El poeta granadí Antonio Carvajal s'atura a l'Aula de Poesia i repassa la seva trajectòria poètica
 |
| Antonio Carvajal i Ramón García Mateos, el passat divendres al centre Les Basses |
El poeta granadí Antonio Carvajal va ser el gran protagonista de la darrera sessió de l'Aula de Poesia, emmarcada en les activitats de l'Antena del Coneixement de la URV a Cambrils. La trobada poètica va tenir lloc el passat divendres a la tarda a la sala d'actes del centre Les Basses, la qual va omplir-se de gent per escoltar el poeta. El director de l'Antena del Coneixement de la URV Ramón García Mateos va ser l'encarregat de fer-ne la presentació, en la què va destacar l'amplíssima trajectòria de Carvajal, considerat un dels més grans poetes de l'actual poesia contemporània espanyola i un gran expert en mètrica.
Carvajal, nascut a Albolote (Granada), és doctor en Filologia Romànica a la Universitat de Granada i professor titular de mètrica en aquesta mateixa universitat. També és membre de l'Academia de Buenas Letras de Granada i l'any 1990 va rebre el Premi Nacional de la Crítica. Antonio Carvajal és un dels autors més prolífics de l'anomenada Generació del 70, utilitzant una línia poètica barroca, a més de ser un dels grans renovadors de la tradició poètica andalusa. Recentment, ha obtingut el premi de la Academia del Ceppo de Pistoia a Itàlia pel seu llibre "Una canción más clara" (2008). Aquest premi inclourà la celebració d'unes jornades del 18 al 21 de març en aquesta ciutat italiana, on analitzaran l'obra del poeta andalús.
A Cambrils, Antonio Carvajal va portar entre d'altres poemes, els del seu darrer treball "Cartas a los amigos" publicat l'any passat i editat per "Publicaciones de la antigua imprenta Sur". En la trajectòria de Carvajal també hi destaquen els seus primers títols com: el seu primer llibre de poemes "Tigres en el jardín" (1968), "Serenata y navaja" (1973), "Casi una fantasía" (1975), "Siesta en el mirador" (1979), o els seus llibres de poemes més recents "Una palabra heredada" (1999), "Los pasos evocados" (2004), "Dipasón de Epicuro" (2004) o "Una canción más clara" (2008).