L'estat de la ciutat 2010: "D'espectadors a protagonistes" (discurs íntegre)
LEstat de la Ciutat 2010
En primer lloc vull agrair a la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya la seva invitació a pronunciar, una vegada més, aquesta conferència sobre lestat de la ciutat, un acte que anualment es realitza a les principals ciutats de la demarcació.
I, sobretot, voldria agrair-vos a tots la vostra presència en aquest acte que em permetrà explicar en quin punt es troba la nostra ciutat, quin és el moment de Cambrils respecte a la conjuntura global i quins són els principals reptes daquest any que tot just acabem dencetar, sota la perspectiva del govern municipal. Mals temps per a la política.
Mals temps pels polítics. Avui, després de més de 30 anys de democràcia, lactivitat pública en la gestió dels organismes dels que ens hem dotat per regular la nostra vida comuna, ha tocat fons en la valoració que en fan els ciutadans dels temes que els afecten en la seva activitat quotidiana. Només cal consultar les enquestes.
El ciutadà, sobretot en temps de crisi, percep al polític com el causant de tots els seus mals i el culpa de totes les seves decepcions. Això és el que llegim i veiem cada dia en els mitjans de comunicació.
Què ha passat? Per què ha canviat tant la imatge de la política en tan poc temps? Segurament moltes coses no shan fet bé. Temes conflictius, com el de lEstatut o el de les Vegueries, convertits en instruments de baralla política; missatges poc clars entorn a temes com ara el del cementiri nuclear, etc. Segurament alguns espavilats se nhan aprofitat, encara que no més que en altres àmbits de lactivitat pública o privada. Segurament shan explicat molt bé els drets dels ciutadans i molt poc els deures. Probablement sha anat massa al fons i sha oblidat la forma.
Però, si mirem en la perspectiva daquets darrers anys els canvis a millor del país i de la ciutat, més enllà dalgunes tintes i alguns sorolls, ha valgut la pena ésser una mica protagonista. A pesar de tot.
La nostra no és una feina fàcil, però els projectes realitzats, el contacte amb la gent, la resolució de problemes més enllà dels errors que es puguin cometre, ens donen la perspectiva de la necessitat del treball públic ben fet. Personalment, em sento satisfet de la feina feta i esperançat amb les perspectives immediates de futur de la nostra ciutat, que es plasmen en la planificació feta pel govern municipal de cara a aquest tram final de mandat.
Evitaré parlar del model de ciutat que volem. Lhoritzó el tenim molt clar. La revisió del Pla dOrdenació Urbanística, la implementació de lAgenda 21 i la materialització dun pla dinversions, amb les infraestructures i equipaments necessaris, han estat tres instruments clau per orientar la ciutat cap a un determinat model de ciutat. I per tant, ja el tenim definit. Per això el títol que hem triat per la conferència denguany és Despectadors a protagonistes. Perquè pensem que resumeix duna manera molt precisa el canvi en positiu que ha experimentat la nostra ciutat en els darrers anys, convertint-se en un referent de modernitat i de progrés, en una ciutat adequada a les necessitats dels cambrilencs i cambrilenques, que ha fet un gran salt endavant en tots els àmbits de gestió i, en darrer terme, en una ciutat que ha adquirit un pes específic al conjunt del territori.
El 2009 ha estat un any dur i difícil, marcat per la crisi econòmica que estem patint a nivell mundial. I aquesta recessió ha representat un nou escenari per a les administracions públiques que, degut a la forta reducció dingressos, han hagut de revisar les seves prioritats i objectius.
En aquest sentit, em pregunto per què els impostos shan de veure com un element negatiu. Les ordenances fiscals són linstrument que permet confeccionar el pressupost que dóna cobertura a les necessitats dels ciutadans i, si el cicle econòmic és desfavorable, cal prendre decisions responsables i solidàries amb els ciutadans que estan passant dificultats.
Perquè alguns els ciutadans no perceben que la crisi econòmica també ha arribat a lAjuntament? Perquè alguns ciutadans mantenen el mateix nivell dexigència i a lhora es queixen que hem augmentat lIBI i les escombraries (tot i haver congelat la resta dels impostos i mantenir els nivells impositius per sota de la mitjana dels municipis del voltant)?
A aquests ciutadans voldria parlar-los de solidaritat. Fer-los entendre que si realment volem que la ciutat on vivim continuï donant uns serveis imprescindibles i de qualitat i, alhora, doni cobertura a les necessitats socials, és necessari que siguem solidaris i estem a prop de les persones que no tenen la sort de cara.
Hem de ser absolutament clars i realistes a lhora dexplicar la situació i les xifres. Els ingressos de lactivitat econòmica han patit una davallada dràstica. Només cal comparar les xifres de les diferents partides pressupostàries de any 2006 i les proposades en els pressupostos del 2010. Les necessitats no han baixat, al contrari, shan incrementat en làmbit datenció social. En canvi, els ingressos per afrontar-les han baixat.
El govern ha hagut de replanificar la seva proposta econòmica per adaptar-la al moment. El Pla de sanejament és un exemple clar daquest ajust i daquesta planificació a mig termini, i la seva implantació no sha dinterpretar com una conseqüència de la mala gestió, al contrari, com un element necessari per recuperar els paràmetres destabilitat econòmica lany 2012.
En el cas de Cambrils, la reducció dingressos en el període 2006-2010 ha estat de gairebé 3 milions d'euros. Les baixades més significatives s'han produït als tributs i taxes relacionats amb la construcció i l'activitat econòmica. A més, cal tenir en compte que aquest any, la reducció de les aportacions ordinàries de l'Estat serà del 15%. Aquestes xifres us poden donar una idea de com està la situació.
Però, malgrat aquest context, la ciutat tira endavant. Cambrils no satura. Aquest és el missatge doptimisme moderat que voldria fer arribar a tota la societat cambrilenca.
Tot i que ladministració local no és la que té més competències a lhora de pal·liar els efectes de la crisi, hem posat tota la maquinària necessària per tirar endavant iniciatives que millorin les xifres docupació i per donar lobligada assistència social a les persones que més ho necessiten, per donar resposta immediata a les necessitats derivades de la desacceleració.
No mestendré en aquest capítol perquè al llarg de 2009 hem repetit moltes vegades tot el paquet diniciatives que hem tirat endavant per afrontar de manera directa les noves situacions derivades de la crisi econòmica: com ara diverses activitats de formació de cara a millorar les capacitats professionals, iniciatives de suport als emprenedors, la congelació de la despesa corrent, etc.
