L'itinerari guiat pel Barri Antic "Memòria de la Pau" repassa sis dels fets més conflictius de la història de Cambrils
 |
| L'itinerari va aturar-se a la placeta dels jueus, situada entre el carrer de Borràs i el carrer del Cardenal Vidal i Barraquer |
En el marc del programa de les 8es Jornades Interculturals i Solidàries 2010, ahir a la tarda va tenir lloc una activitat força especial: l'itinerari guiat pel Barri Antic: Memòria de la Pau. Aquesta trobada va comptar amb un grup força nombrós de persones que van recórrer els diferents espais d'aquest itinerari que proposa conèixer sis fets conflictius ocorreguts al llarg de la història de Cambrils. L'objectiu principal d'aquesta activitat és conscienciar, des d'una perspectiva actual, com al llarg de la història s'han anat vulnerant els Drets Humans i encara avui en dia se segueixen vulnerant arreu del món. L'itinerari s'atura a sis punts del Barri Antic: en primer lloc, la Plaça d'Espanya on es parla de les guerres carlines; després, l'antic hospital on es tracta sobre la discriminació femenina durant el segle XVIII i se segueix la ruta fins a la placeta dels Jueus per parlar sobre la persecució a la comunitat jueva durant el segle XIV. La quarta aturada té lloc a la plaça del Setge, on es parla dels fets produïts en el setge de Cambrils de 1640; després, a la Torre del Llimó es parla sobre les invasions pirates durant els segles XVI i XVII, i finalment, el recorregut es tanca a la plaça de l'església, tot visitant el refugi de la Guerra Civil.
Les explicacions del recorregut d'ahir van anar a càrrec de Joan Berga de l'empresa Àuriga. Aquest va comentar que l'objectiu de l'itinerari de la Memòria de la Pau és mostrar la vulneració dels Drets Humans al llarg de segles d'història. Uns Drets Humans, els quals són producte de recent creació, ja que la Declaració Universal dels Drets Humans es remunta a l'any 1948. Aquest projecte, tal com va explicar va adreçat a escolars i és una bona eina d'aprenentatge i coneixement de la història passada i recent.
Primera parada: la plaça d'Espanya i les Guerres Carlines
L'itinerari es va iniciar a la plaça d'Espanya, on es va parlar de les Guerres Carlines, unes guerres civils que van enfrontar a la població del segle XIX. L'espurna d'aquests conflictes s'inicia quan el rei Ferran VII aboleix la llei sàlica, evitant que el seu germà Carles legítim hereu de la corona pugui governar i el tro passi a mans de la seva filla Isabel. Aleshores les forces liberals van aglutinar-se a l'entorn de la figura d'Isabel, mentre que les forces més reaccionàries de l'època es van posicionar a l'entorn de Carles. Les tres guerres carlines van ser molt dures i cruentes. La tercera guerra carlina va iniciar-se a Cambrils l'any 1874, després de l'atac carlí del 13 de juliol d'aquell any, quan una partida d'homes van entrar a la vila, destrossant-la, cremant l'arxiu, segrestant a deu persones i reclamant uns diners pel rescat. El conflicte s'enceta a partir del ban del governador, reclamant el treball dels paletes de la vila per tal de reconstruir la muralla.
En aquest punt va arribar la primera reflexió: les guerres civils destrossen els Drets Humans. Cambrils no ha estat exempt de patir-les al llarg de la seva història, i avui dia, arreu del món encara hi ha molts països que les pateixen. Àfrica o Àsia són dos dels continents més castigats, on els principals Drets Humans es vulneren.
Antic hospital: la discriminació de les dones en el segle XVIII
La segona aturada de l'itinerari va fer-se a la capella de Sant Josep de l'antic hospital, situada al carrer de Sant Plàcid. La població del segle XVIII depenia plenament de la bonança de les collites i dels fruits. Els grups socials que més patien la pobresa i les males condicions eren els nens, les persones grans i, especialment les dones. Un altre exemple clar de les penúries econòmiques de l'època era l'hospital de Cambrils. Segons va comentar Joan Berga, aquest estava en unes condicions deplorables, sense portes, sense finestres, sense mantes i amb tan sols dos llits disponibles. Per comparar l'estat d'aquest espai hospitalari amb la situació que patien les dones de l'època, només cal llegir algunes de les receptes signades pels metges i que han estat localitzades del Llibre de registre de lHospital durant la Guerra del Francès i de la carta escrita lany 1738 per larquebisbe de Tarragona on descriu lestat de pobresa en que es troba lhospital. Tal com es va llegir ahir durant el recorregut, en algunes d'aquestes receptes mèdiques només es prescrivia que "mengessin carn", donades les condicions de fam i falta d'aliments.
