Cultura

L'edifici consistorial acull l'acte de rememoració del Setge de 1640 a causa de la pluja

Per Raquel Samaniego

El vestíbul de l'Ajuntament va aplegar les actuacions de les diferents entitats a causa de la pluja

Més d'un centenar de persones van tornar a rememorar ahir el Setge de 1640, el capítol més tràgic de la història local. L'escenari, però, no va ser la plaça que pren el mateix nom, al costat del portal del carrer Major, sinó que es va haver de celebrar a la Sala de Plens de l'Ajuntament a causa de la pluja. La sala es va quedar petita per recordar aquest fet històric, en el que van ser presents l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, nombrosos regidors i regidores de l'Ajuntament, i com a convidat, el regidor de l'Ajuntament de Perpinyà, Jaume Roure, també vicepresident de la Comunitat de Municipis de Perpinyà Mediterrània i delegat de les Relacions Externes.

Des de fa tres anys, l'acte institucional comença amb una representació teatral per explicar, de manera dinàmica i entenedora, què va ser el Setge de 1640 i quines van ser les seves conseqüències. El duet Forani Teatre van ser els encarregats de dur a terme enguany aquesta actuació. Tot seguit, Robert Benaiges va voler agrair a diferents entitats cambrilenques la seva participació en aquest acte, com són la Colla Gegantera Tota l'Endenga, el Ball de Bastons, els Amics de la Sardana i la Coral Verge del Camí. Cal destacar que també estava prevista l'actuació del Ball de Diables 'Els Cagarrieres' però a conseqüència de la pluja la seva intervenció va haver de ser suspesa.

"A través de la rememoració d'aquest capítol tràgic, es revela que la història de Cambrils encara és viva"

Jaume Roure va ser presentat per l'alcalde de Cambrils com un regidor que lluita per la llengua catalana a la seva terra i que es caracteritza per la seva "convicció de la catalanitat". En el seu torn de paraula, amb un accent català afrancesat, Roure va recordar com Perpinyà també va ser sacsejada per les tropes franceses i com aquestes van destrossar els seus pobles pels volts de 1475. Segons va dir, "aquest trauma de Cambrils ha de ser un orgull perquè encara avui en dia es reconeix a la seva població, i amb reconeixements com aquest, es revela que la història de Cambrils encara és viva".

A Perpinyà, com va dir, "hi ha molta gent que creu que la frontera amb Catalunya és política, no pas territorial. Nosaltres tenim una regidoria de Cultura Catalana, en la que treballem per mantenir vives les tradicions catalanes a la Catalunya Nord".

Actuacions de les diferents entitats per finalitzar l'acte

La Coral Verge del Camí, com ja és tradició, va tancar l'acte institucional, aquesta vegada a la Sala de Plens, amb un parell de cançons tradicionals catalanes i l'Himne Nacional de Catalunya 'Els Segadors'. Posteriorment, el vestíbul va acollir les actuacions de les diferents entitats participants. En primer lloc, va ser la Colla Gegantera Tota l'Endenga qui va fer la seva ballada, seguida pel Ball de Bastons de Cambrils i, per últim, els Amics de la Sardana amb la Cobla Mediterrània. Tot seguit, les autoritats es van desplaçar a la muralla de Cambrils i van penjar corones de llorer al costat del portal del carrer Major.

Comenta aquest article