El poeta barceloní David Castillo repassa la seva trajectòria literària des de la seva "clandestinitat" fins a l'actualitat
 | |
| David Castillo i el director de l'Antena del Coneixement, Ramón García Mateos, el passat divendres al centre Les Basses |
Inicis clandestins
David Castillo va començar a destacar com a poeta els anys 70, en publicacions clandestines, tot i que la seva primera obra publicada va ser l'any 1992 amb la biografia de Bob Dylan. A aquesta obra li van seguir una sèrie de poemaris entre els quals destaca "Game over" amb el què va guanyar el premi Carles Riba. Posteriorment, va iniciar una etapa com a prosista amb novel·les com "El cel de l'infern" que va guanyar el premi Crexells a la millor novel·la catalana de 1999 i "No mires enrere", que va obtenir el premi Sant Jordi de 2001. A banda, també va guanyar tres premis Atlàntida de periodisme. Durant 8 anys va dirigir la revista "Lletra de canvi" i els darrers cinc anys ha estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el jove poeta Marc Sardà va publicar el llibre "Conversaciones con Pepín Bello", que va tenir una gran repercussió crítica.
Un repàs per la seva trajectòria poètica
En la seva visita a Cambrils, David Castillo va fer un recorregut per la seva obra poètica, des dels seus primers poemes quan era un adolescents fins als seus darrers poemes inèdits. Segons va comentar Castillo a Revista Cambrils Diari Digital, "intentaré donar una perspectiva de la meva evolució. Intentar mostrar el que he fet des que no sabia si publicaria fins ara. Vaig començar a escriure des que era un nen, després vaig entrar a treballar a un banc de "botones", i recordo que publicava a les revistes clandestines a canvi de repartit-les". Pel que fa a la temàtica de les seves obres, Castillo va comentar que ha tractat diferents àmbits ben diversos, "des del que podria anomenar-se poesia urbana, fins a poesia amorosa, poesia social i una part que va ser més experimental".
Pel que fa a l'organització de trobades amb el públic i els seus lectors, David Castillo va comentar que, "el contacte amb el públic és quan mires si els poemes funcionen o no. Amb aquesta mena d'actuacions en directe és quan els poemes carburen".