Societat

Josep-Lluís Carod-Rovira ha estat el pregoner de la 46a edició de la Fira

Per Èlia Bellmunt

Josep Lluís Carod-Rovira, pregoner de la Fira de Cambrils 2003 va rebre un obsequi de l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges.
El tret de sortida de l’edició de la Fira és el pregó. En un acte celebrat a la Cripta de l’Ermita, es va procedir primer a l’elecció dels hereus i les pubilles 2003-2004. Tot seguit es va fer el lliurament d’un ram de flors a l’esposa de l’alcalde, Carme Fernández, i a l’esposa del pregoner, Teresa Comes. A continuació, l’alcalde, Robert Benaiges, va prendre la paraula per presentar el pregoner de la 46a edició de la Fira de Cambrils. Benaiges va destacar la transformació i modernització de Cambrils i com la Fira ha estat un nucli comercial al llarg d’aquests anys. Va manifestar que són 12 les entitats homenatjades enguany i la tasca realitzada per aquestes. El pregoner va ser presentat com algú vinculat a la ciutat, un cambrilenc, de qui el mateix alcalde va recordar algunes anècdotes personals de joventut. És per tot això que “és un plaer, una alegria i una satisfacció”, en paraules de Robert Benaiges, que el pregoner hagi estat Josep-Lluís Carod-Rovira.

§ EL PREGÓ§

El pregó de Carod-Rovira va fer un repàs històric al passat recent de Cambrils, aquelles vivències que malgrat semblar de temps remots eren assentides amb el cap per molts dels assistents a l’acte.

“Corro el risc d’equivocar-me” va dir el pregoner “però em penso que sempre he associat la nostra Fira a una veu tradicional, a una veu de sempre, quasi familiar: la veu de publicitat Borrell”. Va fer memòria llavors de les expressions “semblar l’endemà de la fira” i “firar-se” (en el sentit d’haver comprat alguna cosa), confiant que encara siguin vives. Carod-Rovira es va fer perdonar “per aquest envelliment exagerat i prematur de la memòria, però és el primer cop que puc parlar del meu poble, al meu poble mateix”. Va fer esment dels records d’infància vinculats a la platja i a la mar, els quals li recorden els vells pescadors “amb gorra calada i caliquenyo fumejant”.

Va ser gràcies a Revista Cambrils i els articles de Josep Salceda com va saber que “a més de molta mar per endavant, teníem també molta història per darrere”. Va recordar també la Genoveva com un dels exponents de la xarxa de transport públic de llavors i va puntualitzar:“em faig càrrec que el Cambrils del qual els parlo, ben diferent de l’actual, ja no existeix”. Carod-Rovira va remarcar : “jo vull per Cambrils un futur brillant, pròsper, esplendorós i, per a això, la identitat originària –el seu millor valor afegit– no en pot sortir perjudicada, perquè el poble cauria en una homogeneïtzació sense personalitat”; per tant, “la Fira de la qual avui en fem el pregó ha de ser, precisament, el millor exponent anual de la nostra vitalitat econòmica i de la voluntat de tots els cambrilencs de mirar el futur amb optimisme”.

§ Perfil del pregoner§

Josep-Lluís Carod-Rovira és fill de Cambrils. Llicenciat en filologia catalana, és autor de diversos llibre i membre de diverses entitats. En la lluita antifranquista va ser empresonat i detingut en la caiguda dels 113 membres de la Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya l'any 1973. Militant del PSAN i de Nacionalistes d'Esquerra, ingressa a ERC el 1987 i n'és elegit secretari general el 1996 i reelegit el 1998 i 2001. Carod-Rovira és l'actual candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat de Catalunya i diputat al Parlament de Catalunya des de 1988. Guardonat amb el premi JEC, i ara pregoner de la Fira, Carod-Rovira destaca que ja no pendrà per certa "aquella referència bíblica que diu que ningú és profeta en la seva terra".

§ Josep Lluís Carod-Rovira, el pregoner, parla amb Revista Cambrils§

Finalitzat l'acte, el pregoner va posar de manifest per a Revista Cambrils que "les rivalitats entre mariners i vileros expressades com a baralles de crios ja formen part de la història i si perviuen encara són en plan conya". El cambrils que va recordar "ja no es recuperarà mai més, però les coses viuen mentre viuen en la memória de la gent". I sobre la resposta del públic, ens deia: "el que més m'ha satisfet és que mentre anava parlant la fent feia que sí amb el cap; m'ha fet feliç aquesta complicitat". Les entitas que fan anys "són una expressió de la vitalitat del poble, però cal tenir present el passat per mirar endavant amb arrels". A propòsit dels homenatjats, Cardo-Rovira manifestava: "he aplaudit amb molt força totes les entitats, però d'una manera molt particular, a banda de la Coral, la Revista pequè ha fet una aportació continuada de 50 anys molt destacada a la vida del poble i molta gent vam començar a tenir consciència històrica del nostre poble a partir de la tasca feta des de la Revista".

§ Pubilles i hereus§
La nova pubilla és Mònica Matas, candidata de Revista Cambrils, la primera damisel·la d’honor és Rosa Maria Massagué Rebull, candidata dels Xiquets de Cambrils, i la segona damisel·la d’honor és Núria Martínez Boquera, candidata de l’AAA La Salle

La nova pubilla infantil, escollida per sorteig, és Maria Martínez Franch. L’hereu infantil, escollit per sorteig entre tan sols dos aspirants, és ... Jiménez Quebradas.

Comenta aquest article