Voldria remarcar que lalentiment de lactivitat econòmica no ha fet ni farà baixar la quantitat ni la qualitat dels serveis que dóna lAjuntament. Per això, dintre de les nostres possibilitats i amb el màxim de realisme, es tiraran endavant totes les obres i projectes indispensables per fer avançar la ciutat i, en conseqüència, per millorar el benestar de totes les persones que hi vivim.
Hem fet una revisió dels objectius del Pla de Mandat i shan prioritzat aquelles obres i serveis imprescindibles i que shan pogut dotar de pressupost.
En aquest moment, tenim aprovades les ordenances fiscals i el pressupost general i, per tant, disposem de les eines que ens han de permetre tirar endavant el nostre projecte.
El pla de mandat del govern contemplava quatre grans eixos de treball a desenvolupar al llarg dels quatre anys i que completava el gran projecte de transformació de la ciutat ideat i iniciat en el mandat anterior.
Aquests grans eixos són:
1.- La construcció dequipaments i infraestructures per donar resposta a les necessitats de la ciutat.
2.- La modernització de ladministració municipal per tal de dotar-la dels instruments que permetin un servei al ciutadà excel·lent i de qualitat.
3.- Laposta pel territori, per posicionar Cambrils com una ciutat capdavantera en serveis a la comarca. 4.- La cohesió social, amb la posada en marxa de tota una sèrie dinstruments per fomentar la relació entre els ciutadans i ciutadanes: xarxa veïnal, centres cívics, òrgans de participació, etc
1. Equipaments, infraestructures i serveis
El Pla dinversions dels exercicis 2007, 2008 i 2009 ha significat la creació de multitud de nous serveis, alguns dells encara en construcció per la seva complexitat.
Projectes com lHospital de proximitat, la segona llar dinfants municipal, la tercera fase del parc del Pinaret, la remodelació dels barris de la Llosa, la Parellada i de lEixample Platja, el Centre Cívic del Molí de la Torre, lAteneu juvenil i Centre de Formació, els nous estudis de ràdio i televisió de Cambrils, el Teatre Auditori i Palau de Congressos, la pavimentació de diversos carrers, la renovació de lenllumenat a diferents barris, ladequació de la Torre del Llimó i del Forn del Tallero, la rehabilitació de la Torre de lEsquirol, el nou dipòsit de vehicles o laparcament soterrat de la Plaça de lAjuntament són alguns dels projectes que veuran la llum aquest any 2010.
LAjuntament ha de ser el motor de leconomia local, en tant que és lempresa més important i capaç de crear activitat i recursos. Per això, malgrat que la situació és dura i que hem patit una reducció dràstica dels ingressos a les arques municipals respecte a anys anteriors de bonança econòmica, som partidaris de tirar endavant totes aquestes obres.
A aquests projectes diniciativa municipal cal afegir aquells que ens vénen daltres dadministracions i que enguany i lany vinent han de veure la llum, com ara:
- El tram del Passeig Marítim a la zona dHorta de Santa Maria, que significarà la connexió definitiva de tota la façana marítima.
- Lespigó a Cambrils Mediterrani
- Larranjament de la desembocadura de les Rieres de Riudoms i Riudecanyes
- El nou traçat ferroviari i nova estació de tren
- La desafectació de lantiga carretera N-340
- La nova sortida a lautopista pel costat del cementiri
- Les noves oficines del Servei dOcupació de Catalunya (SOC)
- La nova estació dautobusos
- Lampliació de la depuradora
- El CEIP La Bòbila
- El Centre de Recursos Pedagògics a Mas Clariana
- El CAP a Mas Clariana
- La construcció duna nova Residència per a la gent gran
- La llar residència per a persones amb discapacitat intel·lectual
- La llar residència i centre datenció diürna per a persones amb discapacitat intel·lectual
- El Consorci de Benestar Social
No em voldria allargar anomenant tota la llista dactuacions previstes. Però per tal que en conegueu els detalls, us hem facilitat linforme sobre lestat dexecució dels projectes inclosos al Pla de Mandat 2007-2011 que vam fer públic el passat més doctubre. En aquest informe també adjuntàvem la feina feta des de linici del mandat. Si teniu interès en consultar aquesta informació la trobareu al web municipal: www.cambrils.org.
També és cert que no tot són flors i violes. Alguns projectes tenen dificultats, producte de la situació econòmica en algun cas, però també de la manca dentesa amb altres administracions, en altres casos. Per exemple, laprovació definitiva del polígon de les Comes i, sobretot, de Belianes, pel fet que la direcció general de Carreteres vol que es desdobli la carretera de Montbrió quan la planificació que hem fet nosaltres no ho contempla.
Tot i que la setmana passada vam desbloquejar el tema amb un acord a tres bandes, Generalitat, ajuntament i propietaris, que permetrà tirar endavant laprovació definitiva del polígon industrial, els propers dies.
Per exemple, en la millora de la carretera de Misericòrdia que garanteixi la seguretat dels conductors.
Per exemple, la creació de lÀrea Metropolitana del Taxi o la instal·lació del Registre de la propietat.
El retard en la construcció de vivendes dotacionals a Mas Clariana i Camí del Corralet.
En la signatura del conveni de traspàs de la N-340 i, per tant, lexecució del projecte de remodelació daquest tram tant important, des de punt de vista de la centralitat urbana.
Per contra, es produeixen bones noticies. Ja sens ha concedit el nou CAP de Vilafortuny. Ja estem en disposició de cedir els terrenys perquè es pugui construir properament al costat del centre cívic de Vilafortuny.
Finalment, un element cabdal en el foment de la inversió pública ha estat lajuda del govern central, que sha produït lany 2009 a través dels fons FEIL, que ha suposat una injecció de prop més de 5 milions deuros destinats a la construcció de l Ateneu Juvenil i Centre de Formació a lAvinguda dHorta de Santa Maria i a la substitució de llumeneres a la zona del Molí de la Torre i Raval de Gràcia.
En linforme que us hem facilitat també trobareu els projectes que hem demanat per als fons FEIL de 2010, que pugen a 2,8 milions deuros entre inversions i programes de naturalesa social.
2. Modernització de l'administració, gestió de qualitat
La feina en la millora dels serveis al ciutadà, transformant la gestió de ladministració municipal, dotant-la de recursos i mecanismes que permetin avançar en qualitat, ha estat una obsessió daquest govern. Si fem una retrospectiva històrica dels darrers 6-7 anys, el canvi ha estat de 180 graus.
És cert que aquest és un tema del que no sen parla massa perquè una vegada tacostumes als nous serveis es difícil recordar i visualitzar com era la situació anteriorment, però el canvi ha estat radical, des de la posada en marxa de lOficina dAtenció Ciutadana.
