El POUM ja té laprovació definitiva
Amb la nova planificació Cambrils pot passar de ser un poble gran a una ciutat |
Publicat al febrer
Tota aquesta tramitació podria allargar lentrada en vigor del POUM fins al proper mes de febrer. Daltra banda, la suspensió de llicències que hi ha hagut aquests dos darrers anys amb motiu de la revisió del Pla General sacaba el 30 de desembre de 2005 i això podria comportar que a principis de gener entressin a lAjuntament sol·licituds per fer actuacions urbanístiques segons el planejament vigent, que en aquest cas seria el de lany 1993. Sobre aquesta qüestió, el regidor dUrbanisme Joan Recasens té molt clara la solució, si ens entra alguna sol·licitud per a algun sector que no correspon al que tenim aprovat definitivament però que no està en vigència per falta de publicació, nosaltres tenim dos mesos per respondre. Podem denegar o podem fer un silenci. El silenci comporta que el sol·licitant pugui demanar la subrogació davant de la Comissió Territorial dUrbanisme. La Comissió Territorial dUrbanisme té un altre mes per dir si accepta o no la subrogació. És a dir, en total hi ha uns tres mesos i en aquests tres mesos creiem que el POUM ja estarà publicat.
Inundabilitat de sòls urbanitzables
En aquest darrer tràmit que ha suposat laprovació definitiva del POUM des de la Comissió Territorial dUrbanisme sha fet una revisió al detall del nou planejament. Un dels punts que ha suscitat més discussió ha vingut motivat per la inundabilitat dels terrenys situats al costat de la riera de Riudoms. La Comissió Territorial dUrbanisme considerava que els terrenys qualificats com a urbanitzables no delimitats i delimitats havien de ser no urbanitzables. Segons comenta el regidor dUrbanisme, jo els vaig demostrar que la inundabilitat no ve tant per la riera sinó per les infraestructures que tenim. El vial del Cavet està aixecat per damunt dels terrenys i quan plou fort fa de presa. A més, a cada fitxa daquest sector ja hi consta la possibilitat que sinundin i que shauran de fer les obres oportunes per evitar-ho. Finalment, es contempla que les zones inundables en períodes de retorn de 50 anys, que són les lleres, són no urbanitzables. I els que poden ser susceptibles dinundació en períodes de retorn de 100 i 500 anys hauran de portar incorporat en el desenvolupament un estudi dinundabilitat, unes mesures correctores i un informe favorable de lAgència Catalana de lAigua.
Altres modificacions
El POUM considerava la possibilitat de patrimonialitzar el domini públic. En determinades zones dalta densitat urbanística, en els futurs pàrquings públics que es construïssin, lAjuntament contemplava la possibilitat de poder vendre places daparcament. La Comissió Territorial dUrbanisme, de moment, ha dit que no, tot i que ho han sotmès a estudi. Una altra rectificació que sha hagut de fer és la inclusió dels terrenys que ara ocupa la via fèrria en el futur desenvolupament urbanístic dels sectors contigus.§ Creació de lOficina del Sòl i lHabitatge§ En els propers mesos està prevista la creació de lOficina del Sòl i lHabitatge, un organisme municipal que, bàsicament, vetllarà per les propietats de lAjuntament. Segons explica el regidor dUrbanisme, aquest Pla General ens haurà de fer canviar el xip que deixem de ser un poble gran i passem a ser una ciutat, i per això lÀrea dUrbanisme sha de dotar de les eines més adequades per tal que aquest desenvolupament que es proposa es porti de la millor manera. Fins ara les lleis eren unes altres i lAjuntament el que feia era rebre tants per cent de sectors que es desenvolupaven. Tenia una actitud passiva. Això ha de canviar, lAjuntament ha de ser actiu en lurbanisme per dos motius. Primer, perquè en alguns sectors som propietaris i haurem destar dins de la junta de compensació de manera activa per defensar els interessos de lAjuntament i, en definitiva, els interessos de tota la població. Per una altra banda, també hi hem destar de forma activa perquè la Llei durbanisme comporta que dins daquests sectors hi hagi un 20% dedicat a habitatge social i un 10% dedicat a habitatge taxat, i lAjuntament, dins de la seva política social, també ha de ser actiu perquè tot això es compleixi.
De poble gran a ciutat
Joan Recasens considera que amb el POUM que sacaba daprovar Cambrils ha aconseguit un planejament més que correcte, pot ser millorable, hi pot haver altres visions, però jo crec que aquest planejament ha tingut en compte, per primera vegada, el ciutadà de peu i no ha tingut tant en compte les grans famílies o els grans lobbies de pressió. En dos o tres anys crec que començarem a veure la transformació del Cambrils poble gran en Cambrils ciutat.
REPORTATGE: La construcció d'una ciutat (I)