Debat i intercanvi dexperiències al voltant de la sostenibilitat i lAgenda 21
Josep M. Tost, alcalde de Riudecanyes, en un moment de la seva intervenció dins les jornades |
Sota el nom genèric de Turisme i urbanisme sostenible es van desenvolupar, els passats 5 i 6 de maig, unes jornades impulsades per la Regidoria de Turisme i que semmarcaven dins el Pla dExcel·lència Turística. El Centre Cultural i Ocupacional va ser el marc escollit per a la realització daquestes jornades que van abraçar un ampli ventall de temes i en les quals hi van intervenir destacats ponents. Les jornades es van dividir en quatre mòduls. El primer, que va estar moderat per Salvador Anton, professor de la URV, tractava de planificació i turisme, i va comptar amb les ponències de José Antonio Donaire, de la Universitat de Girona; de Joan Maties, de Bureau Veritas; Marien André, de la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB, i dAna Navarro, del grup Galgano. El segon mòdul tenia com a títol general Mobilitat sostenible i va estar moderat per Joan Romeu, del Club Nàutic de Tarragona. Hi van intervenir Paco Medina, de lAssociació per a la Promoció del Transport Públic i Jytte Thomsen, de Mobilitas. Un ús sostenible dels recursos era el títol del tercer mòdul, que va estar moderat per Ricard Massot, dInnova. En aquest apartat hi van intervenir Carmona Vázquez, de lAgència de lEnergia de lAjuntament de Sevilla, i Carme Hilario, de lAssociació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya.
Segona jornada
El 6 de maig es va desenvolupar el quart mòdul sota el títol Urbanisme i Agenda 21 local i va estar moderat per Josep M. Valls, secretari de lAjuntament de Cambrils. Hi van intervenir Josep M. Tost, alcalde de Riudecanyes; Estanislau Roca, arquitecte i professor de lETSAB; Maria Garcia, de la Diputació de Barcelona; Josep Bargalló, regidor de Medi Ambient de lAjuntament de Torredembarra; Carolina Suau, coordinadora de lAgenda 21 de lAjuntament de Calvià, i Ramon Folch, dERF.
Urbanisme imparable
Francesc Garriga, regidor de Turisme, considera imprescindible fer un debat al voltant daquests temes tan essencials en una població com Cambrils, a Cambrils lurbanisme segueix una evolució imparable. Hem de tenir clar cap on va i cap on volem que vagi. Si sha daplicar un urbanisme sostenible primer sha de preveure. A través de jornades daquest tipus es pot comptar amb lexperiència daltres municipis. És important, sobretot, lintercanvi dexperiències amb municipis que ja han iniciat el procès dAgenda 21.
El prestigiós arquitecte Estanislau Roca va ser un dels ponents de les jornades per tractar durbanisme i sostenibilitat. Roca va dir que shavia de fer una reflexió general de la forma de creixement que sha seguit en els darrers 20 anys, el creixement de la ciutat difusa i extensiva és una equivocació, ja que ha consumit la major part de sòl del nostre territori, que és escàs i limitat. És la forma de creixement que consumeix més sòl i que després tindrà un cost de manteniment i de sostenibilitat més gran, va manifestar. Roca aporta una dada concreta, en els darrers 20 anys, a Catalunya, sha consumit tant de sòl com en els 2.000 anys anteriors, als anys 80 hi havia un número dhabitants i unes hectàrees concretes de sòl urbà ocupades. En aquests moments sha consumit una superfície igual a la que hi havia llavors i som gairebé els mateixos habitants. Estanislau Roca tampoc defensa una ciutat supercompacta sinó que sha de buscar una densitat moderada, amb uns criteris de pensar què serà després de fer-se una nova promoció, com es mantindrà, com funcionarà la ciutat. I, també, des del punt de vista de la mobilitat.
Parc Samà
No estic massa a favor dels camps de golf perquè sempre hi ha una operació immobiliària al darrere. Així es va expressar al ser preguntat sobre el projecte del Parc Samà. També va dir que shavia de tenir molt en compte els valors patrimonials del sòl, la seva riquesa edafològica, hidrològica i mirar de no malmetrel.
Dins lAjuntament de Sevilla hi ha lAgència de lEnergia. Funciona com un servei municipal més i és el responsable de la gestió energètica tant del mateix Ajuntament com de la resta de la ciutat. El senyor Carmona Vázquez, tècnic daquesta agència, va ser present a les jornades per explicar lexperiència de funcionament daquesta agència que està en actiu des de lany 1997 i desenvolupa la seva tasca en base a dues eines, la planificació energètica i lordenança per a la gestió local de lenergia, el Pla Energètic de Sevilla és linstrument de planificació on es decideixen les actuacions a fer a mig i a llarg termini. Lordenança és linstrument legislatiu que ens permet funcionar. Segons va dir Carmona, aquesta ordenança és pionera a Espanya ja que no és només una ordenança solar que obliga la instal·lació de panells solars sinó que va més enllà i és un reglament intern des del punt de vista energètic. Per tot això, segons Carmona, Sevilla és capdavantera a Europa al disposar de més metres de cèl·lules fotovoltàiques instal·lades, el 2006 es preveu que hi hagi instal·lats 500 kW en edificis públics de lAjuntament.
§ Es presenten els estudis realitzats en el marc de lAgenda 21§Ramon Folch i Josep M. Palau durant la presentació dels estudis englobats a lAgenda 21 |
Diagnosi del procés
Ramon Folch va dir que ara, amb la informació que aporten aquests estudis, séstà en condicions de fer una diagnosi i va recordar que lAgenda 21 no és un document concret, és un procés complex que passa per tot un seguit de fases; obtenció dinformació, anàlisi, diagnosi, valoració i, finalment, dissenyar el pla dacció que la societat vol fer. Ramon Folch va recordar que tot aquest procés fa un any i mig que sha iniciat i que queda molt camí per fer. Els diferents estudis que shan presentat es troben a disposició de qui els vulgui consultar.