En aquest sentit, permeteu-me compartir amb vosaltres la il·lusió dhaver estat un dels primers municipis en posar en marxa la Carpeta Ciutadana, que permet realitzar tràmits administratius per internet des de lordinador de casa.
Es tracta dun nou canal de comunicació entre ladministració i el ciutadà que permet accedir a un espai personalitzat per consultar dades i realitzar tràmits des de lordinador sense necessitat danar a lAjuntament.
Per accedir-hi, cal disposar del Certificat Digital, que és el que garanteix la nostra identitat a la xarxa, permet operar amb ladministració de forma segura i confidencial, signar documents electrònics i realitzar tràmits amb plena validesa legal. És gratuït i el fem al moment a lOficina dAtenció Ciutadana.
Una vegada disposem del Certificat digital, shi pot accedir des del portal de lAjuntament, tal com podeu veure a la diapositiva, o directament des de ladreça www.ecambrils.cat.
I una vegada ens identifiquem, sens presenta la funcionalitat segons el nostre perfil ja sigui com ha habitant, com a contribuent o com a proveïdor de lAjuntament.
En aquests moments, la Carpeta ciutadana permet realitzar tràmits com ara consultar dades dempadronament i obtenir volants dempadronament i de convivència, consultar tributs de padrons fiscals, consultar la situació dels impostos i pagar-los, obtenir duplicats de rebuts, justificants de pagament, consultar lestat i seguiment de la tramitació dels expedients, etc.
També dóna la possibilitat de rebre alertes i de navegar pel web municipal des del telèfon mòbil i matricular-se als cursos de formació que ofereix lAjuntament. Aquest mateix matí hem presentat el portal de la Borsa de Treball Municipal, amb un web específic on presentar currículums i ofertes de treball i poder fer creuaments de dades.
Estem satisfets de lacollida que ha tingut al posada en marxa de ladministració electrònica entre els ciutadans. Per donar algunes xifres, lany passat es van emetre més de 1.300 certificats electrònics i en el què portem dany, ja nhem fet 52.
Amb 9 mesos de funcionament, hi ha hagut 531 accessos a la carpeta ciutadana i hores dara compta amb 127 usuaris. Properament, posarem en marxa leOAC, és a dir, oficines electròniques datenció ciutadana, que ens permetran accedir a la informació de lajuntament respecte a tràmits, gestions, serveis, organitzacions, etc i també pagar les taxes i tributs des de qualsevol dispositiu. Aquest nou servei inclou la instal·lació duna mena de caixer automàtic a través del qual es podrà accedir a informació de lajuntament. És un servei per aquelles persones que no tenen connexió a internet i serà una prova pilot que té èxit, els terminals es podran estendre pels edificis municipals.
Properament, farem públic el Registre electrònic pels tràmits telemàtics, on es podrà registrar lentrada dels tràmits i gestions amb plena validesa legal sense haver de presentar-se al registre dentrada de la OAC de forma presencial. En el marc de la millora contínua i la innovació a la nostra organització, també estem treballant en lelaboració de les Cartes de Serveis en les quals sestableixen els serveis públics que donem al ciutadà i els estàndards de qualitat que ens comprometem a oferir. Per tant, el ciutadà sabrà, per endavant, quina mena de servei pot esperar i sota quins paràmetres de qualitat, així com els drets que té en relació als mateixos.
I això no satura. La feina en la millora de ladministració ha de ser continuada i per tant seguirem treballant en aquest aspecte per tal daconseguir ser un referent en qualitat de gestió i atenció. Temes com latenció en làrea de policia, que amb el futur nou edifici ha de resoldres, temes com la dispersió dels ens municipals, temes com lautomatització dalguns tràmits que en aquests moments encara són complexes, com la petició de llicències dobres i activitats, són alguns dels temes en què estem treballant per oferir-los en un futur proper.
3. Lideratge territorial
Els darrers anys, la nostra ciutat sha convertit en un referent de serveis al territori. Una sèrie de projectes han fet aquest lideratge més que evident: Secomsa residus i Secomsa aigües, lHospital de proximitat, lexpedició del DNI, la comissaria dels Mossos dEsquadra; el Centre de Recursos Pedagògics o el Consorci per a la Televisió Local del Camp.
Després de tres anys demissió, Televisió de Cambrils ha experimentat un canvi tecnològic històric, abandonant definitivament la televisió analògica, substituint-la per la televisió digital, amb el gran nombre davantatges que aquesta comporta. El Consorci de la Televisió Digital del Camp, que Cambrils presideix, ens va encomanar la posada en marxa del Canal TDCamp i Televisió de Cambrils va iniciar les emissions digitals a través daquest canal.
Això comporta una nova manera de fer televisió. Significa que Cambrils es converteix en el centre de producció audiovisual públic de la comarca del Baix Camp, en una nova plataforma dinformació a lexterior de la vitalitat dels municipis, i que es posa al servei del territori i de la seva gent. En definitiva, en un nou mitjà de comunicació per a la comarca i el seu entorn dinfluència.
Més endavant, també donarà al mitjà un munt de possibilitats noves de comunicació amb els ciutadans, ja que la televisió digital serà una nova eina de relació directa amb les llars, des don es podrà arribar a consultar lactualitat dun ajuntament i, fins i tot, a conèixer lopinió de la població a través dels serveis que oferirà la tecnologia digital.
Vam encetar aquesta nova etapa coincidint amb el dia de la Immaculada, el passat 8 de desembre, just quan Televisió de Cambrils feia tres anys que havia iniciat les emissions. Una etapa que, sens dubte, convertirà la nostra ciutat en un referent audiovisual a les comarques del sud de Catalunya.
Avui en dia no es pot entendre el territori sense tenir en compte Cambrils. És la quarta ciutat de la demarcació de Tarragona, i els darrers anys ha assolit un lloc rellevant donat el seu pes econòmic i demogràfic, conformant un dels vèrtex del nucli dur del Camp de Tarragona, la segona àrea metropolitana del país. I aquest és el camí a seguir.
Properament tindrem loficina del Registre de la Propietat i una delegació del Servei dOcupació de Catalunya. De fet, el Departament de Treball de la Generalitat ja ha iniciat la construcció de l oficina del SOC a la nostra ciutat, amb l'objectiu de millorar i agilitzar el servei als usuaris. Es tracta dun local al carrer de Jaume Ferran amb la confluència del carrer de Moragues i Barret, que acollirà aquest nou servei ciutadà, per descongestionar l'oficina de Reus, que actualment cobreix tots els municipis de la comarca del Baix Camp.
També posarem en marxa, junt amb el Consell Comarcal, el Consorci de Serveis socials, projectes tots ells que donen un clar lideratge territorial a la nostra ciutat.
