Es culmina el campanar de lesglésia parroquial després de restar més dun segle inacabat
Moment de la col·locació del pinacle sobre el campanar de l'església de Santa Maria. |
1.300 quilos de ferro, fusta i zenc
La troballa del projecte original de la façana i el campanar de lesglésia a larxiu de lArquebisbat de Tarragona va ser un dels arguments de pes a lhora de prendre aquesta iniciativa. A finals del segle xix, larquitecte diocesà Ramon Sales Ricomà va rebre lencàrrec de restaurar ledifici, en els seus plànols va dibuixar una creu central i lestructura piramidal que ara podem veure. Segons el projecte original el campanar havia de ser cobert amb pedra i rajola vidrada, però finalment sha optat per un acabament format per una estructura metàl·lica recoberta de fusta i planxes de zenc. Tot plegat són 1.300 quilos subjectats per un anclatge especial situat al sostre del segon pis del campanar. Un dels motius que havia endarrerit el projecte era laspecte metàl·lic que mostrava la coberta de zenc, finalment sha pintat lestructura simulant carreus de pedra.
Lany 1894, mossèn Carles Espinach va iniciar la restauració de ledifici, per motius que desconeixem les obres van ser inaugurades deixant inacabat el campanar. Més de 100 anys després, la venda dels terrenys que mossèn Espinach posseïa a lhorta de Santa Maria han permès finalitzar el seu projecte. Segons mossèn Josep Raventós, acabades les obres de la façana, lesglésia mostra laspecte amb el qual havia estat concebuda inicialment. Un altre element que sha afegit és la creu de pedra central, també recollida al projecte inicial del segle xix, que ha estat encomanada per la Parròquia al picapedrer de la Selva del Camp Florenci Andrezani.§ Prossegueixen les obres a laltar major§
Obres de remodelació a l'altar major |
La pintura mural cobrirà les tres parets del presbiteri amb un total de 60 figures. La imatge de la Mare de Déu continuarà presidint laltar major sobre un pedestal. Mossèn Josep Raventós descriu aquestes pintures al full parroquial del mes de març, a la banda de la sagristia, escenes de lanunciació, la visitació i el naixement; seqüència que culmina en les noces de Canà, situades a la part esquerra del fons. Per laltra banda, escenes del ministeri del Senyor, la predicació/anunci de la Bona Nova amb Maria, el Calvari i lascensió, per acabar, a la part dreta al fons, amb la vinguda de lEsperit Sant. Canà i Pentecostes són dos moments àlgids, especialment interessants pel caràcter epifànic en ordre a lEucaristia, i de gran poder pedagògic. Amb aquestes dues sèries es
Dos esbossos realitzats per Llucià Navarro mostrant tal com es preveu que quedi l'altar |