Cultura

Una xerrada sobre la cultura amazic reivindica l’ús d’aquesta llengua

Per Ignasi Martí

Hassan Akioud i Carles Castellanos són director i tècnic de l'Observatori Català de la Llengua amaziga. En la imatge, durant un moment de la conferència celebrada ahir al Centre Cultural

El Centre Cultural, ahir a les 19 hores, va ser escenari d’una xerrada sobre la cultura amaziga dins del cicle de xerrades que ofereix l’Antena del Coneixement de la URV a Cambrils. L’acte va anar a càrrec de Carles Castellanos, director de l’Observatori Català de la Llengua Amaziga (OCLA), i Hassan Akioud, també membre d’aquesta entitat i que va ser l’encarregat d’iniciar la xerrada definint el concepte “amazic”. Segons va explicar, els romans van ser els que van denominar les poblacions autòctones del Magrib amb el terme “berber”, el que no parlava llatí.Akioud va explicar els orígens d’un poble que ocupava un bast territori entre el Sahel i la Mediterrània.

Actualment aquest idioma el parlen entre 25 i 30 milions de persones però es troba fragmentat en diferents dialectes com el touareg i es concentra en territoris com la Kabília (Algèria) i sobretot al Marroc. Akioud va esmentar que la majoria dels amazigs que resideixen a Catalunya parlen el Tarifit propi del Riff. En el seu repàs històric, Akioud va explicar detalls com l’origen amazic de Sant Agustí (nascut a l’actual Tunísia) o el lideratge d’una dona entre els resistents al domini dels àrabs al segle VII.

Després de múltiples ocupacions de poblacions estrangeres els amazics van participar activament en els moviments d’emancipació de mitjans de segle XX però les noves autoritats, seguint un modeld’estat jacobí, van fer prevaldre la cultura àrab-islàmica oblidant-se i perseguint l’amazic, cosa que va provocar una crisi d’identitat. És a partir de 1980 quan es van donar una revifalla dels moviments de reivindicació cultural amazic (la “Primavera amaziga” algeriana)que tot i les nombroses persecucions, revoltes i assassinats, ha portat a una lleugera obertura de les autoritats marroquines i algerianes sobre el fet cultural amazic.El 2002 Algèria la va declarar com a llengua nacionali el 2001 el Marroc la va introduir a l’ensenyament de primària.

Comparativa lingüística del professor Castellanos

Per la seva part, el professor Carles Castellanos va fer una comparativa lingüística entre el nord i el sud de la Mediterrània: paraules amazics que provenen del llatí (llentia), altres de l’àrab que compartim amb el català (carxofa) o altres que tenen l’amazic i que provindrien del català (davantal, moix, bacallà). Castellanos va explicar que a casa nostra, a partir de 1995, s’ha donat un creixent interès per aquesta cultura (ara mateix hi ha 15 associacions d’amazics), cosa que ha desembocat a la recent creació de l’OCLA (2007) i la Casa Amaziga de Catalunya aquest any. Va recordar que és un idioma que compta amb alfabet propi des de fa poques dècades i que la majoria dels seus parlants no el saben escriure.

El torn de paraules de la trentena de persones que hi havia a la sala (entre els quals representants amazics) es va allargar amb nombroses preguntes i comentaris als dos conferenciants. Carles Castellanos va concloure que al Marroc no hi haurà democràcia fins que no hi hagi un reconeixement real de l’amazic i que l’islamisme s’ha aprofitat de la crisi d’identitat de molts amazics.

Comenta aquest article