Es tracta dun consorci per gestionar els serveis socials a tot el Baix Camp. Aquest nou ens, impulsat pel departament dAcció Social i Ciutadania de la Generalitat, neix amb lobjectiu de construir i gestionar un nou model de serveis socials que respongui a les demandes i necessitats del territori i millorar la qualitat dels serveis datenció a les persones. Aquest consorci aglutinarà tots els treballadors dels serveis socials dels diferents municipis del Baix Camp i aquesta suma desforços permetrà rendibilitzar els recursos i treballar en nou reptes. Es multiplicarà leficàcia i leficiència en la prestació dels serveis socials, donant una nova dimensió als serveis de proximitat, cosa que enfortirà la cohesió social i la qualitat de vida de les persones.
Es tracta del primer consorci públic de gestió dels serveis socials del Camp de Tarragona i el primer de Catalunya, per dimensió, en tant que donarà servei a 87.000 habitants. Estarà integrat per cent professionals de serveis bàsics i especialitzats i tindrà un pressupost anual de 4.500.000 euros, dels quals 2.500.000 els aportarà la Generalitat.
El consorci tindrà la seu a ledifici del Forn del Tallero, que dóna als carrers Gràcia i Vidal i Barraquer, i consta de planta baixa i tres pisos. En aquesta seu hi tindrà lloc lactivitat administrativa del consorci, però lusuari continuarà essent atès al seu propi municipi, com fins ara. Finalment, deixeu-me un minut per parlar del tema estrella en el territori dels darrers mesos: la creació de la Vegueria i la seva capitalitat.
En els darrers anys havíem aconseguit una unitat territorial dacció, producte de lacord i el consens en bona part del temes: la proposta de desbloquejar el Consorci del Camp i propostes respecte als diferents plans que la Generalitat està posant en marxa al territori, com ara el Pla territorial recentment aprovat.
Consens reconegut i aplaudit per tothom. No pot ser que un tema, permeteu-me que us digui secundari des del punt de vista de Cambrils, trenqui aquesta dinàmica. Cal dialogar fins on calgui per fer veure a tots els sectors socials i econòmics de Reus i Tarragona que la baralla no ens porta en lloc i que tots i perdem. Per tant, menys manifestacions, menys manifestos i més diàleg.
Ser capital és exercir com a tal i que els altres et percebin com a ciutat al servei de la resta del territori.
4. Cohesió social
Laugment en la complexitat de les nostres societats ha fet que en els últims anys la participació ciutadana shagi entès com una necessitat que calia impulsar des de les administracions públiques. A Cambrils ho vam tenir clar des del primer dia i hem estat un ajuntament pioner en impulsar polítiques de participació ciutadana en el nostre territori.
Però la finalitat no era fer participació perquè sí, perquè estava de moda, sinó per cohesionar socialment Cambrils i augmentar la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes.
És en aquest sentit que ens interessava com aconseguir deliberar amb la ciutadania les polítiques públiques que ens afecten a tots plegats, com anar teixint espais de relació conjunta, com afavorir canals i moments de trobada on col·laborar entre tots els que formem part de Cambrils.
Hem facilitat eines per recolzar lassociacionisme, perquè creiem amb lautonomia i capacitat crítica de les entitats, en representació de nostra ciutadania, que ha de ser capaç dorganitzar-se, de proposar iniciatives i projectes conjunts amb lajuntament per aconseguir fer de Cambrils una ciutat cohesionada.
A través de les associacions hem treballat en plans de formació contínua, prestació del Servei dAssessorament a Entitats, disposició dun Portal web dassociacions, espais de comunicació i difusió amb la ciutadania: taulell informatiu i banc de recursos, lorganització de la Mostra dEntitats com a moment culminant de relació entre associacions i obertura i proximitat a la ciutadania, etc. Amb aquest treball shan enfortit diverses associacions i se nhan creat de noves en tots els àmbits sectorials: dones, de lleure, esportives, de cooperació, veïnals, culturals, de dinamització, dimmigrants, dajuda mútua, ..etc
Hem apostat pels Consells Consultius, tant sectorials com de barri, com espais de trobada formals i amb voluntat de diàleg i de compromís per a planificar conjuntament les polítiques públiques municipals.
En aquests moments, a Cambrils lestructura de Consells Consultius està viva, dinàmica, en funcionament, cada un al seu ritme, però amb vocació de servei públic. Així recentment shan posat en marxa els Consells Consultius: a nivell de barris el del Regueral i sol Cambrils i el de la Parellada-Pinaret, i sectorialment: el de Seguretat, de Mobilitat, de la Dona, i el Consell dInfants, un òrgan que ens fa especial il·lusió perquè creiem que ha de ser des de la LEstat de la Ciutat 2010 · 16
infància que sincorpori la cultura democràtica i els valors de la cohesió social als nostres infant si futurs adults.
I tota aquesta força associativa que disposa daquests consells consultius necessita dun tercer element per a materialitzar i arrelar, necessita del suport de la Xarxa de Centres Cívics i equipaments públics que permetin esdevenir lloc de trobada de les entitats i veïns i veïnes de cada barri.
Amb els futurs equipaments de Molí de la Torre, el de la Llosa i la Torre del Llimó al Barri antic són lespai referent per a la dinamització comunitària, per a que arrelin aquella relació i valors que fan de Cambrils una ciutat cohesionada.
Afrontem el nou any amb moltes ganes de tirar endavant tots aquests importants reptes. Des daquí us vull fer arribar un missatge doptimisme perquè ens hem dotat dels mecanismes que ens permetran afrontar les necessitats de la població.
Però també us demano implicació. Perquè Cambrils som tots. Les entitats, les associacions veïnals, els agents econòmics, els agents socials, els ciutadans i ciutadanes a títol individual. Per això, cal que tot ens impliquem, cal que tots posem el nostre gra de sorra per fer realitat tots els projectes que faran avançar la nostra ciutat. Cal que treballem plegats perquè Cambrils no saturi.
Cambrils es una ciutat per a les persones, que conserva la seva identitat mil·lenària però que sha sabut adaptar als temps per tal de respondre a les noves necessitats que els seus ciutadans i ciutadanes reclamen. Una ciutat dinàmica i emprenedora, pol datracció festiva i cultural, destinació gastronòmica de primer ordre, una ciutat educadora, jove, que fomenta lesport, integradora, solidària i cívica. Una ciutat turística però que té en els seus ciutadans i ciutadanes el seu principal actiu.
Per tot això Cambrils està de moda i és un referent de qualitat de vida en el marc del Camp de Tarragona. Gràcies per la vostra atenció i per loportunitat que mha donat el Col·legi de Periodistes dexplicar la meva visió de lestat actual i de les perspectives de futur de la nostra ciutat, a la que tots estimem i a la que tinc el privilegi de representar.
