Els professors de l'Escola Taller de Cambrils reclamen a la conselleria de Treball que no se suprimeixin aquests estudis
 |
| Un moment de la classe de mestre d'aixa, un dels tres cursos que s'imparteix a l'Escola Taller |
L'Escola Taller de Cambrils pot tenir els seus dies comptats. La conselleria de Treball ha decidit suprimir totes les de Catalunya, així com els Tallers d'Ocupació i les Cases d'Ofici, deixant al carrer més de 1.400 professionals. A Cambrils, l'Escola Taller instal·lada al barri del Molí de la Torre porta nou anys oferint formació a nois i noies d'entre 16 i 24 anys, en total una vuitantena, que els ha permès accedir al món laboral coneixent molt més sobre un ofici. Tal com ha explicat la directora del centre Tere Franch, els arguments de la conselleria és que "són projectes de formació massa cars i que en aquests moments estan oferint un 75% de cursos adreçats a la construcció quan al mercat laboral no hi ha sortida en aquest àmbit". Franch, en aquest sentit, es mostra indignada perquè es dóna la particularitat que l'Escola Taller així com els altres programes estan subvencionats pel Fons Europeu i pel Govern de l'Estat: "No surt ni un duro de la Generalitat per sufragar el cost de les Escoles Taller".
Els cursos de les Escoles Taller duren dos anys, en el que hi ha sis mesos de formació teòrica on els ensenyen, a part d'allò referent a l'ofici, català, hàbits laborals com la responsabilitat o la puntualitat, normes de seguretat, eines informàtiques, etc. Posteriorment, durant un any i mig són contractats per l'Ajuntament per efectuar les tasques per les que són formats. A més, com va dir Franch, també s'alfabetitza a aquells que no saben ni llegir ni escriure. D'altra banda, "hi ha molts alumnes que són immigrants i venen sense papers. Amb aquests estudis aconseguim que l'Ajuntament els faci un contracte de treball i se'ls tramiti un permís per així després obtenir més possibilitats en el món laboral.
Formació adaptada a la crisi econòmica
Tere Franch assegurava que una de les raons de la conselleria per suprimir aquests estudis és que "un 75% dels cursos estaven adreçats a la construcció". Per això, diu, els primers dos programes es van fer electricitat i fontaneria, quan no hi havia crisi, però aquests dos últims cicles es va canviar per pintura i jardineria, i enguany també s'ha inclòs mestre d'aixa. Franch assegurava que són mòduls adaptats a les noves exigències del treball, com per exemple, "en el mòdul de pintura no només fem pintura blanca per habitatges, sinó que també els hem ensenyat pintura industrial, pintura decorativa, etc".
El personal, a l'atur
A Cambrils hi treballen sis persones: un monitor per cadascun dels tres cursos, una mestre de comunitària, una administrativa, i la directora, que també imparteix classes. Totes elles, amb aquesta decisió anirien a l'atur. Tot i així, sembla que per la pressió que s'està fent a nivell català, la Generalitat ha fet una primera proposta de crear un altre programa de formació anomenat 'Noves cases per nous oficis', que Cambrils demanarà si finalment es retira l'Escola Taller.
Una de les alternatives que tindran aquests joves quan no hi hagi les Escoles Taller ni les Cases d'Ofici, serà acollir-se a un nou procés anomenat 'Projectes d'Ocupació Laboral' (POL), en el que l'Ajuntament rep uns diners subvencionats per part del govern per contractar 54 persones en situació d'atur. "Sincerament, jo dubto molt que cap ajuntament vulgui contractar a un jove de 16 anys que no sap fer la feina", assegurava Franch, admetent que aquest no és un programa que es pugui adreçar als joves.
Moció aprovada al plenari amb dosis de suspens
ICV havia entrat al ple del passat dimarts una moció de suport a les Escoles Taller, demanant que es tingui en compte aquests 1.400 professionals que hi treballen i demanant a la conselleria de Treball que reconsideri la seva postura d'eliminar les Escoles Taller.
La moció, finalment, es va aprovar havent-se viscut, prèviament, uns moments de desconcert. D'entrada, el mateix regidor d'ICV, Salvador Matas, va demanar que volia retirar la moció ja que els darrers dies s'havia confirmat un increment de la partida pressupostària de la Generalitat destinada a formació, entre altres motius. El regidor de la PLIC va saltar de seguida per protestar pel fet de que si es disposava d'una informació prèvia, no se'ls hagués avisat. Per la seva part, el regidor del PP, Francesc Garriga, va preguntar si aquests canvis de darrera hora suposaven que se salvessin les Escoles Taller. El regidor d'ICV va dir que no i Garriga va respondre que si era així no entenia que es retirés la moció. Això va provocar converses particulars entre els regidors i després d'un cert desconcert general, va ser l'alcalde qui ho va solucionar dient que es posava a votació la moció, que va ser aprovada per tots els grups polítics.
 |
| Un dels alumnes de jardineria fent pràctiques per les immediacions del centre |