Cultura

El refugi de la Guerra Civil del carrer de les Creus obre les seves portes

Per Redacció

Imatge d'un dels accessos al refugi, concretament el que està situat al carrer de les Creus

El passat dissabte a les 12 del migdia es va inaugurar oficialment el refugi de la Guerra Civil del carrer de les Creus. L’Ajuntament de Cambrils va iniciar el setembre de 2007 els treballs de recuperació i posada en valor d’aquesta construcció pública, apareguda a principis de l’any 2006 durant les obres de reforma dels carrers. En concret, al mig de la plaça de l’Església, va aparèixer un dels tres accessos que havia tingut l’esmentada construcció que va protegir la població civil dels atacs aeris de l’exèrcit franquista. La urbanització del carrer de les Creus va permetre localitzar un altre dels accessos, a prop de la confluència amb el carrer de Rovira.

Aquest espai, construït a partir de 1937, és un refugi públic d’una sola galeria feta amb obra de les bòbiles locals i coberta amb volta. Les entrades estaven ubicades davant del número 37 del carrer de les Creus i a l’interior de l’actual col·legi Vedruna, que en aquella època va ser confiscat i era utilitzat com a seu del sindicat UGT; actualment, aquest darrer accés està cegat. L’estreta galeria es troba a entre 8 i 10 metres de profunditat. El seu traçat sinuós estava pensat per disminuir l’efecte de l’ona expansiva de les bombes. Cap a la meitat del seu recorregut es va habilitar un tub de ventilació per tal que les condicions de l’estada al seu interior no fossin tan precàries.

Durant la Guerra Civil, Cambrils va patir directament les conseqüències del conflicte bèl·lic. El municipi va viure el pas continuat de tropes, persones ferides, municions, però també va patir diversos atacs aeris. Entre el 19 de juliol de 1937 i el 10 de desembre de 1938, la ciutat va patir més de 15 atacs que van provocar almenys 11 morts. La presència d’infraestructures de comunicació, el trànsit de tropes cap al front i la proximitat amb Reus i Tarragona van convertir Cambrils en l’objectiu d’aquests atacs.
 
Acció contemplada dins el Pla de Barris

La rehabilitació del refugi ha estat un projecte inclòs dins de les accions contemplades al Pla de Barris del Nucli Antic de Cambrils, subvencionada a parts iguals per l’Ajuntament de Cambrils i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Les obres han permès la neteja, documentació, electrificació, adequació dels accessos amb portes automàtiques, reconstrucció interior dels punts febles i senyalització exterior amb la col·locació de panells identificatius.

En total, el projecte de la primera fase ha invertit prop de 80.000 euros en la recuperació de l’esmentat refugi. Per executar aquestes obres també s’ha comptat amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya. Tots els treballs han permès, aquest passat estiu, adscriure l’edifici al Museu d’Història de Cambrils.

Un espai referent de la història local
 
Tots els treballs realitzats permetran convertir el refugi amb un indret per conèixer un període tan important per la història del país com és la Guerra Civil. A la vegada, possibilitarà portar a terme polítiques actives en favor de la cultura de pau, tal com ja s’ha realitzat aquesta tardor amb la posada en funcionament de l’itinerari educatiu 'La memòria de la pau'. Aquest ha estat el pas previ a l’obertura a la ciutadania d’un espai que pretén ser un referent en la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil en els municipis de rereguarda del Camp de Tarragona i esdevenir un indret inclòs a la Xarxa d’Espai de Memòria de Catalunya.
 
A l’acte inaugural van participar el secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell; l’alcalde de Cambrils, Robert Benaiges; el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils, Joan Recasens; i el regidor de Promoció de Ciutat, Oliver Klein. També va assistir a l’acte la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a Tarragona, Hortènsia Grau.

Comenta aquest article