En primer lloc vull agrair a la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya la seva invitació a pronunciar, una vegada més, aquesta conferència sobre lestat de la ciutat, un acte que anualment es realitza a les principals ciutats de la demarcació.
I, sobretot, voldria agrair-vos a tots la vostra presència en aquest acte que em permetrà explicar en quin punt es troba la nostra ciutat, quin és el moment de Cambrils respecte a la conjuntura global i quins són els principals reptes daquest any que tot just acabem dencetar, sota la perspectiva del govern municipal. Mals temps per a la política.
Mals temps pels polítics. Avui, després de més de 30 anys de democràcia, lactivitat pública en la gestió dels organismes dels que ens hem dotat per regular la nostra vida comuna, ha tocat fons en la valoració que en fan els ciutadans dels temes que els afecten en la seva activitat quotidiana. Només cal consultar les enquestes.
El ciutadà, sobretot en temps de crisi, percep al polític com el causant de tots els seus mals i el culpa de totes les seves decepcions. Això és el que llegim i veiem cada dia en els mitjans de comunicació.
Què ha passat? Per què ha canviat tant la imatge de la política en tan poc temps? Segurament moltes coses no shan fet bé. Temes conflictius, com el de lEstatut o el de les Vegueries, convertits en instruments de baralla política; missatges poc clars entorn a temes com ara el del cementiri nuclear, etc. Segurament alguns espavilats se nhan aprofitat, encara que no més que en altres àmbits de lactivitat pública o privada. Segurament shan explicat molt bé els drets dels ciutadans i molt poc els deures. Probablement sha anat massa al fons i sha oblidat la forma.
Però, si mirem en la perspectiva daquets darrers anys els canvis a millor del país i de la ciutat, més enllà dalgunes tintes i alguns sorolls, ha valgut la pena ésser una mica protagonista. A pesar de tot.
La nostra no és una feina fàcil, però els projectes realitzats, el contacte amb la gent, la resolució de problemes més enllà dels errors que es puguin cometre, ens donen la perspectiva de la necessitat del treball públic ben fet. Personalment, em sento satisfet de la feina feta i esperançat amb les perspectives immediates de futur de la nostra ciutat, que es plasmen en la planificació feta pel govern municipal de cara a aquest tram final de mandat.
Evitaré parlar del model de ciutat que volem. Lhoritzó el tenim molt clar. La revisió del Pla dOrdenació Urbanística, la implementació de lAgenda 21 i la materialització dun pla dinversions, amb les infraestructures i equipaments necessaris, han estat tres instruments clau per orientar la ciutat cap a un determinat model de ciutat. I per tant, ja el tenim definit. Per això el títol que hem triat per la conferència denguany és Despectadors a protagonistes. Perquè pensem que resumeix duna manera molt precisa el canvi en positiu que ha experimentat la nostra ciutat en els darrers anys, convertint-se en un referent de modernitat i de progrés, en una ciutat adequada a les necessitats dels cambrilencs i cambrilenques, que ha fet un gran salt endavant en tots els àmbits de gestió i, en darrer terme, en una ciutat que ha adquirit un pes específic al conjunt del territori.
El 2009 ha estat un any dur i difícil, marcat per la crisi econòmica que estem patint a nivell mundial. I aquesta recessió ha representat un nou escenari per a les administracions públiques que, degut a la forta reducció dingressos, han hagut de revisar les seves prioritats i objectius.
En aquest sentit, em pregunto per què els impostos shan de veure com un element negatiu. Les ordenances fiscals són linstrument que permet confeccionar el pressupost que dóna cobertura a les necessitats dels ciutadans i, si el cicle econòmic és desfavorable, cal prendre decisions responsables i solidàries amb els ciutadans que estan passant dificultats.
Perquè alguns els ciutadans no perceben que la crisi econòmica també ha arribat a lAjuntament? Perquè alguns ciutadans mantenen el mateix nivell dexigència i a lhora es queixen que hem augmentat lIBI i les escombraries (tot i haver congelat la resta dels impostos i mantenir els nivells impositius per sota de la mitjana dels municipis del voltant)?
A aquests ciutadans voldria parlar-los de solidaritat. Fer-los entendre que si realment volem que la ciutat on vivim continuï donant uns serveis imprescindibles i de qualitat i, alhora, doni cobertura a les necessitats socials, és necessari que siguem solidaris i estem a prop de les persones que no tenen la sort de cara.
Hem de ser absolutament clars i realistes a lhora dexplicar la situació i les xifres. Els ingressos de lactivitat econòmica han patit una davallada dràstica. Només cal comparar les xifres de les diferents partides pressupostàries de any 2006 i les proposades en els pressupostos del 2010. Les necessitats no han baixat, al contrari, shan incrementat en làmbit datenció social. En canvi, els ingressos per afrontar-les han baixat.
El govern ha hagut de replanificar la seva proposta econòmica per adaptar-la al moment. El Pla de sanejament és un exemple clar daquest ajust i daquesta planificació a mig termini, i la seva implantació no sha dinterpretar com una conseqüència de la mala gestió, al contrari, com un element necessari per recuperar els paràmetres destabilitat econòmica lany 2012.
En el cas de Cambrils, la reducció dingressos en el període 2006-2010 ha estat de gairebé 3 milions d'euros. Les baixades més significatives s'han produït als tributs i taxes relacionats amb la construcció i l'activitat econòmica. A més, cal tenir en compte que aquest any, la reducció de les aportacions ordinàries de l'Estat serà del 15%. Aquestes xifres us poden donar una idea de com està la situació.
Però, malgrat aquest context, la ciutat tira endavant. Cambrils no satura. Aquest és el missatge doptimisme moderat que voldria fer arribar a tota la societat cambrilenca.
Tot i que ladministració local no és la que té més competències a lhora de pal·liar els efectes de la crisi, hem posat tota la maquinària necessària per tirar endavant iniciatives que millorin les xifres docupació i per donar lobligada assistència social a les persones que més ho necessiten, per donar resposta immediata a les necessitats derivades de la desacceleració.
No mestendré en aquest capítol perquè al llarg de 2009 hem repetit moltes vegades tot el paquet diniciatives que hem tirat endavant per afrontar de manera directa les noves situacions derivades de la crisi econòmica: com ara diverses activitats de formació de cara a millorar les capacitats professionals, iniciatives de suport als emprenedors, la congelació de la despesa corrent, etc.
Voldria remarcar que lalentiment de lactivitat econòmica no ha fet ni farà baixar la quantitat ni la qualitat dels serveis que dóna lAjuntament. Per això, dintre de les nostres possibilitats i amb el màxim de realisme, es tiraran endavant totes les obres i projectes indispensables per fer avançar la ciutat i, en conseqüència, per millorar el benestar de totes les persones que hi vivim.