Actualment, el 60% dels pobres del món són dones. Aquestes no només pateixen la pobresa, sinó que també són víctimes de la violència, el maltractament, l'analfabetisme i el tracte discriminatori de gènere. Segons va dir Joan Berga, amb les dones del món se segueix vulnerant un dels Drets Humans fonamentals que és la igualtat de les persones, sense tenir en compte el seu sexe.
Placeta dels jueus: progrom contra els jueus
El tercer punt de la visita d'ahir va fer cap a la placeta dels jueus, situada entre els carrers de Borràs i del Cardenal Vidal i Barraquer. En aquest punt es va explicar que existeix la hipòtesi de l'existència de jueus a Cambrils. No obstant, cal destacar que la presència de jueus a Cambrils no va ser gaire nombrosa ni es té constància que existís un call o una sinagoga. Per contra, d'altres poblacions properes com l'Aleixar, la Selva del Camp, Reus o Tarragona sí van ser nuclis importants per aquesta població. Tal com es va explicar ahir, la població jueva va patir la diàspora el segle II d.C i entorn el segle XIII ja es van localitzar els primers focus de població jueva a Catalunya, després de la conquesta de Jaume I a Mallorca. Aleshores, els jueus acaparaven alguns dels oficis més elitistes: eren metges, prestamistes i inclús eren funcionaris reials. L'any 1348, amb l'aparició de la pesta, que va fer desaparèixer el 40% de la població europea, els jueus van ser criminalitzats com els "culpables". A partir de 1492, amb els Reis Catòlics, els jueus van ser expulsats de la Península Ibèrica.
Plaça del Setge: el setge de 1640
El quart punt de l'itinerari va conduir el grup fins al portal del carrer Major, a la plaça del Setge. En aquest punt es va explicar un dels episodis més cruents i cruels de la història de Cambrils: el setge de 1640. La situació de Cambrils com a primer emplaçament importat del Camp de Tarragona venint del sud va provocar que es convertís en un objectiu militar per les tropes de Felip IV que anaven en direcció a Barcelona. També des del punt de vista dels catalans fou el primer emplaçament on es van reunir contingents per tal de frenar lavançada de lexèrcit castellà. El setge de Cambrils de 1640 fou el primer fet darmes de certa importància de la coneguda Guerra dels Segadors.
La torre del Llimó i les invasions pirates
Després de la plaça del Setge es va arribar fins davant de la torre del Llimó, tot i que no es va visitar el seu recinte. En aquest punt es va repassar la funció que tenien les torres de guaita durant els segles XVI i XVII per fer front als atacs pirates. A Cambrils per exemple, encara avui dia queden tot un seguit de construccions que recorden aquest passat i la funció d'aquestes torres com la Torre del Port, la torre de lEsquirol, el castell de Vilafortuny, la torre del Santuari de la Mare de Déu del Camí, torre de la riera dAlforja, la torre del Mas den Blai i torre del Mas del Bisbe.
Aquest penúltim punt de la visita va servir per anomenar un dels fets de major actualitat com són els casos de pirateria somalí i els seus atacs a grans vaixells de pesca, prop de les seves costes.
Refugi de la Guerra Civil
Finalment, i per a tancar la visita, els participants en l'itinerari van poder entrar i conèixer el refugi de la Guerra Civil. El recorregut es va iniciar per l'entrada d'aquest al carrer de les Creus, i va finalitzar per l'accés situat a la plaça de l'església. En aquest punt es van repassar alguns dels episodis de bombardejos a la població i la funció que van exercir aquestes construccions civils per a salvaguardar-se dels atacs aeris durant el conflicte bèl·lic.