de vida daquells soldats, ja que tot i que durant el principi del conflicte tenien les necessitats cobertes, a mida que aquest avançava el modus vivendi es va anar depauperant.
Els participants de la ruta van poder escoltar la lectura dinteressants testimonis que narraven detalls com la descripció dels barracons o les tendes dels soldats, i com aquests de nit saltaven la tàpia del Parc per anar a dormir a casa seva o a visitar els cafès de poblacions veïnes. El montbrionenc Jaume Folch (nascut el 1929) va explicar com des del Mas den Blai, proper al Parc, veia combats aeris entre avions dels dos bàndols i com la metralladora col·locada a la torre del Parc feia foragitar els aparells feixistes.
Els soldats de la Lleva del Biberó, al Parc Samà
Un dels moments més dramàtics del Parc va ser quan a la primavera de 1938 van albergar els joves de la Lleva del Biberó que amb una simple instrucció de tres dies eren enviats "al matadero, com ells deien, al front de lEbre i de Lleida. A la fase final del conflicte, el Parc va funcionar dhospital de convalescència. Per això, testimonis com la Dolors Buil van explicar com el seu pare soldat ferit al Parc, sortia del recinte per anar a veure la seva promesa que treballava dinfermera a lHospital de Sang.
La cinquantena de participants a la visita van poder observar la pervivència de la cuina dels soldats i lentrada dun refugi antiaeri que es troba a la part més propera a lantiga caserna de la Guàrdia Civil (situada fora del recinte). Com a detall esmentar que aquesta visita estava programada per la setmana anterior però va ser suspesa a causa del fort vent que bufava.