Hem fet una revisió dels objectius del Pla de Mandat i shan prioritzat aquelles obres i serveis imprescindibles i que shan pogut dotar de pressupost.
En aquest moment, tenim aprovades les ordenances fiscals i el pressupost general i, per tant, disposem de les eines que ens han de permetre tirar endavant el nostre projecte.
El pla de mandat del govern contemplava quatre grans eixos de treball a desenvolupar al llarg dels quatre anys i que completava el gran projecte de transformació de la ciutat ideat i iniciat en el mandat anterior.
Aquests grans eixos són:
1.- La construcció dequipaments i infraestructures per donar resposta a les necessitats de la ciutat.
2.- La modernització de ladministració municipal per tal de dotar-la dels instruments que permetin un servei al ciutadà excel·lent i de qualitat.
3.- Laposta pel territori, per posicionar Cambrils com una ciutat capdavantera en serveis a la comarca. 4.- La cohesió social, amb la posada en marxa de tota una sèrie dinstruments per fomentar la relació entre els ciutadans i ciutadanes: xarxa veïnal, centres cívics, òrgans de participació, etc
1. Equipaments, infraestructures i serveis
El Pla dinversions dels exercicis 2007, 2008 i 2009 ha significat la creació de multitud de nous serveis, alguns dells encara en construcció per la seva complexitat.
Projectes com lHospital de proximitat, la segona llar dinfants municipal, la tercera fase del parc del Pinaret, la remodelació dels barris de la Llosa, la Parellada i de lEixample Platja, el Centre Cívic del Molí de la Torre, lAteneu juvenil i Centre de Formació, els nous estudis de ràdio i televisió de Cambrils, el Teatre Auditori i Palau de Congressos, la pavimentació de diversos carrers, la renovació de lenllumenat a diferents barris, ladequació de la Torre del Llimó i del Forn del Tallero, la rehabilitació de la Torre de lEsquirol, el nou dipòsit de vehicles o laparcament soterrat de la Plaça de lAjuntament són alguns dels projectes que veuran la llum aquest any 2010.
LAjuntament ha de ser el motor de leconomia local, en tant que és lempresa més important i capaç de crear activitat i recursos. Per això, malgrat que la situació és dura i que hem patit una reducció dràstica dels ingressos a les arques municipals respecte a anys anteriors de bonança econòmica, som partidaris de tirar endavant totes aquestes obres.
A aquests projectes diniciativa municipal cal afegir aquells que ens vénen daltres dadministracions i que enguany i lany vinent han de veure la llum, com ara:
- El tram del Passeig Marítim a la zona dHorta de Santa Maria, que significarà la connexió definitiva de tota la façana marítima.
- Lespigó a Cambrils Mediterrani
- Larranjament de la desembocadura de les Rieres de Riudoms i Riudecanyes
- El nou traçat ferroviari i nova estació de tren
- La desafectació de lantiga carretera N-340
- La nova sortida a lautopista pel costat del cementiri
- Les noves oficines del Servei dOcupació de Catalunya (SOC)
- La nova estació dautobusos
- Lampliació de la depuradora
- El CEIP La Bòbila
- El Centre de Recursos Pedagògics a Mas Clariana
- El CAP a Mas Clariana
- La construcció duna nova Residència per a la gent gran
- La llar residència per a persones amb discapacitat intel·lectual
- La llar residència i centre datenció diürna per a persones amb discapacitat intel·lectual
- El Consorci de Benestar Social
No em voldria allargar anomenant tota la llista dactuacions previstes. Però per tal que en conegueu els detalls, us hem facilitat linforme sobre lestat dexecució dels projectes inclosos al Pla de Mandat 2007-2011 que vam fer públic el passat més doctubre. En aquest informe també adjuntàvem la feina feta des de linici del mandat. Si teniu interès en consultar aquesta informació la trobareu al web municipal: www.cambrils.org.
També és cert que no tot són flors i violes. Alguns projectes tenen dificultats, producte de la situació econòmica en algun cas, però també de la manca dentesa amb altres administracions, en altres casos. Per exemple, laprovació definitiva del polígon de les Comes i, sobretot, de Belianes, pel fet que la direcció general de Carreteres vol que es desdobli la carretera de Montbrió quan la planificació que hem fet nosaltres no ho contempla.
Tot i que la setmana passada vam desbloquejar el tema amb un acord a tres bandes, Generalitat, ajuntament i propietaris, que permetrà tirar endavant laprovació definitiva del polígon industrial, els propers dies.
Per exemple, en la millora de la carretera de Misericòrdia que garanteixi la seguretat dels conductors.
Per exemple, la creació de lÀrea Metropolitana del Taxi o la instal·lació del Registre de la propietat.
El retard en la construcció de vivendes dotacionals a Mas Clariana i Camí del Corralet.
En la signatura del conveni de traspàs de la N-340 i, per tant, lexecució del projecte de remodelació daquest tram tant important, des de punt de vista de la centralitat urbana.
Per contra, es produeixen bones noticies. Ja sens ha concedit el nou CAP de Vilafortuny. Ja estem en disposició de cedir els terrenys perquè es pugui construir properament al costat del centre cívic de Vilafortuny.
Finalment, un element cabdal en el foment de la inversió pública ha estat lajuda del govern central, que sha produït lany 2009 a través dels fons FEIL, que ha suposat una injecció de prop més de 5 milions deuros destinats a la construcció de l Ateneu Juvenil i Centre de Formació a lAvinguda dHorta de Santa Maria i a la substitució de llumeneres a la zona del Molí de la Torre i Raval de Gràcia.
En linforme que us hem facilitat també trobareu els projectes que hem demanat per als fons FEIL de 2010, que pugen a 2,8 milions deuros entre inversions i programes de naturalesa social.
2. Modernització de l'administració, gestió de qualitat
La feina en la millora dels serveis al ciutadà, transformant la gestió de ladministració municipal, dotant-la de recursos i mecanismes que permetin avançar en qualitat, ha estat una obsessió daquest govern. Si fem una retrospectiva històrica dels darrers 6-7 anys, el canvi ha estat de 180 graus.
És cert que aquest és un tema del que no sen parla massa perquè una vegada tacostumes als nous serveis es difícil recordar i visualitzar com era la situació anteriorment, però el canvi ha estat radical, des de la posada en marxa de lOficina dAtenció Ciutadana.
En aquest sentit, permeteu-me compartir amb vosaltres la il·lusió dhaver estat un dels primers municipis en posar en marxa la Carpeta Ciutadana, que permet realitzar tràmits administratius per internet des de lordinador de casa.
Es tracta dun nou canal de comunicació entre ladministració i el ciutadà que permet accedir a un espai personalitzat per consultar dades i realitzar tràmits des de lordinador sense necessitat danar a lAjuntament.
Per accedir-hi, cal disposar del Certificat Digital, que és el que garanteix la nostra identitat a la xarxa, permet operar amb ladministració de forma segura i confidencial, signar documents electrònics i realitzar tràmits amb plena validesa legal. És gratuït i el fem al moment a lOficina dAtenció Ciutadana.
Una vegada disposem del Certificat digital, shi pot accedir des del portal de lAjuntament, tal com podeu veure a la diapositiva, o directament des de ladreça www.ecambrils.cat.
I una vegada ens identifiquem, sens presenta la funcionalitat segons el nostre perfil ja sigui com ha habitant, com a contribuent o com a proveïdor de lAjuntament.
En aquests moments, la Carpeta ciutadana permet realitzar tràmits com ara consultar dades dempadronament i obtenir volants dempadronament i de convivència, consultar tributs de padrons fiscals, consultar la situació dels impostos i pagar-los, obtenir duplicats de rebuts, justificants de pagament, consultar lestat i seguiment de la tramitació dels expedients, etc.
També dóna la possibilitat de rebre alertes i de navegar pel web municipal des del telèfon mòbil i matricular-se als cursos de formació que ofereix lAjuntament. Aquest mateix matí hem presentat el portal de la Borsa de Treball Municipal, amb un web específic on presentar currículums i ofertes de treball i poder fer creuaments de dades.
Estem satisfets de lacollida que ha tingut al posada en marxa de ladministració electrònica entre els ciutadans. Per donar algunes xifres, lany passat es van emetre més de 1.300 certificats electrònics i en el què portem dany, ja nhem fet 52.
Amb 9 mesos de funcionament, hi ha hagut 531 accessos a la carpeta ciutadana i hores dara compta amb 127 usuaris. Properament, posarem en marxa leOAC, és a dir, oficines electròniques datenció ciutadana, que ens permetran accedir a la informació de lajuntament respecte a tràmits, gestions, serveis, organitzacions, etc i també pagar les taxes i tributs des de qualsevol dispositiu. Aquest nou servei inclou la instal·lació duna mena de caixer automàtic a través del qual es podrà accedir a informació de lajuntament. És un servei per aquelles persones que no tenen connexió a internet i serà una prova pilot que té èxit, els terminals es podran estendre pels edificis municipals.
Properament, farem públic el Registre electrònic pels tràmits telemàtics, on es podrà registrar lentrada dels tràmits i gestions amb plena validesa legal sense haver de presentar-se al registre dentrada de la OAC de forma presencial. En el marc de la millora contínua i la innovació a la nostra organització, també estem treballant en lelaboració de les Cartes de Serveis en les quals sestableixen els serveis públics que donem al ciutadà i els estàndards de qualitat que ens comprometem a oferir. Per tant, el ciutadà sabrà, per endavant, quina mena de servei pot esperar i sota quins paràmetres de qualitat, així com els drets que té en relació als mateixos.
I això no satura. La feina en la millora de ladministració ha de ser continuada i per tant seguirem treballant en aquest aspecte per tal daconseguir ser un referent en qualitat de gestió i atenció. Temes com latenció en làrea de policia, que amb el futur nou edifici ha de resoldres, temes com la dispersió dels ens municipals, temes com lautomatització dalguns tràmits que en aquests moments encara són complexes, com la petició de llicències dobres i activitats, són alguns dels temes en què estem treballant per oferir-los en un futur proper.
3. Lideratge territorial
Els darrers anys, la nostra ciutat sha convertit en un referent de serveis al territori. Una sèrie de projectes han fet aquest lideratge més que evident: Secomsa residus i Secomsa aigües, lHospital de proximitat, lexpedició del DNI, la comissaria dels Mossos dEsquadra; el Centre de Recursos Pedagògics o el Consorci per a la Televisió Local del Camp.
Després de tres anys demissió, Televisió de Cambrils ha experimentat un canvi tecnològic històric, abandonant definitivament la televisió analògica, substituint-la per la televisió digital, amb el gran nombre davantatges que aquesta comporta. El Consorci de la Televisió Digital del Camp, que Cambrils presideix, ens va encomanar la posada en marxa del Canal TDCamp i Televisió de Cambrils va iniciar les emissions digitals a través daquest canal.
Això comporta una nova manera de fer televisió. Significa que Cambrils es converteix en el centre de producció audiovisual públic de la comarca del Baix Camp, en una nova plataforma dinformació a lexterior de la vitalitat dels municipis, i que es posa al servei del territori i de la seva gent. En definitiva, en un nou mitjà de comunicació per a la comarca i el seu entorn dinfluència.
Més endavant, també donarà al mitjà un munt de possibilitats noves de comunicació amb els ciutadans, ja que la televisió digital serà una nova eina de relació directa amb les llars, des don es podrà arribar a consultar lactualitat dun ajuntament i, fins i tot, a conèixer lopinió de la població a través dels serveis que oferirà la tecnologia digital.
Vam encetar aquesta nova etapa coincidint amb el dia de la Immaculada, el passat 8 de desembre, just quan Televisió de Cambrils feia tres anys que havia iniciat les emissions. Una etapa que, sens dubte, convertirà la nostra ciutat en un referent audiovisual a les comarques del sud de Catalunya.
Avui en dia no es pot entendre el territori sense tenir en compte Cambrils. És la quarta ciutat de la demarcació de Tarragona, i els darrers anys ha assolit un lloc rellevant donat el seu pes econòmic i demogràfic, conformant un dels vèrtex del nucli dur del Camp de Tarragona, la segona àrea metropolitana del país. I aquest és el camí a seguir.
Properament tindrem loficina del Registre de la Propietat i una delegació del Servei dOcupació de Catalunya. De fet, el Departament de Treball de la Generalitat ja ha iniciat la construcció de l oficina del SOC a la nostra ciutat, amb l'objectiu de millorar i agilitzar el servei als usuaris. Es tracta dun local al carrer de Jaume Ferran amb la confluència del carrer de Moragues i Barret, que acollirà aquest nou servei ciutadà, per descongestionar l'oficina de Reus, que actualment cobreix tots els municipis de la comarca del Baix Camp.
També posarem en marxa, junt amb el Consell Comarcal, el Consorci de Serveis socials, projectes tots ells que donen un clar lideratge territorial a la nostra ciutat.
Es tracta dun consorci per gestionar els serveis socials a tot el Baix Camp. Aquest nou ens, impulsat pel departament dAcció Social i Ciutadania de la Generalitat, neix amb lobjectiu de construir i gestionar un nou model de serveis socials que respongui a les demandes i necessitats del territori i millorar la qualitat dels serveis datenció a les persones. Aquest consorci aglutinarà tots els treballadors dels serveis socials dels diferents municipis del Baix Camp i aquesta suma desforços permetrà rendibilitzar els recursos i treballar en nou reptes. Es multiplicarà leficàcia i leficiència en la prestació dels serveis socials, donant una nova dimensió als serveis de proximitat, cosa que enfortirà la cohesió social i la qualitat de vida de les persones.
Es tracta del primer consorci públic de gestió dels serveis socials del Camp de Tarragona i el primer de Catalunya, per dimensió, en tant que donarà servei a 87.000 habitants. Estarà integrat per cent professionals de serveis bàsics i especialitzats i tindrà un pressupost anual de 4.500.000 euros, dels quals 2.500.000 els aportarà la Generalitat.
El consorci tindrà la seu a ledifici del Forn del Tallero, que dóna als carrers Gràcia i Vidal i Barraquer, i consta de planta baixa i tres pisos. En aquesta seu hi tindrà lloc lactivitat administrativa del consorci, però lusuari continuarà essent atès al seu propi municipi, com fins ara. Finalment, deixeu-me un minut per parlar del tema estrella en el territori dels darrers mesos: la creació de la Vegueria i la seva capitalitat.
En els darrers anys havíem aconseguit una unitat territorial dacció, producte de lacord i el consens en bona part del temes: la proposta de desbloquejar el Consorci del Camp i propostes respecte als diferents plans que la Generalitat està posant en marxa al territori, com ara el Pla territorial recentment aprovat.
Consens reconegut i aplaudit per tothom. No pot ser que un tema, permeteu-me que us digui secundari des del punt de vista de Cambrils, trenqui aquesta dinàmica. Cal dialogar fins on calgui per fer veure a tots els sectors socials i econòmics de Reus i Tarragona que la baralla no ens porta en lloc i que tots i perdem. Per tant, menys manifestacions, menys manifestos i més diàleg.
Ser capital és exercir com a tal i que els altres et percebin com a ciutat al servei de la resta del territori.
4. Cohesió social
Laugment en la complexitat de les nostres societats ha fet que en els últims anys la participació ciutadana shagi entès com una necessitat que calia impulsar des de les administracions públiques. A Cambrils ho vam tenir clar des del primer dia i hem estat un ajuntament pioner en impulsar polítiques de participació ciutadana en el nostre territori.
Però la finalitat no era fer participació perquè sí, perquè estava de moda, sinó per cohesionar socialment Cambrils i augmentar la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes.
És en aquest sentit que ens interessava com aconseguir deliberar amb la ciutadania les polítiques públiques que ens afecten a tots plegats, com anar teixint espais de relació conjunta, com afavorir canals i moments de trobada on col·laborar entre tots els que formem part de Cambrils.
Hem facilitat eines per recolzar lassociacionisme, perquè creiem amb lautonomia i capacitat crítica de les entitats, en representació de nostra ciutadania, que ha de ser capaç dorganitzar-se, de proposar iniciatives i projectes conjunts amb lajuntament per aconseguir fer de Cambrils una ciutat cohesionada.
A través de les associacions hem treballat en plans de formació contínua, prestació del Servei dAssessorament a Entitats, disposició dun Portal web dassociacions, espais de comunicació i difusió amb la ciutadania: taulell informatiu i banc de recursos, lorganització de la Mostra dEntitats com a moment culminant de relació entre associacions i obertura i proximitat a la ciutadania, etc. Amb aquest treball shan enfortit diverses associacions i se nhan creat de noves en tots els àmbits sectorials: dones, de lleure, esportives, de cooperació, veïnals, culturals, de dinamització, dimmigrants, dajuda mútua, ..etc
Hem apostat pels Consells Consultius, tant sectorials com de barri, com espais de trobada formals i amb voluntat de diàleg i de compromís per a planificar conjuntament les polítiques públiques municipals.
En aquests moments, a Cambrils lestructura de Consells Consultius està viva, dinàmica, en funcionament, cada un al seu ritme, però amb vocació de servei públic. Així recentment shan posat en marxa els Consells Consultius: a nivell de barris el del Regueral i sol Cambrils i el de la Parellada-Pinaret, i sectorialment: el de Seguretat, de Mobilitat, de la Dona, i el Consell dInfants, un òrgan que ens fa especial il·lusió perquè creiem que ha de ser des de la LEstat de la Ciutat 2010 · 16
infància que sincorpori la cultura democràtica i els valors de la cohesió social als nostres infant si futurs adults.
I tota aquesta força associativa que disposa daquests consells consultius necessita dun tercer element per a materialitzar i arrelar, necessita del suport de la Xarxa de Centres Cívics i equipaments públics que permetin esdevenir lloc de trobada de les entitats i veïns i veïnes de cada barri.
Amb els futurs equipaments de Molí de la Torre, el de la Llosa i la Torre del Llimó al Barri antic són lespai referent per a la dinamització comunitària, per a que arrelin aquella relació i valors que fan de Cambrils una ciutat cohesionada.
Afrontem el nou any amb moltes ganes de tirar endavant tots aquests importants reptes. Des daquí us vull fer arribar un missatge doptimisme perquè ens hem dotat dels mecanismes que ens permetran afrontar les necessitats de la població.
Però també us demano implicació. Perquè Cambrils som tots. Les entitats, les associacions veïnals, els agents econòmics, els agents socials, els ciutadans i ciutadanes a títol individual. Per això, cal que tot ens impliquem, cal que tots posem el nostre gra de sorra per fer realitat tots els projectes que faran avançar la nostra ciutat. Cal que treballem plegats perquè Cambrils no saturi.
Cambrils es una ciutat per a les persones, que conserva la seva identitat mil·lenària però que sha sabut adaptar als temps per tal de respondre a les noves necessitats que els seus ciutadans i ciutadanes reclamen. Una ciutat dinàmica i emprenedora, pol datracció festiva i cultural, destinació gastronòmica de primer ordre, una ciutat educadora, jove, que fomenta lesport, integradora, solidària i cívica. Una ciutat turística però que té en els seus ciutadans i ciutadanes el seu principal actiu.
Per tot això Cambrils està de moda i és un referent de qualitat de vida en el marc del Camp de Tarragona. Gràcies per la vostra atenció i per loportunitat que mha donat el Col·legi de Periodistes dexplicar la meva visió de lestat actual i de les perspectives de futur de la nostra ciutat, a la que tots estimem i a la que tinc el privilegi de representar.